L’estiu de 2023 el tenor Christoph Prégardien tornava a la Schubertiade de Schwarzenberg (Àustria), com ha fet cada any en més de tres dècades. En una entrevista feta en aquella ocasió el gran liederista i Evangelista de referència de les Passions bacchianes, parlava de com el pas del temps afecta la veu. “Naturalment, la veu canvia, ens fem grans, les notes ràpides ja no són tan fàcils; tanmateix, el meu registre greu que sempre ha sigut molt bo, encara és molt prominent. No he tingut mai una veu de tenor molt aguda”, deia, i afegia: “Algunes coses són més fàcils que abans i d’altres ja no ho són gens de fàcils”.

Ara Prégardien, setanta anys, ha fet un recital dins de la programació del Life Victoria (13 de març) amb la pianista Pauliina Tukiainen, aplegant cançons de Robert Schumann, Johannes Brahms i Franz Schubert sota el títol de Nit i somni. Romanticisme en estat pur. Els tres anys transcorreguts des d’aquelles paraules del tenor confirmen, com era de preveure, aquells canvis amb un afegitó, el de la memòria, compensada ara per uns discrets apunts amb les lletres de les cançons.

Tanmateix, al costat d’aquelles minves hi ha un guany innegable i és el de la saviesa com va demostrar a bastament a la Sala Domènech i Montaner del Sant Pau Recinte Modernista. Prégardien va començar el recital amb Liederkreis Op. 24, les nou cançons d’un dels dos cicles que Schumann va compondre el 1840, l’any en què es casaria amb Clara Vieck, és a dir, en plena efervescència amorosa, més exaltada encara per l’oposició del pare d’ella al matrimoni fins al punt que tot va acabar al jutjat. El tenor les va començar amb molta prudència, intentant salvar els esculls dels aguts, per anar creixent i solidificant la interpretació amb el seu cant sempre elegant.

Amb cinc cançons de Brahms va anar demostrant la seva sapiència musical, començant amb Dein blaues Auge i acabant amb Auf dem Kirchhofe amb què va emocionar a bona part del públic. La segona part del recital va ser una mena de top ten del repertori de Schubert. Prégardien va interpretar una desena de les cançons més conegudes d’entre els centenars que va compondre el vienès. I aquí el tenor va fer honor al seu llarg i magnífic historial vocal. El piano de Tukiainen i la veu del cantant van anar oferint Fischerweise, Die Forelle, An Sylvia o Alinde. Però on l’experiència de Prégardien va brillar va ser amb els lieder més dramàticament teatrals, a Der Zwerg i Erlkönig, marcant bé les diferents veus d’aquests microòperes amb un ritme ràpid i una dicció sempre impecable. El recital va acabar amb una de les cançons més populars de Schubert, i una de les més rematadament romàntiques, Nacht und Träume. Els músics van oferir propina en la mateixa línia que la que havia tancat oficialment el recital. Va ser An mein Herz.

Entre el públic hi havia molt jovent, la majoria estudiants del Màster de Lied Victoria de los Ángeles que imparteix l’ESMUC. L’endemà i durant tres dies Prégardien i Tukiainen els oferien masterclasses.

Com ja és habitual al Life Victoria, abans del recital es va donar veu, mai millor dit, a dos joves, a la soprano Laura Brasó i al pianista Rafael Soler que van interpretar cançons de Carlos Guastavino i Reynaldo Hahn.

I encara abans, una actuació brillant per a una obra cabdal de la literatura pianística, la integral Iberia d’Isaac Albéniz que el compositor havia dedicat a Alicia de Larrocha, interpretada per Alba Ventura. Dividida en dos dies, el divendres 13 la pianista va interpretar els dos primers quaderns. El dimecres 18, tocarà el tercer i quart.