José Luis Ábalos, un supervivent amb l’aigua al coll

Assetjat per la trama Koldo, l’exministre José Luis Ábalos és la figura més important del PSOE que darrerament ha experimentat un descens als inferns. Es tracta d’un autèntic supervivent de la política amb l’aigua al coll.

Entre murs amb grafits i descampats, a l’interior d’un dels barris obrers de València, l’exministre José Luis Ábalos havia eixit a passejar el seu gos amb una camisa blanca impol·luta. L’exdirigent del PSOE havia estat sorprès per les preguntes capcioses de l’agitador ultra Vito Quiles, enrolat al projecte de l’ultradretà Alvise Pérez i marcat per acumular causes judicials per injúries. L’objectiu d’aquella suposada entrevista era alimentar la roda de la sospita sobre un dels antics col·laboradors del president espanyol, el socialista Pedro Sánchez.

Ábalos, investigat pel Tribunal Suprem pels presumptes delictes de tràfic d’influències, organització criminal, suborn i malversació dintre de la causa que investiga contractes suposadament manipulats de mascaretes, s’ha convertit en un dels actors protagonistes de les ombres projectades sobre l’executiu estatal progressista. «Sempre ha estat un vividor. Tanmateix, s’està propagant molt de soroll i molt de fang sobre ell», apunta una persona amb coneixements de les interioritats del socialisme valencià. «És un supervivent. No posaria la mà en el foc perquè no torna a renàixer», afirma una altra veu ben informada dels circuits de la formació del puny i la rosa.

La seua habilitat per surar malgrat les adversitats, per ser vist com un autèntic supervivent per afins i opositors al seu antic partit, connecta amb una carrera laboral que va iniciar-se ben prompte. El pare d’Ábalos, oriünd de Carboneras de Guadazaón (Conca), provenia d’una nissaga benestant i havia estat torero de jove, mentre que la seua mare va néixer a Campo Real (Madrid) i havia patit la mort del seu progenitor —integrant de la Guàrdia Civil— quan encara era menuda. El futur ministre de Transport naixia a Torrent (Horta Sud) l’any 1959. Fins allí havien emigrat els seus pares després de tancar una adrogueria que regentaven a Conca.

Quan Ábalos havia bufat les espelmes del seu segon aniversari, la família es va traslladar a la ciutat de València. Viurien en una casa que feia, al seu torn, de taller de confecció de nines. Amb 11 anys, ja venia aquestes joguines pels carrers de la capital valenciana durant les festivitats de Nadal, i amb 13 anys, feia hores a una botiga de regals del cap i casal valencià. Arran de la decadència del xicotet negoci jogueter, Ábalos va començar a treballar amb només 15 anys en una gestoria. En la seua segona experiència com a treballador-gestor, va entrar en contacte amb les Joventuts Comunistes.

Casat amb 19 anys, iniciaria la seua aventura política al PCE. Una militància que va combinar amb el sindicalisme a Comissions Obreres durant els últims compassos de la dècada dels 70 i els primers anys dels 80. Ábalos, però, canviaria la falç i el martell per la rosa socialista l’any 1981. Abans, s’havia posicionat com a eurocomunista i com un element crític dintre de les estructures del PCE.

Dos anys més tard de la seua entrada al PSOE, rebria la primera oferta per incorporar-se a les institucions, més concretament al Govern Civil de València —l’equivalent a les actuals Delegacions del Govern espanyol. Com a secretari particular d’Eugenio Burriel, faria d’interlocutor amb l’encara clandestí Sindicat Unificat de la Policia, va actuar de confident del seu cap i, fins i tot, va exercir d’intermediari per salvar l’emissora anarquista Ràdio Klara. Ara bé, la relació amb Burriel es va esquerdar i l’any 1988 es va convertir en cap de gabinet de Miguel Domènech, llavors conseller de Treball i de Seguretat Social d’una Generalitat Valenciana en mans del PSPV.

