El Festival Torroella de Montgrí va tancar edició aquest dijous dia 22 amb un programa dels que deixen petja en la història del certamen i en l’esperit dels assistents. Va ser així gràcies a l’estrena absoluta d’una obra de Ramon Humet, un dels millors compositors del panorama musical, interpretada pel conjunt vocal O vos Omnes que dirigeix Xavier Pastrana. L’obra és Missa Custoditus ab ira mundi, un encàrrec del festival. La traducció del títol, A recer de la fúria del món, és el lema que els organitzadors van adoptar el 2022 després del patiment de la covid i davant de les tragèdies contínues en què el món està immers. “Dos anys després –llegim al programa– res no ha canviat, ben al contrari”. Tanmateix, l’obra d’Humet porta llum i un bri d’esperançadora.
La seva missa per a cor mixt a cappella es troba aparentment lluny d’obres anteriors com ara Llum en què explorava les sonoritats més contemporànies o Quatre jardins zen on ressonava l’Orient Llunyà. La Missa Custoditus ab ira mundi beu directament de la gran tradició de la polifonia renaixentista espanyola de Cristóbal de Morales i Tomás Luis de Victoria, però també de l’anglesa cultivada per William Byrd. O sigui, el món del contrapunt.
PUBLICITAT
El fil musical que travessa segles fins a arribar als nostres dies va quedar ben palès al programa interpretat a l’església gòtica de Sant Genís de Torroella de Montgrí (amb la mateixa calor dels primers anys de festival ja en fa més de quaranta). Va començar amb el motet de Victoria Ascendens Christus in altum (1572), seguit de la Missa del gran polifonista del Renaixement basada en aquell motet. Aquesta és una obra alegre, plena de joia i molt brillant, sense perdre del tot el caràcter auster, sobretot quan enfila els Hosanna!
Xavier Pastrana, en primer terme, i en segon, a la dreta, el compositor Ramon Humet, al Festival de Torroella. Fotografia de Roger Lleixà.
La missa d’Humet, amb totes les parts canòniques, també combina la lluminositat amb l’austeritat com fa Victòria afegint-hi idees musicals de la missa ortodoxa. La partitura és d’una gran claredat i transparència. Al Credo, a les parts on es defineix el dogma amb la professió de fe, Humet fa servir la declamació melòdica o cantil·lació, alternant-la per les parts més explicatives amb una melodia plena de colors. Al Benedictus la forma austera del qual, segons explica el mateix compositor, està inspirat per la contemplació d’una posta de sol al desert dels Monegros, contrasta amb la vivesa dels Hosanna in excelsis! repetits.
En aquesta ocasió el conjunt vocal O vos omnes tenia una formació reduida obligada per les partitures de Victoria i Humet. Eren sis veus disposades en cercle al mig de l’església, les d’Anna Piroli i Lara Morger, sopranos; Mercè Bruguera, contralt; David Hernández, tenor; Jesús García Aréjula i Guglielmo Buonsanti, baixos. Si en la interpretació de l’obra del renaixentista hi va haver algun moment dubtós, en la contemporània tot va anar com una seda. Es notava una feina molt ben feta a càrrec del director Xavier Pastrana i els seus cantants. El silenci extàtic que va seguir a un final força espectacular indicava que aquella obra havia corprès a un públic que havia seguit l’obra amb total devoció no necessàriament religiosa.
