Joan Esculies ha publicat una esplèndida biografia de Josep Tarradellas, ben escrita i perfectament documentada en una gran varietat de fonts arxivístiques i bibliogràfiques. Però, més enllà del mèrit innegable que sembla reconegut pels historiadors, conté lliçons per a qualsevol persona que s’interessi per la relació entre les persones i les institucions polítiques. Les institucions són un artifici invisible sense alguna forma de representació. Pels símbols les podem reconèixer, però les persones les encarnen. Tarradellas va fer-ho amb la Generalitat per la seva presidència. Ho va fer en unes circumstàncies extraordinàriament difícils, sense la saba vivificadora que dona l’arrelament i la renovació periòdica que deriva de les eleccions. La capacitat de resistència, per si sola, resulta extraordinària, i si hi afegim la restauració de la institució, hem de reconèixer que estem davant d’un fet excepcional i sense precedents.

L’única manera d’entendre-ho és a partir de la biografia de Tarradellas, i la que ha publicat Esculies dona una base sòlida i ampla, que fa accessible el coneixement d’un personatge que es confon amb una part de la història del nostre país. L’estructura de l’obra ho facilita, perquè els catorze capítols de què es compon segueixen un ordre cronològic transparent. Es tracta d’una opció ben raonable, perquè no hi ha risc que no encaixin els grans esdeveniments i les fites personals de la vida de Josep Tarradellas.

PUBLICITAT
Renfe / Somos tu mejor Opción

Comença amb els anys de formació personal i política. Hi apareix l’entorn familiar i la seva empenta professional, així com el que podríem considerar la seva socialització política en l’entorn del CADCI. Un ambient de catalanisme radical i separatista, on va començar a publicar a L’intransigent. Però, com ens destaca Esculies, Tarradellas no va esdevenir un radical marcat per la ideologia, sinó que a L’intransigent mostra una perspectiva analítica allunyada de l’abrandament romàntic de molts dels seus companys.

Una monumental correspondència és una de les bases de la solvència del text d’Esculies.

Aquesta etapa idealista era, segurament, inevitable abans d’entrar en la política democràtica de l’autonomia de la República. Però quan ja la política era allò que reconeixem, amb les seves campanyes electorals, lluites partidàries i conspiracions de palau o de congrés, Tarradellas destaca per una característica: és un home que es guanya bé la vida. En conseqüència, gaudirà durant molt temps d’una independència econòmica que sostindrà la del seu propi criteri. Com explica Esculies, el self-made man es transforma en polític.

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.