Si ajuntem les paraules ‘carnaval’ i ‘Itàlia’ segurament el resultat serà ‘Carnaval de Venècia’. Això és ara. Abans, però, el que en sortia deia ‘Carnaval romà’, perquè era a la capital de la Cristiandat on aquesta festa abans del període quaresmal de dejunis i mortificacions va gaudir de gran esplendor fins ben bé les acaballes del segle XIX.
El carnaval romà el van descriure escriptors com Stendhal, Dickens o Goethe. Hector Berlioz li va dedicar una obertura, Le Carnaval Romain (1844), basada en temes de la seva òpera Benvenuto Cellini. Uns anys abans, pel carnestoltes de 1821, Gioachino Rossini, Niccolò Paganini i el polític i escriptor Massimo d’Azeglio es van disfressar de músics cecs i anaven pels carrers de Roma interpretant una cançó infantil que havia compost Rossini sobre un text que havien escrit els tres bromistes. El polític cantava i els músics l’acompanyaven amb la guitarra.
PUBLICITAT
Aquest món de gresca, de disbauxa, de màxima bogeria i de llibertat, és el que van portar al Festival de Torroella el grup francès, Le Poème Harmonique que dirigeix Vincent Dumestre, amb el títol de Carnaval barroc, un espectacle musical, teatral i de circ en vuit quadres que vol ser una recreació onírica del carnaval de Roma de la primera meitat del segle XVII.
D’entrada, va causar sorpresa al públic que omplia l’Espai Ter de Torroella al qual li va costar reaccionar, potser esperant una altra cosa, al devessall d’energia que desprenia el grup sobre l’escenari. Al final, però, els espectadors es van rendir a la divertida recreació d’un carnaval romà.
La màgia, els malabarismes, els mims, les acrobàcies de tota mena, amb pal xinès o amb roda Cyr, se succeïen en una mena de bogeria visual. Taulons, barrils i caixes sempre en moviment servien per a tota mena de gags executats amb una precisió de rellotgeria fina per uns artistes d’excepcional versatilitat. Els personatges reproduïen algunes de les figures de la commedia dell’arte, com els dos zanni, els servents-bufons, un espavilat i l’altre aturat, o els pulcinella.
Entre els espectadors hi havia públic infantil que va xalar d’allò més, per exemple quan els dos zanni encenien les espelmes que havien d’il·luminar un teatre de fira i no sabien comptar. Un, dos i al tres s’encallaven i saltaven al quatre. De fet, aquestes eren les úniques paraules pronunciades perquè l’espectacle és mut, a excepció de les parts cantades que van ser interpretades amb molta gràcia i qualitat vocal per la contralt Anaïs Bertrand, els tenors Paco Garcia i Martial Pauliat, i el baríton Igor Bouin.
Escena de ‘Carnaval barroc’, de Le Poème Harmonique, al Festival de Torroella. Fotografia de Roger Lleixà.
L’espectacle, creat i dirigit escènicament per Cécilie Roussat, comença amb el que sembla que és com hauria d’acabar la disbauxa, amb uns monjos en processó portant una espelma i cantant un Kyrie de la Litania dei Santi de Jean de Maletti. Tanmateix, els monjos aviat apareixen com els personatges del carnestoltes i comença l’espectacle.
PUBLICITAT
Musicalment, hi ha altres peces de Maletti, de Giovanni Batista Fasolo i Girolamo Kapsberger, compositors del segle XVII. Entre els números musicals es van escoltar, entre altres, una xacona, una tarantel·la, una vilanella i una paròdia del Lamento della ninfa de Monteverdi, convertida en Lamento del Naso. A la formació musical dirigida per Dumestre, situada a una banda de l’escenari, a més dels instruments habituals en un ensemble barroc, també hi havia la corneta renaixentista, el chitarrino d’aquella mateixa època i el colascione, de la família dels llaüts, un instrument típic del carnaval romà.
La formació musical Le Poème Harmonique, amb gairebé trenta anys de vida, és una de les més actives de França en la interpretació de música barroca destacant per l’aproximació teatral a les obres d’aquell període. N’és un exemple el muntatge que els va donar a conèixer el 2005 de la comédie-ballet Le bourgeois gentilhomme amb text de Molière i música de Lully. I també és de referència Cadmus et Hermione, de Lully, que va marcar una relació continuada del grup amb el director d’escena Benjamin Lazar. A més d’interpretar les obres més conegudes del repertori barroc no només francès, també italià i anglès, el seu vessant de recerca els ha portat a descobrir obres com L’Uomo Femmina, del venecià Baldassare Galuppi.
Tot plegat, una manera ben festiva de cloure aquesta edició del Festival de Torroella que havia començat amb el Cosmos Quartet portant-nos a l’Arcàdia.
