Un matí de 1826, el francès Nicéphore Niépce deixava una capsa a l’ampit de la finestra de les golfes de casa seva, a Saint-Loup-de-Varennes.

Un petit forat deixava passar la llum a l’interior i es gestava, durant vuit hores, la primera imatge pròpiament fotogràfica de la història. Dos cents anys més tard d’aquella fotografia de teulades, l’era digital permet que les imatges puguin ser modificades, alterades o, fins i tot, creades completament per les intel·ligències artificials. Per això avui, víctimes dels deepfakes i les fake news, cal que reivindiquem el valor de la fotografia com a eina de testimoni i de memòria.

L’estudiant de 15 anys Dorothy Counts, de Carolina del Nord, és insultada i assetjada a l’entrada de l’institut Harry Harding, on la segregació racial ja no es practicava. Setembre de 1951. Fotografia de Douglas Martin publicada a The Charlotte News.
Immolació del monjo budista Thich Quang Duc en protesta per les persecucions de budistes a Vietnam l’any 1963. Fotografia de Malcolm Browne.
L’ultradretà de disset anys Otoya Yamaguchi assassina a Inejirō Asanuma, president del partit socialista de Japó, amb una espasa durant un míting a Tòquio el 12 d’octubre de 1960. Fotografia de Yasushi Nagao.
El tinent coronel Tejero irromp el 23F de 1981 en el Congrés dels Diputats durant la segona votació d’investidura de Leopoldo Calvo Sotelo com a president del Govern. Fotografia de Manuel P. Barriopedro. EFE.
Nguyen Ngoc Loan executa sumàriament un presoner del Viet Cong, el capità Nguyen Van Lem, en un carrer de Saigon. La fotografia, presa l’1 de febrer de 1968, és d’Eddie Adams d’Associated Press.
Perico Fernández, nou campió espanyol del pes welter de l’any 1983 després de derrotar per K.O. a Alfonso Redondo. World Press Photo 1984 a la millor fotografia esportiva per a Manuel Hernández de León. EFE.
Una família vietnamita creuant el riu Loc Thuong per escapar dels bombardejos al seu poble per part de l’exercit dels EUA. Fotografia de Kyōichi Sawada publicada l’any 1965.

Conservar la veritat de les imatges promovent el periodisme visual de qualitat és una tasca que la fundació World Press Photo (WPP) fa des de la seva creació l’any 1955, a Amsterdam. L’entitat organitza un certamen internacional que reconeix les millors fotografies de premsa i projectes documentals produïts cada any arreu del planeta.

Les fotografies de l’àlbum van ser reconegudes i premiades per WPP. Publicades en mitjans d’arreu del món, ens expliquen coses que les paraules no arriben a dir. Fins i tot, en el seu moment van arribar a sacsejar consciències, posant el fotoperiodisme al centre del debat públic.

Per això, en el context actual de desinformació creixent i de transformació accelerada dels mitjans, cal recuperar el valor de la imatge com a mecanisme de responsabilitat democràtica. Pensem, quina ha estat la darrera fotografia que ens ha interpel·lat? WPP, amb vocació pedagògica i social, organitza una exposició itinerant que viatja cada any per desenes de països i ciutats com Barcelona. Si en teniu ocasió, visiteu-la, hi trobareu una mirada directa, real i sovint incòmoda sobre l’estat del nostre món.