Si sabem llegir amb detall les dinàmiques culturals que s’han posat en marxa a Barcelona durant aquests últims anys, inclosos els de la pandèmia, podem deduir que es requereix un impuls per a transformar la ciutat.

S’estan proposant nous projectes en el sector de les llibreries, nous eixos de desenvolupament de la ciutat plantejats des del sector audiovisual a les Tres Xemeneies del Besòs a proposta de Mediapro, el hub audiovisual, una intel·ligent reconversió del sector dels festivals amb les proves pilot per a realitzar grans concerts en viu amb protocols efectius que garanteixen espais lliures de covid-19, la consolidació definitiva a Barcelona del sector dels videojocs amb empreses com ENTI, noves editorials, nous centres de creació, tornar a obrir debats per activar les arts escèniques en el Paral·lel i a la muntanya de Montjuïc, que es defineix com un dels principals pulmons culturals de la ciutat, o la transformació definitiva de les galeries d’art en generadores de plataformes creatives, com ho ha aconseguit la Galeria Senda, i el projecte del districte cultural a l’Hospitalet.

Si unim totes aquestes pistes, apareix una idea recurrent que, com si fos el ritornello d’una peça musical que no para de repetir-se en el nostre cap una vegada i una altra, ens adverteix que ha arribat el moment d’aflorar totes les potencialitats dels diversos sectors per definir la Barcelona cultural com un factor determinant, també, per a la recuperació econòmica de Catalunya.

PUBLICITAT
Renfe / Somos tu mejor Opción

Barcelona defineix la seva modernitat des de la força del sector editorial, literari, amb les seves llibreries, i des de la força social amb els seus lectors.

Les pistes que anem trobant i interpretant al nostre voltant ens porten a preguntar-nos si no ha arribat el moment de prioritzar la cultura per, no sols mantenir la seva actual situació, sinó també per avançar en nous projectes de ciutat. El que ens hem de plantejar és deixar d’escoltar allò que proposen les iniciatives que s’estan produint a la ciutat i aprofitar-ne les energies per renovar-la.

 

Ciutat literària

Em refereixo, per posar un exemple, al sector de les llibreries que, en plena pandèmia, ha estat capaç de posar en marxa tres importants propostes empresarials com són les llibreries Byron, Ona, i Finestres que, sumades a Documenta, La Central, La Casa de Llibre, Jaimes, Laie, o La Impossible, han creat una de les àrees més denses i de major qualitat cultural d’Europa. Les propostes empresarials no només estan plantejades amb el propòsit de vendre llibres, sinó de mantenir i ampliar el nombre d’amants de la lectura aportant conferències, cicles de pensament, presentació de llibres i debats.

Aquests tres nous espais són una mostra que Barcelona és ciutat literària, no només perquè ho reconegui la UNESCO, sinó perquè Barcelona defineix la seva modernitat des de la força del sector editorial, literari, amb les seves llibreries, i des de la força social amb els seus lectors. Les tres llibreries adverteixen, sense proposar-s’ho que, si Barcelona uneix totes les peces, el trencaclosques editorial disposa de tots els atributs per a reclamar el seu paper de lideratge del sector del llibre a Espanya i l’Amèrica Llatina.

PUBLICITAT
Neix DFactory Barcelona, la fàbrica del futur. Barcelona Zona Franca

Editorials com Planeta, Penguin Random House, Acantilado, Anagrama, Galàxia Gutenberg, Comanegra, Viena, Enciclopèdia Catalana o Vicens Vives; distribuïdores com Les Punxes; universitats com la Pompeu Fabra; tallers d’escriptura com els de l’Ateneu; celebracions com la Diada de Sant Jordi i la setmana del llibre en català; la xarxa de biblioteques i mitjans de comunicació com La Vanguardia, El Periódico i l’Ara, bolcats amb la literatura i el sector editorial, defineixen Barcelona com el lloc ideal per a impulsar un projecte econòmic cultural de gran transcendència per a la seva transformació.

Aquesta situació tan positiva ens porta a preguntar-nos per què no ho hem fet fins ara, què espera Barcelona per a fer-ho amb altres sectors, quina peça falta perquè les administracions es comprometin per fi a acordar un gran consens de ciutat que estableixi les bases per a ordenar i aflorar el potencial que s’està expressant en nous projectes culturals, tant privats com públics.

És important recordar que, des de la dècada dels 60 del segle passat, Barcelona és considerada una de les capitals de l’edició en el món i lidera l’edició en llengua castellana. Madrid va necessitar més de cinquanta anys per aconseguir compartir el lideratge amb Barcelona, que buscava no perdre’l definitivament. Una infinitat de projectes, idees, estudis i propostes sectorials s’han anat succeint sense que les administracions, la Generalitat, la Diputació i l’Ajuntament de Barcelona, aconseguissin disposar dels recursos econòmics necessaris, establir consensos polítics i tenir motivació electoral per a dur-los a terme.

 

Tres apassionants espais de cultura

Aquesta situació ha donat lloc a propostes importants, com la proposta del projecte, el 2019, de La Casa de les Lletres (Barcelona Ciutat literària del món) que encara espera la seva posada en marxa. El projecte va ser impulsat en haver estat nomenada Barcelona com a Ciutat de la literatura de la UNESCO el 2015. El reconeixement no ha estat suficient perquè el projecte avanci. Si el nomenament de la UNESCO no ha estat suficient per activar un potencial econòmic, simbòlic i literari com La Casa de les Lletres, des de les institucions i la Biblioteca central de Barcelona potser n’haurien de prendre consciència com ho ha fet el sector de les llibreries.

La importància d’obrir aquests tres singulars i apassionants espais de cultura que són les tres llibreries que han iniciat la seva aventura en plena pandèmia no es pot prendre com una simple aposta empresarial sinó com una nova pista a seguir per part del sector públic i el privat per a impulsar Barcelona com un dels actors culturals més importants del món.