La història és només un espectacle. Potser va ser teatre el segle XIX i cinema el XX, sempre tràgics. Ara és un directe televisiu, tan autèntic i tan fals com una sèrie, tan evanescent que pot quedar desmentit i fos en negre l’endemà. L’ull despert de Sergi Pàmies se n’ha adonat: Donald Trump sembla sortit de la ment prodigiosa de David Lynch. Increïble i monstruós, ridícul i genuí, transparent i fosc a la vegada, com si fos reflex i a la vegada rebuig misteriós del que sentim en el més fons de la nostra ment, reproduís la pauta de la normalitat i la distorsionés fins a mostrar-ne la perversitat. («Ignorants i ignorats» 21 de gener, a La Vanguardia). «Quin artista ha anunciat millor el viratge terrorífic emprès pel seu país amb Trump, segona sessió?», escriu Michel Guerrin en eco des de París («Les aberrations magnifiques de Lynch», 24 de gener, Le Monde).
Així ha funcionat la transició presidencial entre el 5 de novembre i el 20 de gener, jornada culminant i naturalment històrica: dia de l’alliberament, final del declivi imperial, començament d’una nova era, i anunci d’una autèntica edat daurada. Carregada d’hipèrboles i tergiversacions marca de la casa, i de decisions rupturistes que denuncien des de la màxima corrupció la corrupció del passat: expulsió massiva d’immigrants, militarització i tancament de la frontera amb Mèxic, anul·lació de l’agenda verda, amnistia pels insurrectes del assalt al Capitoli, xantatges aranzelaris i avidesa expansionista a tort i a dret, o insults i amenaces als demòcrates vençuts i als republicans dissidents.
Mai s’havia vist un capgirament tan brutal de la marxa del país i de les seves aliances internacionals. Aquest president, disruptiu i gens fiable, hostil a les aliances i als tractats internacionals, esdevingut autòcrata pel damunt de la Constitució, pretén mantenir-se com el líder del món lliure.
PUBLICITAT
Contrasta aquest tranquil però pertorbador relleu presidencial amb l’immediatament anterior de Trump a Biden, entre el novembre de 2020 i el 20 de gener de 2022, quan el candidat republicà perdedor a les eleccions es va negar a reconèixer el resultat, va presentar més de 60 impugnacions als tribunals –totes perdudes–, intentà manipular els recomptes i finalment provocà un violent intent insurreccional per tal de mantenir-se en la presidència sense haver guanyat. En no reconèixer la derrota i qualificar-la de robatori electoral, tampoc hi va haver cap mena de gest de cortesia envers el nou president, ni tan sols l’assistència a la seva presa de possessió, a diferència del comportament institucional i deferent de Biden amb Trump. Ben al contrari, es va traslladar a la Casa Blanca d’Hivern, el seu ressort de Mar-a-Lago, convertit en quarter general insurreccional o a l’exili, on va traslladar il·legalment abundosa documentació classificada com a secreta, en lloc de portar-la als Arxius Nacionals.
Així és com va donar lloc a un nou cas penal, per apropiació indeguda de documents secrets, afegit als altres tres que se li van obrir als tribunals. Un per pressionar als funcionaris de l’estat de Georgia perquè li donessin els vots que li mancaven, un altre per l’intent de cop d’Estat i un darrer a l’estat de Nova York per 34 delictes de falsejament de documents.
El beneficiari d’una transició tan civilitzada com la d’aquest 20 de gener és el primer president que entra a la Casa Blanca com a delinqüent reconegut culpable, lliurat de dos processos de destitució parlamentària o impeachments i dues investigacions de fiscals especials. Cap altra president ha passat per tantes peripècies judicials, culminades per l’atorgament d’un estatut d’immunitat pel Tribunal Suprem i el títol acreditat de criminal.
PUBLICITAT
Tot plegat és una formidable exhibició de poder, culminada el 20 de gener, avançada ja abans amb la impunitat i la immunitat aconseguides en els seus quatre anys de travessa del desert, el seu paper decisiu a la treva a Gaza, l’ordre de reobertura de Tik Tok després d’haver estat ordenat el tancament pel Congrés i, finalment la firma de desenes d’ordres executives el mateix dia de la presa de possessió, entre les que destaquen la deportació de milers d’immigrants, la declaració d’emergència nacional a la frontera mexicana, i l’amnistia als condemnats i processats pels fets del 6 de gener de 2021, fossin o no violents.
Amb l’aval del vot popular majoritari, la submissió del partit republicà i el suport dels magnats tecnològics, Trump es proposa ara venjar-se dels qui l’han perseguit i modificar la narració sobre el passat després d’haver-se fet l’amo del present. Aquells fets violents de 2021, quan va trair la Constitució que havia jurat defensar, han esdevingut una jornada d’amor i patriotisme. El cop d’Estat començat fa quatre anys ara ha culminat i esdevingut un relleu presidencial perfectament legal.
I el que faltava: Déu és al costat de Trump i fins i tot el va salvar de morir en els dos intents d’atemptat que va patir durant la campanya electoral, com no podia ser d’una altra manera tractant-se de fer renéixer la nació protegida per la Providència, tal com va explicar el president en el seu discurs de presa de possessió. Miracle teocràtic i espectacle, fervor religiós i diversió mediàtica, sacralitat i satanisme refosos en un personatge sortit de Twin Peaks, que fascina i la vegada espanta, dins i a fora del país americà, als que fins ara es creien aliats i protegits pels Estats Units.
