En una trobada amb l’escriptora Carme Riera, em va preguntar si preferiria tenir ales o braços. És la qüestió que es formula també a la seva última obra, una deliciosa faula, que porta per títol La pau dels somnis feliços, on una sirena alada, en entrar en contacte amb els humans, adverteix la importància de tenir braços per sentir i viure plenament. Aquest descobriment la porta a desitjar tenir braços i així caminar al costat dels homes.

Podem llegir: «va ser llavors, mentre espiava aquella escena d’amor, quan la sirena va començar a pensar que tenir braços era molt millor que tenir ales, perquè amb les ales no podies fregar dues pedres per aconseguir una guspira per fer foc ni bressolar criatures ni jugar a empassar. Però encara més que tot això, que sent tan important no ho era tant si ho comparava amb la principal de les seves funcions: permetre que dos éssers s’abracessin fins a confondre’s i fusionar-se»… «amb el descobriment de la sensualitat va néixer a la sirena el desig obsessiu de tenir braços. Braços en comptes d’ales, es deia. Braços que canviaria gustosa per les seves ales sense importar-li no poder volar ni continuar coneixent món. Sense importar-li perdre la possibilitat de tornar a casa i incomplir la promesa que s’havia fet a ella mateixa a fer-la a la seva germana: tornar a l’illa amb els ocells per explicar tot el que havia vist». El desig de la sirena de canviar les seves ales per braços es complirà, fent possible un canvi de vida radical que la convertirà en humana.