No m’havia passat mai pel cap escriure una novel·la amb el protagonista creat per un altre autor. Ni Carvalho ni cap altre. De fet, no havia pensat mai escriure una novel·la policíaca. Com molts deveu saber, jo havia publicat novel·les en les quals l’esdevenir editorial havia col·locat l’etiqueta de novel·la negra, però, dins d’aquest ampli territori cap de les meves novel·les no era policíaca, d’investigació o procedimental. Tanmateix, el destí va fer que acabés escrivint una novel·la d’investigació amb detectiu privat, un personatge creat per un altre escriptor, i no un escriptor qualsevol: Manuel Vázquez Montalbán.

La proposta va arribar de l’editorial Planeta i Daniel Vázquez Sallés. Hi havia el projecte de reactivar el catàleg carvalhístic de Manuel Vázquez Montalbán i també d’obrir-se a altres propostes com ara l’adaptació al còmic de la seva trilogia clàssica –Tatuaje, La soledad del mánager i Los mares del Sur– a càrrec d’Hernán Migoya i Bartolomé Seguí. La proposta més delicada –i que ja s’havia fet amb altres personatges que, malgrat la defunció dels seus creadors, pervivien en la memòria i l’afecte del públic, com Hercule Poirot o Philip Marlowe– era encarregar una nova novel·la de Carvalho.

La qüestió era decidir qui. Pel que jo sé, li van preguntar a Paco Camarasa i ell els va dir que jo era el candidat ideal. Els qui vam conèixer el llibreter de Negra y Criminal sabem com podia ser de persuasiu, per la qual cosa van optar per fer-me arribar la proposta des de l’agència de Carmen Balcells a través de María Lynch, la meva agent literària. Quan vaig rebre la seva trucada i em va explicar què se’m proposava, va ser la primera vegada a la vida que em va passar pel cap posar-me a escriure des de Carvalho, un llibre de Carvalho. Em vaig sentir tan aclaparat que vaig dir que no. Em va superar, ja des del principi, entreveure el pes enorme de la responsabilitat i també el fet que havia d’aparcar, en certa manera, el llibre que tenia entre mans que, al capdavall, seria la novel·la Love song, del 2022.