• La CUP: la formació d’un partit-moviment

    Des d’una posició a voltes testimonial ha tingut l’habilitat de ser determinant en la política catalana des del 2015

  • Escòcia i Catalunya, en el mirall

    La possibilitat d’un segon referèndum d’independència recupera la qüestió secessionista a l’agenda europea

  • David Madí, l’estrateg aconseguidor

    L’home de confiança d’Artur Mas, retirat oficialment de la política el 2010, ha passat pel jutjat acusat, entre altres delictes, de tràfic d’influències

  • Incògnites i escenaris

    Seria una sorpresa que el bloc independentista perdés percentatge de vot per la gestió durant la pandèmia, les promeses incomplertes o els conflictes interns durant els cinc anys de coalició al Govern

  • Irresponsabilitat, responsabilitat i eleccions a Catalunya

    En una democràcia liberal no hi hauria d’haver un únic vot que marqués tota una vida ni moments que mitja societat considera màgics i l’altra agònics

  • Boi Ruiz, el gran retallador

    El conseller d’Artur Mas opina de la pandèmia sense penedir-se d’haver debilitat la sanitat catalana

  • S’eixampla el microcosmos catalanista

    Aquest espai ha entrat en ebullició amb l’expectativa de ser decisiu per obrir nous escenaris postelectorals

  • Un ‘Coriolà’ per als independentistes

    L’obra de Shakespeare no es pot llegir de la manera que ho fan els ideòlegs sinó amb l’esperit obert a les reflexions que genera

  • La viabilitat depèn de la geopolítica

    L’error dels economistes secessionistes ha estat menystenir els vectors no directament econòmics

  • Democràcia per a realistes a Catalunya

    Les democràcies estables i sanes són les que protegeixen les regles bàsiques de les majories conjunturals

  • Ferran Mascarell, l’inventor de l’’Estat propi’

    Militant del PSC durant tres dècades, va acceptar ser conseller de Cultura d’Artur Mas i es va convertir a l’independentisme perquè Espanya és, segons ell, una anomalia històrica

  • Què va ser l’1 d’octubre?

    L’1-O va culminar el procés de creació a Catalunya del subjecte «poble» com a entitat real, amb vida pròpia, al marge de les institucions i dels seus governants