• Els instituts de recerca, estructura essencial per a la ciència

    Seria convenient definir un model deslligat de la funció pública que estableixi un finançament predictible i suficient

  • Negacionisme en l’exercici de la ciència

    Les actituds que neguen algunes opinions científiques es defensen des de l’extrema dreta, però també des d’algunes esquerres

  • Ciència desarrelada

    Pel seu propi mètode, la ciència avança a costa de més i més reduccionisme, de parcel·lar cada vegada més el coneixement

  • Crònica de dues lleis

    La impossibilitat de posar en marxa estructures eficients de gestió és una maledicció que imposa el nostre sistema administratiu

  • Valls i muntanyes a la lluna i a la terra

    Toni Pou, a part d’haver escrit un dels títols notoris de la temporada, no s’equivoca quan afirma que «a molta gent li agrada la ciència i no ho sap»

  • Canvis d’època, «fets alternatius», alternatives

    La polarització tendeix a reforçar i confrontar creences. L’estratègia del dubte fa que augmenti el nombre dels que ja no es creuen res

  • Max Weber revisitat

    Polítics, científics i opinió pública en temps del coronavirus

  • La ciència de la incertesa

  • La recerca, hipotecada per la ineficiència burocràtica

    La integració del personal científic en la funció pública fa inoperant el sistema

  • Pere Puigdomènech «Una ciència forta és necessària per a la democràcia»

  • Vacunes sota el microscopi

    Les farmacèutiques estan en el punt de mira de la crítica científica independent i aixequen sospites entre els professionals de la malfiança