Només se n’han fet tres edicions, però el Festival de Pasqua de Peralada ja s’ha consolidat en el panorama musical de la Setmana Santa amb una programació de gran qualitat, amb obres vinculades als oficis del calendari i la litúrgia cristiana, amarades sempre de gran espiritualitat. En aquests tres anys, el festival ha establert uns eixos que són els que li donen el contingut d’alta qualitat bo i conservant sempre el caràcter d’obres sacres per a recordar la passió i mort de Crist.

Una d’aquestes línies és l’encàrrec d’obra nova amb la voluntat de ser motor de creació artística impulsant el talent musical català. Si l’any passat el compositor Joan Magrané hi va presentar Tenebrae Responsoria (Feria sexta in Parasceve), enguany l’encàrrec era per a Bernat Vivancos de qui es va interpretar Responsoria Hebdomadae Sanctae, una obra d’una gran espiritualitat i bellesa. Els responsoris van tenir un immillorable vehicle interpretatiu en les veus del Cor de la Ràdio de Letònia que dirigeix Sigvards Klava. Aquesta formació, d’afinació impecable, ja havia treballat amb el compositor. L’obra de Vivancos, estrenada el Divendres Sant (18 d’abril), és d’una gran dificultat i aquest cor letó, avui dia, és possiblement dels pocs que poden transmetre tota la intensitat espiritual de la partitura. La interpretació d’aquests responsoris va ser sens dubte el cim del festival. Tanmateix, el nivell interpretatiu de les altres propostes també va ser molt alt.

Un altre eix del festival és la presentació d’obres del repertori antic i barroc mai estrenades a Espanya. Així, el Dijous Sant (17 d’abril) es va estrenar l’oratori Sanctus Petrus et Sancta Maria Magdalena de Johann Adolf Hasse, un compositor alemany, passat per Itàlia, del barroc tardà, més conegut per les seves òperes. L’orquestra Vespres d’Arnadí amb Dani Espasa al capdavant es van encarregar de l’estrena en què van destacar les veus de la soprano Marie Lys en el paper de Sta. Maria Magdalena i la del sopranista Rafael Quirant en el de Josephus. El contratenor Valer Sabadus era St. Petrus, la soprano Maria Espada era Maria Jacobi i la mezzosoprano Anna Alàs interpretava el paper de Maria Salome.

Vespres d’Arnadí s’està convertint en l’orquestra del festival. L’any passat ja van protagonitzar l’estrena a Espanya de l’oratori San Giovanni Battista, d’Alessandro Stradella, compositor del primer barroc. I aquest any, a més de l’obra de Hasse, també va ser l’orquestra del concert que va oferir el baríton Benjamin Appl la tarda del Divendres Sant.

Cantoría, dirigit per Jorge Losana, durant la interpretació d’una obra de Buxtehude al Festival de Pasqua de Peralada. Fotografia de Toti Ferrer.

Després de participar en la primera edició del Festival de Pasqua de Peralada el 2023, llavors amb la interpretació de les Lliçons de Tenebres de Tomás Luis de Victoria, el conjunt vocal Cantoría, dirigit per Jorge Losana, tornava a l’església del Carme, aquesta vegada acompanyat d’un conjunt instrumental format per dos violins, viola de gamba, contrabaix, tiorba i orgue, per interpretar Membra Jesu Nostri patientis sanctissima del compositor barroc Dieterich Buxtehude. Aquesta partitura, la més coneguda de l’autor germano-danès, és la traducció en música de la contemplació del cos de Crist clavat a la creu i està formada per set cantates escrites per a cinc veus i conjunt orquestral. L’obra es va interpretar el Dissabte de Glòria (19 d’abril), i si els responsoris del Divendres Sant havien acabat en la foscor, ara es va fer la llum quan es va rodejar la imatge de Crist amb set espelmes en la interpretació dels Cantoría. Portar intèrprets internacionals de primera fila també és voluntat de Peralada. En aquesta ocasió va cloure el festival el conjunt instrumental Il Pomo d’Oro.

L’altra línia que configura el festival és la de posar en valor el patrimoni artístic del Castell de Peralada. L’església gòtica del Carme, amb el sostre de fusta policromada i un absis cobert amb tapissos basats en obres de Rubens és l’escenari del festival. Aquest any, els programes de les representacions han estat il·lustrats amb representacions d’obres pictòriques del museu com Sant Jeroni penitent, de José de Ribera; Crist lligat a la columna, de Hans Memling, o La Verònica, d’autor anònim (XVI-XVII). Aquesta edició ha coincidit amb l’atribució de l’autoria d’una obra de la col·lecció del museu fins ara desconeguda. Segons l’historiador de l’art i restaurador Ignacio G. Panicello, es pot considerar que l’autor de Santa Caterina d’Alexandria és Giampietrino (Giovanni Pietro Rizzoli, Milà 1508-1549), representant de l’escola llombarda i deixeble de Leonardo da Vinci.

I per acabar, una píndola de la pròxima edició. La formació vocal belga Vox Luminis, dirigida per Lionel Meunier, presentarà el projecte Ein Deutsches Barockrequiem que explora els orígens de l’obra de Brahms.