Membre d’una família de metges, el seu pare i el seu avi ho eren, Bonaventura Clotet Sala és un dels metges més coneguts de Catalunya, molt mediàtic, amb una presència constant als mitjans de comunicació, accentuada darrerament pels seus treballs sobre la pandèmia de la covid-19. Abans, però, ja s’havia dedicat de valent a la lluita contra la sida amb què s’havia convertit en referent mundial. Nascut a Barcelona el 1953, es va doctorar en Medicina per la UAB el 1981, de la qual és professor associat des del 1986. El 27 de març d’aquest any va anunciar per la ràdio que el seu grup d’investigació havia aconseguit aïllar el coronavirus 2019.

Bonaventura Clotet es dedica a la investigació sobre la sida des del 1981, quan encara no havia fet 30 anys. «Vaig tenir la sort de conèixer el primer pacient diagnosticat a Espanya. Jo era resident al Vall d’Hebron. En aquesta època només podíem ajudar a morir amb dignitat, donar qualitat de vida i no quantitat. Era molt dur. Ens sentíem impotents, i això ens va animar a investigar», va explicar a El Mundo (26-11-2016).

Per a aquell primer diagnòstic va ser decisiva l’aportació de la dermatòloga Caterina Mieras, que anys més tard seria consellera de Cultura al Govern de Pasqual Maragall. «Jo vaig diagnosticar el sarcoma de Kaposi, que em va fer relacionar el cas amb els descrits als Estats Units en homosexuals. […] Per la dimensió que estava agafant l’assumpte, havia d’anar a Medicina Interna, així que vaig passar el que sabia a Bonaventura Clotet», va relatar Mieras a Público (5-6-2011).

Clotet va coincidir «en espai i temps» amb el primer malalt, però no el va tractar. Aquest primer cas a Espanya es va publicar a The Lancet el març del 1982 amb una traducció a l’anglès que Mieras i la patòloga Carmen Navarro, que havia localitzat una toxoplasmosi en el cervell del pacient, van pagar (5.000 pessetes) de la seva butxaca.

PUBLICITAT
Advertisement

L’any 1987, Clotet va crear la unitat de VIH de l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona, del qual és cap del Servei de Malalties Infeccioses des del 2015. El 1992 va engegar la Fundació Lluita contra la Sida, que presideix, i el 1992, l’Institut d’Investigació de la Sida IrsiCaixa —amb el suport de l’Obra Social de la Caixa i de la Generalitat de Catalunya—, que dirigeix des de llavors. Des del 2006, codirigeix, amb Josep Maria Gatell, el Programa Hivacat, que investiga una vacuna contra la sida.

 

Gales contra la sida

La lluita contra la sida ha tingut resultats desiguals. «Ens hem passat d’optimistes amb el VIH. Els joves ho veuen com quelcom vintage, que si l’agafen es tracta amb una pastilla i no passa res. Cada mes, però, moren persones per sida i cada dia s’infecten a Espanya 10 persones amb el virus», per sobre de la mitjana europea, va declarar a El País el 17 d’octubre del 2016.

De fet, després de 37 anys, la vacuna encara no s’ha trobat. «Segueix havent-hi molts prejudicis i molt poc coneixement dels riscos reals. Hi ha molta hipocresia. La gent té molta por a sortir de l’armari i dir: “Jo tinc la sida”. Una de les coses que més han ajudat en la història de la sida és quan Rock Hudson va dir que tenia la malaltia i que era gai. Gràcies a això es van començar a donar fons per investigar la malaltia i es van aprovar medicaments», va explicar a El Mundo (26-11-2016).

«Ens hem passat d’optimistes amb el VIH, els joves ho veuen com quelcom ‘vintage’, que es tracta amb una pastilla i no passa res.»

El doctor Clotet ha estat un dels impulsors de les donacions mitjançant les gales contra la sida que ha organitzat. La mateixa Fundació es va finançar als inicis, el 1990, «amb la primera exposició benèfica de pintura que hi va haver a Espanya» (Telva, 4-12-2017). Després van arribar les gales contra la sida i la festa People in Red. Clotet recorda com van començar les gales: «Li vaig demanar ajuda a Miguel Bosé, va fer dos concerts a Barcelona el 2008, un èxit. I em va dir: “Hem d’organitzar una gala a l’estil americà”. Aquest va ser l’origen» (Telva, 4-12-2017).

Del 2010 al 2015 es van celebrar a Barcelona i el 2016 a Madrid. En set anys es van recollir uns cinc milions d’euros, però la del 2017, prevista també a Madrid per al 29 de novembre, es va cancel·lar «per la situació excepcional i d’incertesa que viu el nostre país», segons un comunicat que no explicava quina era aquesta situació excepcional, però és evident que es referia als esdeveniments d’octubre a Catalunya.

La crisi política no va impedir, però, que el 20 de novembre es fes a Barcelona la festa People in Red, amb 500 invitats del món de l’espectacle, de la televisió i de la moda, sobretot, amb especial protagonisme dels fills actors del metge, Marc i Aina Clotet. La festa es va repetir dos anys més tard, amb 800 invitats i una recaptació de 926.350 euros.

Marc valora el vessant mediàtic del doctor: «Al meu pare li agrada molt comunicar. Presentar una gala té molt d’actor, és una interpretació» (El Mundo, 26-11-2016). Li agrada tant que Bonaventura Clotet ha arribat a fer un espectacle a la Sala Barts, Com podem viure més anys?, presentat per l’actor José Corbacho, el 19 de maig del 2014. També és ambaixador de Seat, nomenat l’abril del 2017 per «reforçar el posicionament de la companyia com a empresa saludable».

