Una de les principals característiques de la cultura, concretament de l’art, és que la seva influència sobre les persones no només es dona amb obres imperibles, com ara el Partenó o la Capella Sixtina, sinó també a partir de moments efímers que, malgrat estar destinats a desaparèixer, s’acaben imposant més enllà del temps d’exposició.

Els debats filosòfics organitzats al saló del baró d’Holbach a París, al qual acudia Diderot per polemitzar sobre religió, van ser instants de lucidesa que no van poder quedar immortalitzats, si exceptuem alguna carta on es donava alguna notícia o algun rumor sorgit a la vetllada. Van ser efímers, però la seva força de canviar la vida de l’escena artística de París és com l’essència d’un perfum que encara desprèn el seu poder captivador tot i que, passades les hores, perdi l’instant de més empenta i força. Van ser moments efímers que van donar el bon ton de l’època.

PUBLICITAT
Renfe / Somos tu mejor Opción

El mateix va ocórrer en els cafès de Viena, Lisboa o Madrid, on es reunien artistes per mussitar entre cigarrets, cafès i begudes espirituoses; amb el seu art podrien canviar el món creant manifestacions artístiques com el Dadaisme, el Surrealisme o el Futurisme italià o portuguès. En les tertúlies d’aquests cafès, com passava a La Closerie des Lilas a París o al Cafè A Brasileira a Lisboa, els artistes dibuixaven espontàniament en tovallons, quaderns i estovalles, obres que no veurien mai la llum i que, tanmateix, servirien d’esbós, temptativa i influència en obres venidores.

L’efímer és capaç de fixar-se, paradoxalment, més enllà del temps que li està assignat, l’instant. Aquesta paradoxa queda perfectament representada en l’obra de l’escriptor italià Italo Calvino. Durant dos anys es va dedicar a recopilar dos-cents contes per crear una antologia d’antigues faules italianes que, principalment, s’explicaven i transmetien oralment. Calvino, com una sort d’antropòleg, es va dedicar a transcriure-les per, com ho expressa ell mateix, impedir que aquest noble i amable art del passat es perdés sense deixar empremta. És una recopilació de relats destinats a ser contats, no per perpetuar-se en forma de llibre o il·lustració, sinó per ser divulgats oralment. Per això, l’objectiu d’aquests relats era provocar una profunda impressió en els nens i els adults que els escoltaven. L’essència de l’efímer s’estén en el temps i l’envaeix de sensacions, percepcions i anhels que acaben arribant, com un perfum, fins a nosaltres.

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.