Carlos Mazón ve d’un món molt concret: El món del poder, que el president valencià exerceix amb naturalitat i amb una influència en la qual confia cegament després de l’episodi de la DANA, que va generar 227 morts en diferents comarques valencianes i durant la qual es va evidenciar la seua incompetència. Incompetència manifesta, i multiplicada posteriorment amb els seus intents de sobreviure a través, fins i tot, de la filtració d’àudios manipulats per intentar protegir-se assenyalant les institucions que depenen del govern espanyol. I és que Mazón ha tingut la gran sort de tindre els enemics a la Moncloa per poder assenyalar-los. En un escenari amb Feijóo com a president espanyol, l’inquilí del Palau de la Generalitat estaria molt més desprotegit.
Però molt possiblement, en aquest escenari hipotètic, Mazón també hauria explorat la manera de sobreviure al càrrec. Al remat, la seua trajectòria és la d’un ocupant de les estructures de poder. La d’un militant disciplinat i obedient amb els seus. La d’una persona que sap cobrar-se els favors que li deuen.
Mazón va nàixer el 8 d’abril de 1974. Alacantí de soca-rel, tal com ho demostren els seus cognoms, va seguir el camí estudiantil traçat per als fills de famílies opulentes acudint al col·legi Jesús i María i llicenciant-se en Dret a la Universitat d’Alacant. Aquesta facultat, que no la universitat, és un dels nius més característics del conservadorisme alacantí.
Com a estudiant ja militava en el PP i ja participava en les organitzacions estudiantils com Programa 10, arribant fins i tot a presidir-la. Una anècdota simptomàtica va ser l’expulsió de Trini Amorós per part de Mazón. Tal com explica Víctor Maceda en un reportatge a la revista El Temps, Amorós, qui en aquell moment era presidenta del Consell d’Alumnes —i actual regidora del PSOE a l’Ajuntament d’Alacant—, havia donat suport al Bloc de Progrés Jaume I, constituït per diverses personalitats i entitats que agrupaven l’esquerra i el nacionalisme valencià per mobilitzar el país i impedir la victòria electoral d’Eduardo Zaplana, el gran mentor polític de Mazón. La iniciativa no va passar de ser un intent, però l’actual president valencià no la va perdonar.
Mazón ha tingut la gran sort de tindre els enemics a la Moncloa per poder assenyalar-los.
L’ascens de Mazón en la política no s’explica sense Eduardo Zaplana. El president el va nomenar director general de l’Institut Valencià de la Joventut (IVAJ) l’any 1999, durant el seu segon mandat, quan Mazón només tenia 25 anys i s’havia llicenciat feia poc més d’un any. Aquell 1999 Mazón havia ocupat el número 17 de la llista electoral per la demarcació d’Alacant a les Corts Valencianes. Tot just per damunt hi havia el seu íntim amic José Antonio Rovira, actual conseller d’Educació. A la següent legislatura, l’any 2003, seria nomenat director general de Comerç i Consum de la Generalitat, amb l’alcoià Miquel Peralta com a conseller.
Lluita entre zaplanistes i campsistes
En aquella legislatura, la de 2003-2007, va esclatar la lluita desfermada entre zaplanistes i campsistes després de l’accés de Francisco Camps a la presidència de la Generalitat l’any 2003. El nou president no tardaria a purgar els pròxims als seus antecessors iniciant una disputa de poder especialment visible a Alacant, demarcació que el campsisme no va poder controlar amb facilitat gràcies, entre altres, al treball que va fer Mazón. Qui més explícitament va exhibir aquesta guerra va ser l’exconsellera Gema Amor, que va abandonar el PP i va pactar l’alcaldia de Benidorm amb el PSOE, després d’haver-se presentat amb un nou partit local, presidida per ella mateixa. Amor, avui, és la parella sentimental de Carlos Baño, president de la Cambra de Comerç d’Alacant i qui ha definit públicament Mazón com el seu germà.
El zaplanisme va sobreviure infiltrant-se en Ciudadanos, el partit aleshores de moda liderat pel carismàtic —per als votants de dretes— Albert Rivera.
