Més que una gestora cultural

Judit Carrera és la directora del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) des d’octubre del 2018. Anteriorment, al mateix CCCB va ser la responsable del programa de Debats i conferències i del Premi europeu de l’espai públic urbà. Té més de vint anys d’experiència en l’àmbit de la cultura i les relacions internacionals. Llicenciada en Ciència Política a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), obté un Diploma d’Estudis Avançats a l’Institut d’Études Politiques de París, on posteriorment treballa a la UNESCO. Ha estat columnista dels diaris El País i Ara i membre del plenari del Consell de Cultura de Barcelona. Actualment, forma part del comitè de redacció de la revista Barcelona Metròpolis, és membre del Consell Social de la Universitat Pompeu Fabra i del comitè editorial de la revista Public Culture.

 


 

Quin és el seu punt de vista sobre el que ha passat des que va esclatar la crisi de la covid-19?

Voldria destacar, en primer lloc, l’elevat nivell dincertesa, de no saber quin és labast de la crisi que estem vivint, quant durarà i quines implicacions tindrà, pel que fa als nostres drets i llibertats, als nostres comportaments en la vida pública. Aquesta pandèmia ha posat en qüestió què vol dir viure junts, que al final és al cor de la societat i al cor de la democràcia.

Però si alguna certesa tinc és la sensació que estem vivint a Europa la primera de les grans crisis vinculades directament o indirectament amb lemergència climàtica. Fa més de quaranta anys que les Nacions Unides i la comunitat científica estan advertint de l’impacte de lempremta humana i de la relació amb els altres ecosistemes.

PUBLICITAT

Renfe / Viaja como piensas

Aquesta crisi sorgeix daquest desequilibri, daquesta indiferència de lespècie humana envers les altres espècies que viuen al planeta. Tot sorgeix de la perspectiva de la Il·lustració del segle XVIII, que era un model molt antropocèntric basat en la idea que l’ésser humà era el centre de l’univers.

Avui tenim perspectives noves que demostren, com ho ha fet aquesta crisi, que és imprescindible ser conscients que l’home no és l’únic habitant del planeta, que forma part d’uns ecosistemes més amplis i diversos. S’ha de trencar la divisió entre cultura i natura i cal complementar aquesta idea de l’humanisme clàssic amb la perspectiva científica i tecnològica, per exemple amb tot el que té a veure amb els progressos en l’àmbit de la intel·ligència artificial, la robòtica, que estan alterant per sempre el concepte de condició humana.

 

Com canviarà la condició humana a conseqüència de la covid-19?

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.