La collita d’aquest final d’any de llibres sobre música clàssica i músics s’ha centrat força en volums sobre la interpretació, alguns escrits per personalitats tan rellevants com el tenor Ian Bostridge, el pianista Alfred Brendel i el geni de Richard Wagner, o sobre l’art de Pau Casals. No han faltat els llibres sobre compositors, des d’un Bach desconegut al mallorquí Baltasar Samper. I si us interessa la neurociència, també podeu trobar a les llibreries un assaig sobre les claus per a la motivació en la música.

 

El mestre

Casals i l’art de la interpretació (Dinsic, 2024)

Casals i l’art de la interpretació (Dinsic, 2024)

Si sou uns admiradors de Pau Casals, aquest és un llibre per a vosaltres, i si el violoncel és el vostre instrument, encara ho serà més. Es tracta de Casals i l’art de la interpretació (Dinsic, 2024), de David Blum, traduït per Ramon Vilalta, amb tres pròlegs de luxe que firmen els violoncel·listes Paul Tortelier i Laia Puig, i el compositor, director i gran divulgador musical anglès Anthony Hopkins.

Blum, director nord-americà conegut pels seus enregistraments de les simfonies de Haydn, va mantenir una relació molt estreta amb Casals a qui va seguir en nombrosos assajos i classes. El llibre és fruit d’aquelles hores d’escoltar i veure com el mestre feia música tocant el seu instrument o dirigint l’orquestra. Hi ha una anàlisi detallada i minuciosa de la tècnica de la interpretació amb nombrosos exemples, però hi ha també l’esperit de Casals davant del fet musical com demostren les paraules del mestre reproduïdes per Blum a l’inici del llibre: “Diuen que soc un gran violoncel·lista. Jo no soc violoncel·lista, soc músic. Això és molt important”. El llibre també és molt important perquè explica aquest Casals músic que els difusors de la seva faceta d’activista per la pau i contra el franquisme han involuntàriament tapat.

 

Intèrprets que escriuen

Milagrería y escalas disonantes (Acantilado, 2025)

Milagrería y escalas disonantes (Acantilado, 2025)

També se centra en la interpretació el pianista Alfred Brendel, traspassat el juny d’aquest 2025, al llibre Milagrería y escalas disonantes (Acantilado, 2025), un recull d’articles i conferències traduïdes per Juan Luis Milán, en què manifesta un fi sentit de l’humor. Per exemple, quan explica les penúries tècniques dels seus primers enregistraments, o com una parella va enredar a tothom, sobretot als crítics, modificant enregistraments antics de pianistes reconeguts fent-los passar per obra acabada de gravar per una orquestra, un director i una pianista, tots inventats. O com va organitzar diversos cicles de cinema al voltant de l’horror i el riure, demostrant així el seu ampli coneixement sobre la cultura del segle XX. També explica com interpretar el que qualifica de “música agosarada” de Schubert i Beethoven.

PUBLICITAT
Advertisement

En una ocasió Brendel va dir que el tenor Ian Bostridge és un dels millors escriptors que ha donat la interpretació musical. Doncs bé, l’escriptura del cantant a Pensar y cantar (Acantilado, 2025), traduït per Luis Gago, fa ben palesa aquesta habilitat. La impossibilitat de trepitjar els escenaris a causa de la pandèmia de covid va fer pensar molt a Bostridge. I el resultat és precisament el volum en què recull uns breus assajos que van nàixer en forma de conferències en els que, entre altres coses, defensa la importància crucial del contacte directe de l’artista amb el públic.

Abans de cantant, Bostridge es dedicava a la Història i això es nota molt en els anàlisis que fa en aquest volum. Analitza el que qualifica d’identitats desdibuixades a tres obres tan diferents i tan allunyades entre elles com són la tardorenaixentista Il combattimento di Tancredi e Clorinda  (1624), de Claudio Monteverdi; Frauenliebe und Leben (1840), de Robert Schumann, i Curlew River (1964), de Benjamin Britten. En un segon text, a partir de Chansons madécasses (1925-1926), de Maurice Ravel, analitza qüestions colonials i de jerarquia. El tercer i últim text, Bostridge el dedica a reflexionar sobre la mort a partir de dues obres de Britten, War Requiem i Death in Venice.

 

Sempre Wagner

A mis amigos. Reflexiones sobre la creatividad y la música (Fórcola)

A mis amigos. Reflexiones sobre la creatividad y la música (Fórcola)

La bibliografia sobre Richard Wagner no té aturador. Cada any hi ha alguna novetat. En aquest cas, es tracta d’un text del mateix compositor que, curiosament, no estava traduït a l’espanyol. És A mis amigos. Reflexiones sobre la creatividad y la música (Fórcola), un text publicat el 1852 com a pròleg a una edició dels llibrets de les seves òperes romàntiques (L’holandès errant, Tannhäuser i Lohengrin). La traducció i unes notes plenes d’informació i molt aclaridores són del doctor en filologia germànica Alfonso Lombana, qui, de segur, no ho ha tingut fàcil perquè l’escriptura de Wagner, sobretot en els textos teòrics, era sempre envitricollada i una mica obtusa. El resultat, però, és dels que milloren l’original (amb permís dels wagnerians més recalcitrants).

El volum porta un pròleg d’un gran coneixedor de l’obra del compositor, de Miguel Ángel González Barrio, en què destaca tres aspectes que fan important aquest text teòric de Wagner: el seu caràcter autobiogràfic, la crítica explícita i ben articulada a les convencions de l’òpera romàntica i de l’espectacle teatral de la seva època, i la influència posterior que aquest text va arribar a tenir.