El centre de poder del zaplanisme es concentrava a la Diputació d’Alacant, presidida per José Joaquín Ripoll entre 2003 i 2011. Ripoll, que havia sigut conseller de la Presidència amb Zaplana i comptava amb possibilitats reals de prendre-li el relleu, va fer de la institució provincial una autèntica caserna de fidels que esdevenia, al seu torn, un nucli de contrapoder a Camps. L’aleshores president va intentar imposar el seu control a la província a través d’un congrés celebrat a Oriola en què Camps tenia com a candidat l’alcalde de Benidorm, Manuel Pérez Fenoll, el mateix a qui l’esmentada Gema Amor li impediria recuperar l’alcaldia el 2011. El rival de Fenoll al congrés provincial era Ripoll, que es va imposar per només cinc vots. Al darrere d’aquella victòria hi havia José Antonio Rovira, l’aleshores alcaldessa d’Oriola, Mónica Lorente i, per descomptat, l’actual president Mazón, que era diputat provincial després d’haver-se presentat com a número dos a les eleccions municipals a la petita localitat de Catral, al Baix Segura. Un poble amb el qual Mazón no tenia cap relació i el convertia, directament, en un cunero.
Però la victòria zaplanista en aquell congrés va ser efímera. La justícia va obrir l’oportunitat a Camps d’acabar controlant el PP a la demarcació meridional valenciana. El juliol de 2010 era detingut sobtadament José Joaquín Ripoll. El seu despatx era escorcollat i el referent del zaplanisme era acusat d’adjudicacions en serveis de recollida de brossa a empreses amigues. La sentència d’aquest cas encara no ha arribat, però les acusacions contra Ripoll, qui en dos anys i mig només va gastar 20 euros del seu compte corrent, feien insostenible la seua continuïtat. També la del zaplanisme. El 2011 l’alcaldessa de Sant Vicent del Raspeig, Luisa Pastor, casada amb el conseller casmpsista José Ramón García Antón, presidiria la institució provincial. En aquell moment Mazón ja presidia la Cambra de Comerç d’Alacant, a la qual havia accedit el 2009 tot i no tindre cap experiència en el món empresarial.
Estirp premonitòria
Per comprovar l’estirp benestant a la qual pertany el president valencià, només cal fer una ullada a la premsa satírica alacantina d’inicis del segle XX. El 5 de maig de 1917 el setmanari El Tio Cuc, el més popular de l’època i escrit en català prenormatiu, ironitzava amb «el senyor Guixot» sol·licitant que li entregaren «la creu de la benefisensia i la medalla del benemerit patrio», que el feren fill adoptiu i predilecte d’Alacant i «president de honor de la sosietat de Sanitat i Higiene». «El home se mereix tot lo que li fasen y mes, per el bon servisi de llimpieza que mos ha fet en la siutat. És un modelo de asco», cloïa aquell article breu de la secció «Notisietes». El referit era Álvaro Guixot Martínez, avantpassat matern del president valencià —que té Guixot com a segon cognom— i encarregat en aquell moment dels serveis de la neteja a la ciutat.
Álvaro Guixot va ser, també, l’empresari més poderós del món de la tauromàquia a Alacant. Un dels seus quatre fills, Alfonso Guixot Guixot, oncle de la mare de Mazón, va ser encara més transcendent com a empresari i va ser propietari de sales de teatre arreu de la demarcació d’Alacant, va gestionar el transport i la distribució de la carn i del peix al Mercat Central, posseïa l’empresa que dipositava les cadires al passeig de l’Esplanada —el més emblemàtic de la ciutat— i va arribar a presidir l’Hèrcules CF, el club de futbol d’Alacant. De fet, Alfonso Guixot va morir pocs mesos després d’haver patit un infart presenciant un partit contra el Reial Madrid al vell estadi de La Viña.
Alfonso Guixot també va tindre relació amb la tauromàquia i el pare de Mazón, l’hematòleg Carlos Mazón Iborra, mort prematurament el 1999, era el cap del servei mèdic de la plaça de bous d’Alacant, a més de ser el fundador del primer banc de sang a la ciutat.