La forja d’un estrateg
La seua arribada a la conselleria de Domènech va coincidir amb el seu accés com a principal dirigent de l’agrupació socialista del barri d’Orriols. Aquell primer càrrec orgànic va ser el bressol d’una carrera política ben prolífica als canals orgànics i habitualment allunyada del focus de la primera línia. Amb el temps, xafant agrupacions, acudint de manera inesgotable a actes de partits i amb una estratègia de recompensar qui li havia estat fidel a dintre del socialisme valencià, es va erigir en una de les peces influents del PSPV a la ciutat de València i, fins i tot, a la província.

Hi ha dues dades que il·lustren la seua preponderància a la federació valenciana del puny i la rosa: va presidir en la primera dècada del nou mil·lenni l’agrupació de València i va comandar el socialisme de la província en l’etapa compresa entre els anys 2012 i 2017. «Va convertir-se en una de les peces més influents dintre del PSPV a València. Comptava, i encara ho fa malgrat haver estat apartat del partit, amb un nucli de persones molt fidels. Aquesta circumstància ha obligat a tenir-lo en compte en els processos orgànics de la ciutat», descriu un antic dirigent del PSPV.

La seua habilitat per assolir els seus objectius en el terreny orgànic es va prodigar paral·lelament amb una vida a les institucions, però apartat dels titulars de premsa, els micròfons de ràdio i les càmeres de televisió. Entre 1992 i 1999, en aquell moment d’accés dels populars a l’Ajuntament de València de la mà de la populista Rita Barberá, va actuar d’assessor del grup socialista al consistori de la capital valenciana. A partir de 1999 i fins una dècada més tard, en 2009, va comptar amb una acta de regidor a la corporació local de València.

«Tot i haver estat del costat de Sánchez en aquelles primàries, és un perfil conservador», rememora un antic pes pesant dels socialdemòcrates valencians.

La feina municipal va compatibilitzar-la amb la representació provincial. En el quadrienni 2003-2007, va tenir un seient dintre del ple de la Diputació de València. El salt estatal es va produir en 2009. D’aleshores ençà, ha gaudit d’un escó a la Cambra Baixa. «El seu pas pel Congrés dels Diputats li va proporcionar l’oportunitat de forjar una amistat amb l’actual president del Govern espanyol, amb Pedro Sánchez. Ara bé, s’ha de recordar que sempre ha calculat els seus passos. En poques ocasions, ha arriscat. De fet, es va abstenir en la investidura de Mariano Rajoy», rememora un antic pes pesant dels socialdemòcrates valencians. «Tot i haver estat del costat de Sánchez en aquelles primàries, s’ha d’assenyalar que és un perfil conservador», completa.

«Ábalos entén el partit des d’una òptica orgànica. És un apassionat del contacte amb la militància i la seua tasca orgànica és inesgotable. De fet, ha sabut generar-se una família política, un sector d’afins, molt fidel. Compta amb un nucli de gent que sempre li han estat lleials perquè els ha sabut cuidar», coincideixen diverses veus socialistes. La seua facció, segons remarquen fonts del PSPV, «sempre ha estat ben cuidada». «Han estat assessors, regidors. Els ha trobat un lloc de feina quan ho necessitaven. Aquesta pràctica ha generat unes dinàmiques de lleialtat molt fortes perquè saben que no els deixarà mai tirats», comenta una persona amb anys i anys de militància al PSPV de la capital.

«És un apassionat del contacte amb la militància i la seua tasca orgànica és inesgotable. Compta amb un nucli de gent que sempre li han estat lleials perquè els ha sabut cuidar», coincideixen diverses veus socialistes.

La confecció del seu sector polític a l’interior del socialisme fou possible gràcies a la brega diària orgànica. «Sempre ha estat conscient que havia de tenir un gran pes orgànic. Aquesta concepció li permetia conservar el seu nucli polític i, fins i tot, poder ampliar-lo. De fet, ha estat involucrat en la part orgànica i s’ha desvinculat dels focus públics. No ha optat mai per ser candidat important. Ha estat més còmode ocupant rols orgànics, com ara secretari general o secretari d’organització». «En 1999, hauria pogut ser candidat a l’alcaldia de l’Ajuntament de València, però va considerar que hi havia una persona que podria ocupar millor aquest paper, que era Ana Noguera», exemplifiquen des dels cercles socialistes.