PUBLICITAT
Barcelona Districte 4.0. Anticipem el què, el com i l'on de la reinvenció

 

Independentista declarat

La suspensió de la gala de Madrid va desfermar el rumor de si havia sigut per la ideologia independentista de Clotet. Era, però, una posició coneguda des de feia temps. El 2 de desembre del 2014 declarava a Vilaweb: «La independència de Catalunya no és el resultat d’un procés de tres anys, sinó de tres segles de desafeccions. Espanya és un Estat amb una gran diversitat, que podria ser riquesa. Però no n’ha sabut tenir cura ni respectar-la, ni a Catalunya, ni al País Basc, ni a Galícia, ni a les Illes… En comptes de defensar la diversitat, l’ha atacat. En lloc de protegir-la, ha dedicat esforços a destruir-la: les llengües, les cultures, les tradicions, etc. Això ha fet que molta gent que es pensava que era possible una Espanya federal, ara vegi que la independència és l’únic camí, perquè veu que no té cabuda a Espanya». I afegia: «Vull disposar d’un país que pugui gestionar la seva recerca, fomentar la innovació, crear una llei de mecenatge atractiva… Això són eines que ens farien avançar. I el dia que siguem independents mantindrem una bona relació amb Espanya, perquè som oberts i solidaris, però ara estem ofegats, en les nostres necessitats i en les nostres reivindicacions».

El 2019, va donar suport a les candidatures de Junts per Catalunya a les eleccions europees i a l’alcaldia de Barcelona.

Uns dies abans de les eleccions autonòmiques del 27 de setembre del 2015, Clotet va ser un dels signants del manifest de 13 prestigiosos científics catalans en suport de la candidatura independentista de Junts pel Sí, com «la millor opció» per a la ciència i la investigació catalanes. El 2019, va donar suport a les candidatures de Junts per Catalunya a les eleccions europees i a l’alcaldia de Barcelona. També va participar l’agost del 2016 en una de les fotos del procés, amb motiu de la paella organitzada a Cadaqués per Pilar Rahola, amb Carles Puigdemont i Josep Lluís Trapero, entre altres.

Clotet sempre ha denunciat la manca d’inversió en ciència, abans i després del coronavirus. La recerca «arreu de tot l’Estat espanyol està malament perquè es dedica 10 o 30 vegades menys a la recerca a Espanya que a altres països d’Europa», va dir a l’edició de Sant Cugat del digital El Món (23-5-2018) en una entrevista il·lustrada amb una fotografia en què lluïa el llaç groc. «M’agradaria confiar que les administracions públiques aprendran alguna cosa, i que quan tot hagi passat, en lloc de voler recuperar els diners per a aquells que ja en tenien, es destinin més recursos a la recerca», va dir el 9 d’abril del 2020 a El 9 Nou, on reconeixia que «en una societat globalitzada la gestió de la covid-19 s’ha fet malament a tot el món».

 

La covid-19 i el Govern espanyol

Durant la crisi sanitària del coronavirus, tanmateix, Clotet ha sigut particularment crític amb el Govern central. «No hi ha hagut cap previsió. No ho pot centralitzar tot, el Govern espanyol. És caòtic», va declarar a RAC 1 (27-3-2020). «L’error és no fer confinament total de Madrid, Barcelona i les ciutats que calgui», va afegir. A primers de maig, insistia, ara a Ràdio 4: «No s’ha fet res bé des del principi». «No s’ha de recentralitzar, hauria de ser asimètric», afegia. «Des de la Generalitat hi ha hagut bones intencions, vull pensar que també des del Govern de l’Estat, però en una pandèmia com aquesta el polític només ha de fer el que li digui l’expert», afirmava, precisament el que repetia Pedro Sánchez, que només havien fet el que havien dit els científics. I a la revista del seu barri, Vallvidrera (El Jardí de Sant Gervasi i Sarrià), va ser encara més explícit, potser atrevint-se a dir el que pensava però en altres entrevistes no deia (12-5-2020).

«En una societat globalitzada la gestió de la covid-19 s’ha fet malament a tot el món», reconeixia l’abril de 2020.

Clotet i els seus fills van posar en marxa una campanya de micromecenatge titulada #joemcorono, que a primers de maig havia recollit més de dos milions d’euros, per fer assajos clínics sobre la covid-19, amb l’epidemiòleg Oriol Mitjà, entre els quals una possible vacuna.

Sobre el coronavirus, Clotet creu que «ha vingut per quedar-se», que l’error que es va cometre va ser «no actuar fins que la malaltia ja estava molt avançada» i que s’ha de pensar al mateix temps en la salut humana i en l’ambiental i animal, que és d’on venen aquestes malalties. «El món animal no s’ha tractat bé. És desconegut, no s’hi inverteix, no es fa investigació. S’haurien de desenvolupar vacunes i protegir els animals, estudiar els animals salvatges que no han estat en contacte amb els humans i quines possibles malalties ens poden passar», va manifestar a Público (21-4-2020).

Sobre el futur, Clotet no combrega amb els que defensen que el món després de la covid-19 serà un altre. «Aquesta epidèmia no canviarà gaire la gent, tot i la gran crisi i repercussió econòmica que tindrà. La gent té una tendència natural a oblidar molt ràpidament. Jo sempre dic que l’experiència és allò que només serveix per reconèixer que t’has tornat a equivocar de seguida, però no pas per prevenir-ho», deia a l’esmentada revista de barri.