Pocs debats trobem fora de l’acadèmia sobre el sector públic, accepció més adequada que administració pública, i que recull tots aquells serveis que des de l’esfera governamental es presten al conjunt de la ciutadania finançats, totalment o parcial, amb recursos públics. Els ciutadans tenen sovint una visió basada en la desconfiança dels serveis públics: el transport va sempre malament, els funcionaris no treballen, les llistes d’espera de la sanitat son infinites i altres exemples que podríem incloure.

Tanmateix, la pandèmia va canviar en bona part aquesta visió on es van revalorar actors del sistema públic en general i molt especialment els sanitaris. No és un cas aïllat, com a vegades s’intenta explicar, hi ha altres casos com quan els bombers abandonen un poble després de romandre hores i hores extingint un incendi forestal, tot evitant que les flames cremin les cases de vilatans. Però, en general, la lectura que es fa del sector públic és negativa i, en funció de qui governa, la tendència a tancar serveis a canvi de reduir la pressió fiscal és una opció que sempre està present en qualsevol dels tres nivells en què s’organitza l’Estat.

És cert que els serveis, en conjunt, són manifestament millorables i que aquestes millores demanen revisar llur finançament a través d’un increment dels recursos, major pressió fiscal, o una distribució dels recursos existents en un millor repartiment territorial o social. Ara bé, poques vegades abordem com fer que la despesa sigui més eficient, avaluant els serveis i posant de manifest les carències organitzatives que presenten.

Amb aquests apunts voldria contribuir al debat sobre com millorem els nostres serveis públics, analitzant extrems que poques vegades posem sobre la taula i que, al meu criteri, són claus per a la millora i la sostenibilitat, a curt i llarg termini, dels serveis públics.

El primer apunt seria l’avaluació. No hi estem gens avesats i la cultura administrativa en aquest camp és escassa, tot i que des d’un punt de vista de l’elaboració de les polítiques públiques és del tot imprescindible. Planificar i presentar grans projectes és habitual en el nostre sistema públic, però avaluar els resultats no mereix el mateix grau d’atenció i és, amb tots els seus matisos, una de les poques conductes que ens pot permetre millorar la nostra eficiència i, en conseqüència, fer un millor ús dels recursos públics disponibles.

Per llegir l'article complet fes una subscripció de pagament.