Una creativitat intermitent i dispersa
La tendència més present en el món artístic és la teatralitat i la performativitat, que resulta d’una mirada cap al cos i el teatre
Capital editorial en una Ciutat de les Cultures
Cal recuperar per a l’escriptor o el pensador el prestigi que ara monopolitzen tennistes, models o cantants
Entre la rosa de foc i la rosa d’abril
La Barcelona rebel és la ciutat que no expulsa els més dèbils, que té el cor obert davant el que passa en tots els seus carrers i racons
El patrimoni musical s’atura a mig camí
Hi ha molt llegat i bons musicòlegs, però falta l’interès d’intèrprets, programadors i públic
Amos Oz: Diferència sense indiferència
Marcat per la consciència d’exclusió, humiliació i derrota ha dedicat la vida a preguntar-se sobre la identitat
Tribulacions culturals
La defensa de la hiperculturalitat podria fer desaparèixer virtuts centrals de la modernitat com la ironia
Ferran Mascarell, l’inventor de l’’Estat propi’
Militant del PSC durant tres dècades, va acceptar ser conseller de Cultura d’Artur Mas i es va convertir a l’independentisme perquè Espanya és, segons ell, una anomalia històrica
El nou estatus de l’espectador
Cal preguntar-se fins a on arribarà la subordinació del criteri dels artistes als desitjos de l’espectador
Lluís Pasqual i els morts tancats pel públic
Un escenari i Federico, la casa de l’home que respira teatre
Leonard Bernstein i la fi de l’optimisme
Ens ha mancat una reflexió profunda sobre la seva obra en el centenari del seu naixement
Barcelona, la cultura com a expressió de ciutat
Com passar de fer odes a la capital catalana a qüestionar-la
El periodisme que necessitem
La Catalunya que volem, inclusiva, oberta, pactista, plural i europea, necessita un periodisme de qualitat, a l’alçada del millor que es pugui fer avui al món



























































































