En una trobada amb l’escriptora Carme Riera, em va preguntar si preferiria tenir ales o braços. És la qüestió que es formula també a la seva última obra, una deliciosa faula, que porta per títol La pau dels somnis feliços, on una sirena alada, en entrar en contacte amb els humans, adverteix la importància de tenir braços per sentir i viure plenament. Aquest descobriment la porta a desitjar tenir braços i així caminar al costat dels homes.

Podem llegir: «va ser llavors, mentre espiava aquella escena d’amor, quan la sirena va començar a pensar que tenir braços era molt millor que tenir ales, perquè amb les ales no podies fregar dues pedres per aconseguir una guspira per fer foc ni bressolar criatures ni jugar a empassar. Però encara més que tot això, que sent tan important no ho era tant si ho comparava amb la principal de les seves funcions: permetre que dos éssers s’abracessin fins a confondre’s i fusionar–se»… «amb el descobriment de la sensualitat va néixer a la sirena el desig obsessiu de tenir braços. Braços en comptes d’ales, es deia. Braços que canviaria gustosa per les seves ales sense importar-li no poder volar ni continuar coneixent món. Sense importar-li perdre la possibilitat de tornar a casa i incomplir la promesa que s’havia fet a ella mateixa a fer-la a la seva germana: tornar a l’illa amb els ocells per explicar tot el que havia vist». El desig de la sirena de canviar les seves ales per braços es complirà, fent possible un canvi de vida radical que la convertirà en humana.

PUBLICITAT

La pregunta de Carme Riera i la posterior lectura del seu llibre permeten acostar-nos a l’ideal que tot desig, per inassolible que sembli, pot arribar a aconseguir-se si un hi posa tota la seva obstinació i intel·ligència. Ara, els desitjos que semblen inassolibles, que estaven fora de l’abast humà, comencen a ser possibles gràcies a la ciència, la cirurgia i els avenços tecnològics. Els desitjos que els humans projecten com a horitzons llunyans, ara poden assolir-se si un té la determinació d’avançar en aquella direcció. En plena era de l’enginyeria genètica, la neurotecnologia, la robòtica, el metavers i la intel·ligència artificial, la frontera entre el possible i l’impossible comença a desaparèixer. Qualsevol desig de modificar el nostre físic es pot complir. Qualsevol aspiració per ser un altre és possible. Avui, l’home, com la sirena alada, pot tenir ales si ho desitja, gràcies als avenços quirúrgics que ja s’apliquen als cíborgs; ales, dispositius cibernètics, que, si bé no li permetran encara volar, l’aproparan a les criatures fantàstiques creades per Carme Riera.

El 2002 la parella formada per Sharon Duchesneau i Candy McCullough, totes dues sordes, van decidir que el seu fill també fos sord com elles.

El filòsof Michel Sandel, al seu assaig Contra la perfecció, alerta sobre el desig de perfecció humana que qüestiona la manera d’habitar el món. Sandel explica que en 2002 la parella formada per Sharon Duchesneau i Candy McCullough, totes dues sordes, van decidir que el seu fill també fos sord com elles. Sandel explica: «amb l’esperança de concebre un fill sord, van buscar un donant d’esperma amb cinc generacions de sords a la família. I van tenir èxit. El seu fill Gauvin va néixer sord». La parella, que havia desitjat amb totes les forces tenir un fill sord com elles, va poder complir el seu desig gràcies als avenços de la ciència. Duchesneau ho explicava així: «ens sentim completes sent sordes i volem compartir amb els nostres fills el que té de meravellós la nostra comunitat de sords: el sentiment de pertinença i connexió. Realment sentim que vivim vides riques com a persones sordes».

Viure més d’una vida

Potser algun dia, Gauvin, que va néixer sord, se senti com la sirena alada i, en caminar pel món entre persones que hi senten, vulgui revertir la seva sordesa per sentir la veu humana, la música, la crepitació d’un full o el cant d’un ocell. Tot el que desitgem, fins i tot viure més d’una vida a través d’un avatar, ja és possible o està a punt de ser-ho. Qualsevol desig es pot fer realitat, per estrafolari que sigui, posant com a condició traspassar l’humà per assolir una concepció fàustica de la vida per tal d’aconseguir tot el que ens proposem. No pactem amb el diable però sí amb els avenços tecnològics i científics per a ser uns altres, per a assolir els somnis i desitjos dels altres, per a alterar la nostra geografia/cos, i la nostra consciència.

El que ens diferencia de la sirena alada i el seu desig obsessiu de tenir braços és que ella no persegueix un canvi físic per a alterar la vida sinó per a entrar-hi. No vol ser una altra sinó tenir capacitat d’estimar i sentir per conèixer-se millor a si mateixa. No persegueix la perfecció immortal sinó el mortal on habita la imperfecció. Renuncia a la immortalitat de la seva nissaga perquè creu en l’home amb les seves febleses i limitacions. Tot i això, els humans, en la majoria dels casos, anhelen les ales per apartar-se del món que els ha tocat viure.