La preocupació pel futur de Taiwan, que ja era antiga, va aparèixer immediatament en primer pla el febrer de 2022. Encara no se sabia el desenllaç de la primera envestida russa contra Ucraïna, però les ments més atentes ja tenien al cap què podria significar la invasió de cara als projectes xinesos d’annexionar-se l’antiga Formosa, l’illa del mar de la Xina ambicionada pel règim de Pequín. Durant tot aquest any ja llarg de guerra, Taiwan ha estat sempre present en les avaluacions sobre les conseqüències de la guerra.
No sembla que hi hagi gaires dubtes que un èxit fulgurant de Putin, amb una caiguda precipitada del règim democràtic de Kíiv i una actitud d’inhibició occidental, hauria tingut unes conseqüències nefastes i potser immediates per a l’illa, actualment independent en els fets, encara que sense reconeixement de Nacions Unides. En succeir exactament el contrari, està clar que el règim de Pequín ha pres bona nota de la disposició dels Estats Units a seguir garantint la seguretat europea i global, de la fortalesa de l’OTAN i de l’exemplar resistència ucraïnesa a la invasió russa.
En escriure aquest article, a finals de març, hi ha alguns dubtes encara sobre l’actitud de la Xina respecte a la guerra d’Ucraïna. La Casa Blanca ha advertit el règim xinès que no cometi l’error d’enviar subministraments letals a Moscou, que seria un punt important per a Putin, però encara ho seria més com a símptoma respecte a Taiwan. L’arribada de munició i d’armes xineses al front ucraïnès obriria una cursa de col·lisió amb els Estats Units i probablement també amb l’OTAN. També desmentiria la sinceritat dels esforços de mediació realitzats des de Pequín, sobretot respecte a l’exclusió del recurs a l’arma nuclear i a l’armistici demanat pel document xinès sobre la pau. És difícil que Xi Jinping, que ha adoptat molts dels arguments de Putin i que no ha condemnat mai la seva actuació, sinó més aviat just a l’inrevés, pugui exercir com a agent pacificador, però, almenys, pot evitar fer-se herald de l’extensió de la guerra a Àsia.
