Les eleccions de mig mandat que se celebraran el pròxim dimarts dia 3 de novembre tenen la rellevància que se’ls ha adjudicat no solament als Estats Units, sinó a Europa i en general a tot el món. No és una simplificació gaire exagerada constatar que el resultat d’aquesta jornada electoral aclarirà si els Estats Units corregeixen la deriva que els ha imprès Donald Trump i aquests anys del seu segon mandat presidencial han estat només un parèntesi o si, ben al contrari, el país més poderós del món i una de les democràcies més antigues i consolidades emprèn el camí cap a un règim il·liberal i autoritari.

No es pot descartar com a apocalíptic aquest dilema després que, amb els seus atacs continuats a la premsa i als periodistes, Trump hagi trencat, en la pràctica, la vigència d’un dels pilars reconeguts de la democràcia americana com és la Primera Esmena a la Constitució, una esmena que garanteix la llibertat d’expressió limitant dràsticament la intervenció dels poders públics en l’àmbit de la premsa.

A política&prosa, conscients de la transcendència d’aquesta renovació del Congrés, hem preparat un molt ampli dossier que no es focalitza en el mecanisme electoral pròpiament dit sinó que es proposa fer una revisió de l’estat actual de les institucions i la societat civil dels Estats Units en aquesta cruïlla tan destacada. La democràcia contra Trump, el títol de la nostra portada, no és només una referència descriptiva, sinó també un homenatge a la tradició judicial estatunidenca que formalitza la identificació dels litigis amb una adversativa contundent.

El dossier que presentem en aquest número té una extensió més gran del que és habitual. Vol reflectir la importància que pot tenir per al món l’evolució de les institucions dels Estats Units. Lluís Bassets obre la compilació remarcant que la transcendència d’aquestes pròximes eleccions no té uns precedents històrics. La revisió de les grans institucions del sistema polític estatunidenc —el Congrés, la Presidència, i el Suprem i els jutges— la fan Xavier Mas de Xaxàs, Juan María Hernández Puértolas i Josep Maria Vallès, tots ells acreditats com a referents pel seu coneixement del sistema polític nord-americà.

Roger Senserrich aporta un article sobre els possibles nous líders demòcrates i Albert Garrido explora l’actualitat del Partit Republicà. El dossier es completa amb una contribució de Llúcia Oliva, excorresponsal a Washington, sobre les reticències i temors davant d’una possible alteració de les regles electorals, i Albert Montagut, també excorresponsal, escriu sobre la megalomania de Trump i la força real de l’oposició.