 

Un Bach

Un llegat enigmàtic. La música de Wilhelm Friedemann Bach (Dinsic, 2024)

Un llegat enigmàtic. La música de Wilhelm Friedemann Bach (Dinsic, 2024)

Dels quatre fills músics de Johann Sebastian Bach, el més desconegut és Wilhelm Friedemann (1710-1784). David Schulenberg, historiador de la música i intèrpret de teclat històric, ens el presenta a Un llegat enigmàtic. La música de Wilhelm Friedemann Bach (Dinsic, 2024), en traducció de Josep Pelfort.

Dividida en cinc capítols, amb un pròleg d’Oriol Pérez Treviño, els dos primers expliquen la vida de Wilhelm Friedemann, mentre els altres tres analitzen la seva obra: per a teclat, per a conjunt instrumental i la seva música vocal. L’autor incorpora uns annexos sobre la interpretació i el llistat de les obres autentificades, que són al voltant d’un centenar.

L’adjectiu ‘enigmàtic’ del títol ve a tomb perquè aquest Bach, el primer fill masculí del geni i sembla ser el predilecte, va tenir un caràcter força especial.  Tenia una personalitat complexa i inestable, atribuïble possiblement a la relació amb el seu pare, però això, amb la pèrdua de documents, és difícil establir-ho. El que sí que assegura Schulenberg és que el seu corpus revela una artesania refinada i exigeix una gran qualitat tècnica i interpretativa. Són unes “composicions excepcionalment provocadores, plenes d’enginy, passió i imaginació, la majoria amb una elaboració magnífica, i cap amb la intenció de ser senzillament agradable”.

PUBLICITAT
Barcelona Districte 4.0. Anticipem el què, el com i l'on de la reinvenció

De mica en mica, l’enorme mosaic musical i familiar de l’univers Bach se’ns va revelant. Després d’aquesta obra de Schulenberg sobre un dels hereus del gran músic, esperem amb candeletes El mundo de los Bach, en què Volker Hagedorn explica la història de la centenària nissaga familiar en la qual va nàixer el genial Johann Sebastian i que Acantilado anuncia per la primavera vinent.

 

La memòria

La mort i la vida de Baltasar Samper (Diputació de Barcelona, 2025)

La mort i la vida de Baltasar Samper (Diputació de Barcelona, 2025)

Aquest és un magnífic exemple de recuperació de la memòria, una obra més que necessària per anar omplint el buit que la Guerra Civil i el franquisme van crear al voltant d’un dels moments més brillants de la música a Catalunya a partir dels anys vint fins al 1936. És La mort i la vida de Baltasar Samper (Diputació de Barcelona, 2025), d’Amadeu Corbera Jaume. De fet, és una reducció de la tesi doctoral que el professor de Musicologia i Pedagogia al Conservatori Superior de Música de les Illes Balears ha dedicat a aquesta figura cabdal del Noucentisme, considerat el compositor català més important després d’Eduard Toldrà.

Instal·lat a Barcelona des de la seva Mallorca nadiua, Samper va tocar totes les tecles, la composició, la direcció, la crítica, la divulgació i l’etnomusicologia. Tot aquest ventall el va exercir a Catalunya, però també a Mèxic on va arribar exiliat a conseqüència de la guerra. Tanmateix, va caure l’oblit sobre la seva figura i no és casual que el títol de l’assaig de Corbera comenci amb la paraula ‘mort’, perquè això és el que li va passar, la seva figura va morir oblidada.  En paraules de l’autor, la vida del músic “xoca amb la contradicció d’haver estat, possiblement, massa mallorquí a la Catalunya contemporània, massa republicà a una Mallorca conservadora, massa català per a l’Espanya centralista i massa espanyol a Mèxic –i mai ben bé enlloc del tot”.

 

El cervell

Cerebro en equipo. Neurociencia para el desempeño y la motivación en la música (y otras artes) (Versos & Reversos, 2025)

Cerebro en equipo. Neurociencia para el desempeño y la motivación en la música (y otras artes) (Versos & Reversos, 2025)

Giulia Valle, contrabaixista, directora i pedagoga, és una figura molt destacada de l’escena el jazz. Nascuda a Itàlia, ha fet de Barcelona la seva base artística. És l’autora de Cerebro en equipo. Neurociencia para el desempeño y la motivación en la música (y otras artes) (Versos & Reversos, 2025), una obra que dona claus per aprendre millor, crear amb més llibertat i gaudir dalt de l’escenari. És un llibre enfocat a músics, estudiants, docents i tota mena d’artistes escènics, però també aspira a atraure a totes aquelles persones interessades a entendre el funcionament del cervell en el procés creatiu.

L’interès de Valle per comprendre els mecanismes biològics de la ment li va venir de molt jove en ser diagnosticada amb TDAH (trastorn de dèficit d’atenció amb hiperactivitat).  Més endavant va constatar com una experiència traumàtica podia acabar “literalment”, diu, amb el so o amb la motivació dels músics que l’envoltaven.

El volum consta de tres parts. La primera està dedicada a l’estudi del cervell, a la comprensió de la ment i la seva importància en la nostra vida. La segona està centrada en la manera de potenciar la creativitat i l’aprenentatge, mentre la tercera analitza la vivència escènica.