De Budapest no ens arriba una sola notícia sinó dues. I les dues, importants. La primera: Hongria abandona a Vladímir Putin i a Donald Trump. La segona: la democràcia funciona. Una és de transcendència immediata per a Europa i per a Ucraïna, que podrà comptar ben aviat amb els 90.000 milions d’euros del crèdit que bloquejava Viktor Orbán, imprescindibles per superar l’escanyament financer a la qual l’ha sotmès el govern dels Estats Units amb la segona presidència trumpista. L’altra és de transcendència sistèmica: les democràcies il·liberals poden ser reversibles, és a dir, permetre l’alternança, com ha succeït a Hongria. Ambdues notícies ens permeten respirar reconfortats, pels ucraïnesos, per Europa i per la democràcia.

Vol dir que totes les democràcies il·liberals tenen garantida sistemàticament l’alternança? En absolut. Només significa, i és molt, que és possible aturar la deriva il·liberal abans que esdevingui una dictadura i que això succeeix quan es mobilitza als ciutadans fins al punt que són els vots, la democràcia, els que vencen per damunt de l’il·liberalisme de les institucions ocupades pel partit populista que s’ha instal·lat abusivament en el poder.

Orbán ho tenia tot controlat: la justícia, el tribunal constitucional, els mitjans públics, les lleis electorals… I va fer reformes constitucionals per tal de blindar el seu poder populista. Però Peter Magyar ha aconseguit guanyar les eleccions generals amb una majoria suficient per governar i per desfer totes les reformes en direcció a la recuperació de la democràcia liberal i representativa. El seu mèrit és haver mobilitzat i aplegat els vots més enllà d’unes eleccions normals i salvat així la democràcia hongaresa. Si hagués fracassat, segur que el país hauria fet encara més passes cap a l’autocràcia. No sabem a hores d’ara si Orbán ha intentat alguna mena de frau electoral, que sol ser la passa autoritària següent, però si ho ha fet no li ha servit de res.

Hongria era un model, molt del gust de Donald Trump, no tan sols per l’orientació de la seva política exterior antieuropea i prorussa, sinó per la destrucció de la divisió de poders, l’estat de dret, la desaparició dels checks and balances (els famosos controls i equilibris del sistema estatunidenc) i la concentració de poder en mans del líder màxim. Les eleccions de meitat de mandat del proper novembre posaran a prova la democràcia dels Estats Units com aquestes han posat a prova la d’Hongria. Trump ja va intentar un frau electoral el 2020 i un cop d’estat el 6 de gener de 2021, de manera que no tindria res d’estrany que l’actual democràcia, endinsada ja en l’il·liberalisme, entrés de ple en l’autoritarisme gràcies a una victòria manipulada del trumpisme o a l’anul·lació de les eleccions que ja temen alguns. Potser Trump s’hi pensarà dues vegades després del fracàs d’Orbán.

El fracàs del nacionalpopulisme hongarès també ha de donar ànims a tots els qui arreu s’enfronten a democràcies il·liberals, algunes ja en el territori autocràtic on Hongria no havia arribat, significat per la persecució i empresonament de l’oposició, com és el que està fent Erdogan a Turquia. Compta molt en aquestes evolucions la tradició política dels països i el context geopolític. No hi ha dubte que la pertinença d’Hongria a la UE i a l’OTAN ha estat un factor molt determinant per assegurar que la democràcia no acabés de morir. Als països federals amb una gran desconcentració del poder, com són els Estats Units i la Unió Índia, on Narendra Modi és també un exemple de líder nacionalpopulista i il·liberal, és molt més difícil que la deriva arribi a la desaparició de la democràcia fins a fer impossible l’alternança.

El mateix està passant a Israel, democràcia cada cop més defectuosa i il·liberal, amb un sistema molt semblant a l’apartheid pel que fa als drets civils, però encara amb una extraordinària tradició política democràtica i liberal. Amb la històrica relació d’associació que té amb la Unió Europea, ara molt deteriorada com a resultat de les guerres, l’exemple hongarès també hi pot tenir alguna mena de repercussió de cara a les eleccions generals que s’hi han de celebrar el mes d’octubre. Amb un govern nacionalpopulista d’extrema dreta i un primer ministre autoritari com Netanyahu que porta més de divuit anys acumulats al càrrec, és un altre país on l’alternança posarà a prova la consistència de la democràcia. Si segueixen en el poder els actuals governants, caldrà donar-la per morta. Tant de bo sigui a partir d’ara l’exemple hongarès el que marqui el signe d’una època de recuperació democràtica!