La victòria electoral del PSC amb Salvador Illa al capdavant el passat 12 de maig es va fonamentar en la promesa d’obrir una nova etapa en la vida política catalana que superés l’atzucac al que l’havia portat el procés independentista. Una promesa acompanyada de l’expectativa d’un altre estil de fer política, implícit en la personalitat i el tarannà del nou president.

Ben poca cosa, diran alguns, sobretot després d’uns anys de grans apostes i expectatives desmesurades. Però el fracàs rotund de la política aventurera fa que la nova proposta sigui vista com un bàlsam per a sanar una societat fatigada per les turbulències, la crispació i la divisió viscudes.

En aquest sentit, Catalunya no és un cas singular, car una sensació similar s’experimenta a altres indrets, com recentment al Regne Unit, on la victòria dels laboristes liderats per Keir Starmer és vista com un retorn a la política seriosa per mirar de superar la profunda crisi provocada pel Brexit, tot centrant-se en el propòsit de refer l’economia i recuperar els serveis públics malmesos pels governs conservadors.

PUBLICITAT

Girar full

Girar full no ha de voler dir necessàriament fer tabula rasa del passat, perquè no deixa de ser una ingenuïtat adamita pensar que es pot partir de zero sense assumir les conseqüències de les decisions més o menys encertades dels governants anteriors. Però sí que ha de voler dir que canvia el marc de referència i les coordenades de l’acció i de la conversa públiques.

Això no és fàcil en una Catalunya on la política ha estat impregnada per la visió nacionalista, amb els seus temes, propostes, paraules i imatges. N’és una bona prova que una part de la lletra i de la música de l’acord d’investidura subscrit entre socialistes i republicans és tributària d’aquest marc nacionalista. Com també s’ha de dir que a l’acord s’hi reconeixen traces de l’esperit federalista del PSC.

En tot cas, la nova etapa al capdavant de la Generalitat que inaugura el president Salvador Illa ofereix l’oportunitat de girar full si es fonamenta en dos pilars bàsics: exercir la política amb un estil fonamentat en el respecte i apostar per un projecte centrat en el propòsit que Catalunya funcioni.

Una determinada manera de fer

Una determinada manera de fer —que evoca el llegat del president Josep Tarradellas— basada en el respecte, entès com a consideració i reconeixement. Per començar, el respecte essencial a les persones, el reconeixement de la seva dignitat inalienable, amb una especial sensibilitat pels més desfavorits de la societat, «pels de baix». També, el respecte republicà a la ciutadania, entesa com la comunitat política democràtica que es mereix una política raonada i enraonada, sintetitzada en el lema «política és pedagogia» de Rafael Campalans.

El respecte democràtic i el reconeixement als adversaris polítics, a tots sense excepció, en tant que representen una part de la ciutadania. Un respecte que, tanmateix, no ha d’impedir la confrontació política i ideològica en el marc de les regles i les institucions compartides. I, per tant, el respecte reverencial —per no dir sagrat— a les institucions que expressen i articulen el marc de la convivència democràtica. I, conseqüentment, el respecte escrupolós a l’Estat de Dret, a les normes i als procediments que són la garantia de les llibertats i dels drets de tothom i, especialment, dels més febles. Finalment, el respecte dialògic a la societat civil, a les organitzacions socials que la vertebren i dinamitzen.

En definitiva, una determinada manera de fer, una mena de codi moral, als antípodes de la crispació i de la polarització extrema que deslegitimen les institucions, allunyen la ciutadania de la plaça pública i impedeixen prendre correctament el pols a l’estat d’ànim col·lectiu.

Que Catalunya funcioni

L’altre pilar del nou govern de Catalunya ha de ser un projecte sorgit d’una nova mirada sobre el país i la seva gent —la Catalunya dels vuit milions—, amb una prioritat ben elemental per òbvia: que Catalunya funcioni, que prengui embranzida i que recuperi el ritme per tal de vèncer les pors del present i les incerteses del futur, i així restaurar la confiança social necessària per poder afrontar els reptes interns, d’una banda, i gosar plantejar-se de nou esdevenir una regió capdavantera d’Europa, de l’altra.

Es tracta d’evitar i superar les fractures que esquerden la nostra societat, tot afiançant la cohesió social i territorial. També d’afirmar la llengua i la cultura catalana en el marc d’una societat cada cop més diversa. El primer pas no pot ser altre que aconseguir que els serveis públics funcionin per atendre les necessitats bàsiques de la ciutadania en els àmbits de la salut, l’educació, les edats de la vida, la seguretat, el medi ambient, la mobilitat, l’habitatge, la cultura, els mitjans de comunicació… Amb una voluntat determinada a governar, a prendre decisions, a exercir l’autoritat democràtica, a intentar resoldre problemes i no crear-ne de nous, a utilitzar a fons tots els ressorts i recursos de l’autogovern, i a persistir, en conseqüència, a ampliar-los i potenciar-los. Cercant tant com sigui possible la participació activa de la societat civil. En definitiva, procurant conciliar l’autoritat de la Generalitat i el diàleg permanent amb la societat.

Com és ben patent, el país arrossega des de fa massa temps problemes que s’han cronificat per causes diverses, des de les insuficiències del marc institucional a la negligència dels governants i, especialment, per la manca de sentit de la realitat de la causa que ha absorbit les energies polítiques en els darrers anys.

Governar amb eficàcia per abordar els colls d’ampolla que estrangulen el progrés econòmic i social del país exigeix com a punt de partida inexcusable d’una actitud realista, que no resignada ni conformista, plenament conscient de les potencialitats i de les limitacions de les eines del nostre autogovern, al mateix temps que un coneixement precís del marc espanyol i europeu i una avaluació lúcida de la correlació de forces en un món interdependent. Comptat i debatut, d’una política seriosa, amb visió estratègica i consciència de les seves possibilitats.

Més enllà

Només a partir d’aquest realisme, d’aquest «reformisme baix en ideologia» —en paraules de Jordi Amat— serà possible que Catalunya —les seves institucions, la seva economia i la seva societat— recuperi el poder malbaratat i aspiri a esdevenir capdavantera per la qualitat de la seva democràcia i dels seus serveis públics. Una ambició que s’ha de concretar en un projecte inclusiu de prosperitat i benestar que, més enllà i amb una perspectiva de llarg abast, contribueixi a l’equilibri federal d’una Espanya diversa i plural, avui amenaçat pel poder bulímic del Madrid DF.

El nou Govern de Catalunya té la paraula.