Juanma Moreno, de la «revolució verda» a menystenir Doñana

Juan Manuel (Juanma) Moreno Bonilla és un andalús nascut a Catalunya (Barcelona, 1970), on els seus pares havien emigrat. Tres mesos després del seu naixement, però, la família va tornar a Màlaga, on, després dels estudis primaris i secundaris, Moreno va començar dues carreres, Psicologia i Magisteri, però no en va acabar cap. Més endavant va obtenir un grau en Protocol i Organització d’Esdeveniments a la Universitat Camilo José Cela i diversos màsters en direcció i administració d’empreses i lideratge. La seva vocació, però, era la política, i s’hi va dedicar des de molt jove.

Moreno és net de jornalers. El seu avi matern, socialista, ho era, mentre que el seu avi patern, conservador, contractava jornalers. Amb una família en part d’esquerres, va estranyar la seva afiliació tan primerenca al PP, al qual va ingressar als 19 anys. El 1993 va presidir les Noves Generacions (joventuts del PP) de Màlaga i el 1995, amb 25 anys, va ser elegit regidor de l’Ajuntament malagueny. Un any després ja era president de Noves Generacions d’Andalusia i, el 1997, diputat autonòmic per Màlaga a més de presidir Noves Generacions de tot Espanya. Diputat al Congrés durant quatre legislatures, Mariano Rajoy el va nomenar el 2011 secretari d’Estat de Serveis Socials i Igualtat i el 2014 el va designar president del PP d’Andalusia.

Candidat a la presidència de la Junta el 2015, va ser derrotat àmpliament per la socialista Susana Díaz amb un dels pitjors resultats del PP a la història (33 diputats, 17 menys que els obtinguts tres anys abans per Javier Arenas). El 2018 encara va treure menys escons (26), però l’aliança amb Ciutadans i el suport de Vox li van donar la presidència desbancant el PSOE, que havia guanyat les eleccions, i acabant així amb 36 anys ininterromputs de socialisme. Per ser investit va haver d’acceptar part del discurs de Vox, com la substitució de la llei de memòria històrica per una de «concòrdia», la creació d’una conselleria de Família i garantir l’educació segregada, però no la petició més polèmica com era la derogació de la llei de violència de gènere.

Catalunya, en el punt de mira

El 18 de gener de 2019, Moreno va prendre possessió. En el seu discurs es va declarar garant de la unitat d’Espanya. «Defensarem Espanya davant qualsevol embat. Aquesta presidència mantindrà la bel·ligerància activa amb els que volen trossejar el nostre país i dividir els espanyols», va dir. «No vull ser president d’una Andalusia submisa i silenciosa […] Andalusia ha de ser el contrapès de l’independentisme», va afegir.

Dos dies després, coincidint amb el Dia d’Andalusia, va expressar altres preocupacions, com la situació de desigualtat que vivia la regió. «Fa 39 anys, quan el 28-F els andalusos vam dir sí a la nostra autonomia, Andalusia va iniciar un camí que hauria d’haver estat el camí cap a la igualtat. I, encara que ha estat notable el que s’ha aconseguit, quatre dècades després continuem sense assolir la convergència amb la mitjana d’Espanya en els principals paràmetres de benestar, principalment l’ocupació», va escriure en un article a El País (28-2-2019). No es va oblidar, però, de Catalunya. «Bona part de la culpa que existeixin, avui, espanyols – molts d’ells andalusos i els seus descendents– condemnats a patir la violència social instal·lada a Catalunya la té qui permet que els separatistes hagin arribat a límits que no s’havien traspassat mai.

Uns dies després, el 3 de març, va acusar la Generalitat de «marginar» els andalusos residents a Catalunya i va assegurar que el seu Govern actuaria com a «dic de contenció i contrapès». Crític amb el diàleg de Pedro Sánchez amb els independentistes, va declarar a El País (29-2- 2020) que «l’independentisme ha portat el Govern a una negociació de nació a nació. Això és inconcebible». Aprofitant la inauguració a Barcelona de l’oficina del Govern andalús, el 17 de març de 2023, Moreno va criticar les «ambaixades» catalanes a l’exterior per competir amb l’estructura del Govern central.