L’episodi Ciudadanos
Després de l’esclat dels casos de corrupció, el zaplanisme va trobar una curiosa manera de sobreviure. Ho va fer infiltrant-se en Ciudadanos, el partit aleshores de moda liderat pel carismàtic —per als votants de dretes— Albert Rivera i que va fer el salt a la política estatal després d’uns anys guanyant-se el crèdit espanyolista a còpia de combatre el catalanisme polític. Cares conegudes actuals del PP com Emilio Argüeso, fins fa poc secretari autonòmic d’Emergències —destituït arran de la DANA—, Pachi Pascual, alcalde de Sant Vicent del Raspeig, Santi Román, alcalde de Sant Joan d’Alacant, i molts altres van canviar el blau del PP pel taronja de Ciutadans. Tots tenien en comú el seu zaplanisme militant. Fins a tal punt que Cs, l’any 2015, va pactar la Diputació d’Alacant amb el PP amb la condició que no la presidira Pepe Ciscar, artífex de les purgues promogudes pel campsisme a la demarcació. El control que el zaplanisme exercia en Cs era tan evident que a Alacant era habitual sentir que el partit taronja, a la ciutat, s’havia fundat als despatxos de l’Autoritat Portuària que en aquell moment presidia José Joaquín Ripoll, tot i estar imputat.
Mazón va ser fidel al seu partit de tota la vida, però va ser temptat per Cs i va estar a punt de ser-ne el candidat a l’alcaldia d’Alacant l’any 2019. Aquell escenari hauria canviat plenament l’esdevenir polític al País Valencià. El gener d’aquell any, pocs mesos abans de les eleccions municipals, Mazón va ser reunit a la selecta cafeteria d’El Corte Inglés d’Alacant pel secretari d’Organització de Cs, Fran Hervías, i també Paco Sánchez, que havia presidit l’Institut de Cultura Juan Gil-Albert, depenent de la Diputació d’Alacant, i que va liderar Cs a Elda després d’haver passat pel PP. Més tard, tant Hervías com Sánchez tornarien a aquest partit.
En aquella reunió van oferir a Mazón ser candidat a l’alcaldia d’Alacant. Una proposta atractiva si es té en compte que en aquell moment Cs vivia el seu millor moment polític. A l’abril, de fet, a les eleccions espanyoles, la diferència entre PP i Cs va ser només de 200.000 vots i nou diputats. A la ciutat d’Alacant, per cert, Cs va obtindre més vots que el PP en aquells comicis estatals. Mazón tenia possibilitats reals d’arribar a ser alcalde amb aquesta formació. Més encara amb les bones relacions que havia pogut desenvolupar des de la Cambra de Comerç, que presidia des de feia una dècada.
Però la sort va jugar de la part de Mazón una vegada més. Un bon amic seu, Teodoro García Egea, era secretari general del PP i la direcció estatal del partit va situar Mazón com a número dos a la llista electoral municipal d’Alacant per garantir-li la tornada a la Diputació, que acabaria presidint amb el PP i amb el suport de Cs. Dels dos diputats provincials de la formació taronja en aquell moment, per cert, un és diputat a les Corts i l’altra és diputada al Congrés. Amb el PP. En aquell moment Mazón va intentar utilitzar el seu poder per col·locar la considerada com la seua germana gran dins del partit, Macarena Montesinos —portaveu adjunta del PP al Congrés i, segons molts coneixedors del partit, una de les responsables que Mazón no acceptara l’oferta de Cs— com a alcaldable d’Alacant. Un intent que va generar un enorme enuig en l’encara alcalde, Luis Barcala, que finalment va ser candidat i amb qui Mazón no ha tingut mai cap bona relació, malgrat les aparences.
Des d’aleshores la història ja és més coneguda. Mazón va presidir la Diputació d’Alacant entre el 2019 i el 2023 i aquest últim any va arribar al Palau de la Generalitat. Des d’aleshores Zaplana ha sigut condemnat a deu anys i mig de presó pel cas Erial, Ripoll i Lorente esperen sentència definitiva del cas Brugal —n’han sigut absolts d’una de les peces— i Mazón, com a president de la Generalitat, ha concedit suculents contractes per a la reconstrucció a empreses que van participar en la Gürtel sufragant il·legalment el PP. Una d’aquestes, que no està relacionada amb la Gürtel, és STV Gestión SL, que comptava amb José Manuel Cuenca com a responsable de Relacions Internacionals. Cuenca és el cap de gabinet del president valencià. I el juliol de 2023, alguns d’aquests empresaris van fer acte de presència en la investidura de Mazón com a president. És la imatge més nítida de les relacions de Mazón amb el poder i del fet que el president valencià en forma part de l’estructura.






























































