Una persona lleial
Tant els seus partidaris com els seus detractors a la federació valenciana dels socialistes coincideixen a assenyalar la seua gran habilitat amb la gent i, especialment, amb la militància socialista. Quan va exercir de regidor a l’Ajuntament de València, el seu despatx estava en bullici permanent. «Sempre hi havia molta gent i era per la seua proximitat. Ell va impulsar unes primàries a la ciutat quan encara no estaven recollides al reglament. Ho va fer pel seu contacte amb la militància, arriscant-se a tenir un revés abans de la votació oficial al congrés», subratlla un veu que ha compartit amb l’exministre batalles polítiques al partit progressista.

«És una personal lleial. Ha pactat amb tots els pesos pesants del socialisme valencià, com ara l’expresident Joan Lerma, els exdirigents Ciprià Ciscar i Joan Ignasi Pla, així com amb l’expresident Ximo Puig. Cap persona que ha signat un acord amb ell pot dir que no siga lleial. És un home de paraula», ressalta. «És innegable que en les distàncies curtes té carisma. Té un discurs ben trenat i ha sabut generar-se una aura de lideratge fins a la seua caiguda per la trama lligada al seu excap de gabinet. De fet, s’havia creat un relat d’home forjat a si mateix. Els seus afins l’idolatraven», reconeix una veu crítica.

«En les distàncies curtes té carisma; s’havia creat un relat d’home forjat a si mateix, els seus afins l’idolatraven», reconeix una veu crítica.

Abans de topar-se amb l’escàndol de la trama que esquitxa el seu antic cap de gabinet, Koldo García, i que ha fet surar personatges obscurs, com ara el suposat comissionista Víctor de Aldama, les fonts consultades comparteixen que destacava pel seu olfacte polític. «No arriscava gaire en els processos orgànics. Sabia quins moviments havia de fer», apunta una persona que va tenir influència en el PSPV. «Ha encertat moltes vegades. Per exemple, va apostar per José Luis Rodríguez Zapatero quan quasi ningú veia aquesta opció. És un animal polític i ha demostrat fins al seu procés judicial que tenia molt d’olfacte», admeten des dels qui van ser contrincants orgànics. «Era conscient fins on havia d’arribar per a no cremar-se», afegeix.

La combustió madrilenya
Encara que es va abstenir per facilitar la investidura de Rajoy, oposant-se per la via dels fets al «no és no» que brandava Sánchez, Ábalos va ser una de les peces fonamentals perquè l’actual president espanyol recuperara el lideratge al PSOE després d’aquell tràgic comitè federal d’octubre del 2016. L’exdirigent del socialisme valencià va ser una de les poques persones que va encarnar «l’esperit de Xirivella», la denominació que va tenir aquella conquesta poble a poble protagonitzada per Sánchez per derrotar a l’aleshores favorita per encapçalar la formació del puny i la rosa, Susana Díaz.

La seua lleialtat a Sánchez el va conduir a ocupar la secretaria d’organització del PSOE, i també va tenir un paper no gens menyspreable en les negociacions per embastar la moció de censura contra l’aleshores president espanyol, Mariano Rajoy. La tornada dels socialistes a la Moncloa va empentar-lo a ocupar el ministeri de Foment entre 2018 i 2020, i a assumir la cartera de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana entre 2020 i 2021. Ábalos fou apartat per Sánchez sense donar gaires explicacions, alhora que els seus comportaments privats brollaven a la premsa.

«No va saber veure que l’ecosistema de Madrid no era com el de València», assegura una veu del socialisme. Tot i relegar-lo de l’executiu espanyol, Sánchez el recuperaria en 2023 per a les llistes del Congrés dels Diputats. Assetjat per l’escàndol del seu excap de gabinet i pressionat pel PSOE, passaria al grup mixt en febrer de 2024. Qui el coneixen bé saben que està dolgut amb determinades persones, que està decebut amb antics companys de partit. Tanmateix, i malgrat la seua imputació i ser una peça de caça dintre del fang mediàtic, encara continua sent un supervivent.