«Què ens heu donat, una monarquia o una república?». És la pregunta que va fer una tal senyora Powell a Benjamin Franklin, un dels pares fundadors dels Estats Units, en sortir de la darrera reunió a Filadèlfia dels redactors de la Constitució el 17 de setembre de 1877. La resposta ha passat a la història com una sàvia sentència a fer servir de guia sobre els futurs poders del president: «Una república si la podeu sostenir». Gairebé 250 anys després d’aquesta anècdota, molt popular però potser apòcrifa, les urnes decidiran el proper 5 de novembre si la república encara es manté dempeus, i amb ella els seus valors fundacionals, les llibertats, l’Estat de dret i la democràcia, o si evoluciona cap a un tipus de règim presidencialista, il·liberal i autoritari, una monarquia electoral en definitiva, que difícilment podrien reconèixer els pares de la Constitució americana.
Han estat els sis jutges conservadors del Tribunal Suprem dels Estats Units els qui han aprovat la sentència que reconeix, a petició de Donald Trump, una ampla zona d’immunitat al president respecte als delictes que pugui haver comès en el temps en què va habitar la Casa Blanca, des del 20 de gener de 2017 fins al 20 de gener de 2021 i, el que és més greu, els que pugui cometre si aconseguís que les urnes el fessin president de nou a les properes eleccions presidencials.
El tribunal declara la immunitat absoluta i vitalícia pels fets coberts per la Constitució com a competència del president i estén una ampla presumpció d’immunitat sobre tots els seus actes oficials, que només podran ser sotmesos a procés després que un tribunal hagi establert que no era oficial l’objectiu de l’actuació presumptament delictiva. Només els actes privats no gaudeixen d’immunitat, però qualsevol intent de processar un president haurà de superar prèviament davant d’un tribunal inferior l’examen del caràcter constitucional, oficial o no oficial, de l’actuació sospitosa, un mecanisme processal avantatjós i privilegiat respecte a la resta de ciutadans i que dificulta fins i tot que se’l pugui imputar per delictes comesos en el terreny de la privacitat.
PUBLICITAT
Van votar en contra de situar el president per damunt de la llei tres de les quatre dones que formen part del tribunal, amb dues opinions dissidents que desqualifiquen els seus col·legues fins a un punt inaudit en la història de la cort suprema. La jutgessa Sonia Sotomayor, redactora de l’argument central contra la immunitat presidencial, acaba la seva part amb una frase solemne i severa: «Amb temor per la nostra democràcia, dissenteixo».
L’expresident i candidat presidencial ha aconseguit que el Tribunal Suprem dels Estats Units li atorgui la immunitat pròpia d’un monarca absolut.
La jutgessa Kentaji Brown Jackson, autora de la part més teòrica sobre les repercussions en el sistema constitucional, l’acaba amb paraules encara més dures: «Mentrestant, perquè el risc i el poder que el Tribunal ha assumit són intolerables, sense garanties i obertament antitètics amb la base de les normes constitucionals, dissenteixo». Aquest cop, els vots particulars no acaben amb la fórmula habitual de la cortesia judicial «respectuosament dissenteixo», en una discreta però clara expressió de la ruptura que s’ha produït en aquest tribunal entre els sis jutges conservadors, tres dels quals nomenats per Trump, i les tres jutgesses progressistes, nomenades per Obama i Biden.
Organitzar la venjança
Aquest és el tribunal constitucional històricament més polititzat de la història del país, seguidor fidel de les conveniències del partit republicà, ara tot sencer dominat per Trump. Gràcies a les seves decisions, Trump arribarà a l’elecció presidencial havent estat condemnat només per un tribunal de l’estat de Nova York per 34 casos de falsificació de documents per encobrir el suborn d’una actriu pornogràfica i evitar l’escàndol de les seves revelacions en plena campanya electoral de 2016.
PUBLICITAT
Els intents de tergiversar els resultats electorals i interferir en el recompte dels vots presidencials, amb l’afegit final de la seva incitació a l’assalt insurreccional al Capitoli el 6 de gener, no han arribat als tribunals quatre anys després i difícilment hi arribaran després d’aquesta sentència. Amb aquesta sentència en mà, podrà repetir actes d’aquesta mena i organitzar impunement la venjança que ha promès contra els seus enemics en cas que torni a ser president.
Els sis jutges conservadors que han signat la sentència destrossen la igualtat davant de la llei pròpia d’una república i situen el president per damunt de la Constitució.
És impressionant l’historial de l’actual tribunal, dedicat a fons a desfer les conquestes socials aconseguides als Estats Units des del moviment dels drets civils dels anys 60. Fins ara destacava entre totes les seves resolucions la revocació de la sentència Roe vs. Wade que garantia el dret a l’avortament a tota la Unió, una decisió que ha desencadenat la prohibició i la penalització en nombrosos estats. Encara és més transcendental la sentència que reconeix la immunitat presidencial, no tan sols pel favor electoral que significa per a Trump, sinó, sobretot, perquè desequilibra l’arquitectura dels tres poders a favor del president, convertit en el monarca que Benjamin Franklin i el pares fundadors volien excloure.
El tribunal constitucional s’ha convertit ja en una tercera cambra, copada pels republicans gràcies a les maniobres i corrupteles parlamentàries del trumpisme, sense que hi hagi una majoria social que correspongui a les seves opinions conservadores. Caldrà esperar a les eleccions del 5 de novembre per veure si cristal·litza la mutació constitucional en forma d’una presidència autoritària i il·liberal o si una victòria demòcrata a les urnes, ara tant improbable com imprevista, permet sostenir encara la república.
