Figura imprescindible de la fotografia documental, l’estatunidenca Dorothea Lange (Hoboken, 1895- San Francisco, 1965) és autora del retrat de Florence Thompson amb els seus fills, una de les imatges més icòniques del segle XX.

Conservada a la Biblioteca del Congrés dels Estats Units, la fotografia era part de l’extens treball fotogràfic que Lange desenvolupà per a la FSA, l’agència governamental Farm Security Administration, i que consistia a documentar les dures condicions de vida de les famílies agrícoles: l’èxode de treballadors i treballadores del camp afectats per la crisi econòmica, la sequera i les contínues tempestes de pols, les Dust Bowl, que van patir els Estats Units durant els anys 30 i 40.

«La mare migrant», tal com es coneix popularment la fotografia, és encara avui un símbol dels anys de la Gran Depressió als Estats Units. Florence Owen Thompson, la dona retratada, vivia a Califòrnia i era mare de set fills. Lange, que no li va preguntar el seu nom, en va anotar l’edat –32 anys– i que sobrevivia menjant vegetals congelats i els ocellets que caçaven els seus fills. La fotografia va ser publicada en premsa i el seu impacte social va ser tan gran que el govern va iniciar una campanya de repartiment d’aliments.

La identitat de la dona migrant va ser un misteri fins dècades més tard, quan un periodista la va poder localitzar. Florence, que pensava que la fotografia no sortiria a la premsa quan va ser retratada, s’havia mantingut en l’anonimat, avergonyida de les dures condicions econòmiques que va patir.

Juntament amb la imatge de Florence, a l’àlbum n’hi ha d’altres que Dorothea Lange va capturar per a l’FSA. Retrats amb una gran sensibilitat, humanisme i dimensió artística que han format part recentment de l’exposició «Dorothea Lange. Un llarg viatge», presentada dins de la Biennal de Fotografia Xavier Miserachs.