Encara que té fama de moderat –«Jo visc en una comunitat amb un biaix social de més centreesquerra i això m’impregna; i la meva visió és molt més centrada i a Andalusia el que funciona és això», va dir al Cercle d’Economia de Barcelona (5-3- 2021)–, Moreno va ser el primer dirigent del PP a pactar amb Vox. «Hi ha assumptes on la posició és propera: en la integritat territorial d’Espanya, en abaixar els impostos, en la reforma del sistema productiu. Altres coses, en canvi, ens allunyen. La lluita contra el canvi climàtic, contra la violència masclista, l’Espanya autonòmica», va detallar a El País (6-3-2022), sense descartar futurs pactes de Govern del PP amb Vox.

Moreno ho explicava a La Razón (5-6- 2022): «Tinc el màxim respecte a Vox […] perquè és un partit que està en l’àmbit constitucional, és un partit democràtic. Aquí no serveixen els dobles rasers i que a mi se’m demani que vagi a un notari per comprometre’m a no governar mai amb Vox, mentre els altres pacten amb independentistes, l’extrema esquerra o Bildu». En qualsevol cas, per governar, ell ja no va haver de pactar més amb Vox, perquè el 19 de juny de 2022 va aconseguir majoria absoluta al Parlament d’Andalusia amb 58 escons i el 43 % dels vots.

Andalusisme i «miracle andalús»

Moreno creu que la manera de sentir-se profundament espanyol és ser andalús. Sempre s’ha considerat andalusista, però aquesta tendència s’ha anat accentuant des que presideix la Junta perquè veu «l’activisme andalusista» com una obligació. Acceptant una petició de l’històric dirigent del Partit Andalusista, Alejandro Rojas-Marcos, va establir el 4 de desembre com el Dia de la Bandera –recordant les manifestacions massives que hi va haver aquell dia de 1977 en demanda d’autonomia–, cosa que el PSOE no va fer mai.

La fórmula del que alguns anomenen «miracle andalús» és, segons Moreno, «molt senzilla: menys impostos, menys traves administratives i confiança». «Sobretot, el que ha canviat a Andalusia és que la por que existia el 2018 al PP després de 37 anys repetint el mateix mantra que quan arribéssim eliminaríem la sanitat pública i l’educació, aquest mantra ha saltat pels aires a conseqüència de la nostra gestió i ara ja no hi ha por ni al PP ni a Juanma Moreno», va explicar el mateix Moreno a El Periódico de España (12-6-2022).

La fórmula de l’anomenat «miracle andalús» és, segons Moreno, «molt senzilla: menys impostos, menys traves administratives i confiança».

«Andalusia ha deixat de ser la terra de l’eterna promesa per convertir-nos en una realitat fefaent», va dir en un acte organitzat per El Español (20-10-2022). «Nosaltres volem competir amb Madrid i volem superar Catalunya com a segona comunitat autònoma en PIB d’Espanya. Andalusia és la tercera locomotora de l’economia espanyola, però volem ser els segons i, per què no, arribar a ser els primers», va augurar a La Razón (5-6-2022). «Som la comunitat que més ocupació ha creat, la segona exportadora, la tercera en PIB, en tres mesos s’han creat aquí més empreses que a Catalunya», va dir a Economia Digital (19-5- 2022), en una de les moltes entrevistes que Moreno va concedir abans de les últimes eleccions andaluses.

Durant la primera legislatura de Moreno es van fer a Andalusia cinc baixades d’impostos (entre les quals, la bonificació de successions i donacions i la rebaixa de l’IRPF) i a l’inici de la segona, el 28 de setembre de 2022, es va aprovar, amb el vot de Vox, l’eliminació de l’impost de Patrimoni, que només pagaven el 0,2 % dels contribuents, els 18.900 andalusos més rics; la deflactació del 4,3 % de l’IRPF fins a 35.200 euros i la suspensió del cànon de l’aigua. Segons Moreno, les reduccions d’impostos de la passada legislatura van generar 280.000 nous contribuents, però experts econòmics neguen que sigui per les rebaixes, sinó per la millora de l’ocupació. En la mateixa línia, Andalusia va recórrer al Tribunal Constitucional l’impost a les grans fortunes instaurat pel Govern central.

Baralla per Doñana

Moreno va arribar el 2019 a la presidència de la Junta amb l’aposta de fer «una revolució verda per convertir Andalusia en un referent mundial de la lluita contra el canvi climàtic» i durant la campanya electoral que el va portar a la majoria absoluta va assegurar que aquesta seria la legislatura «de l’aigua» i va prometre «una revolució hídrica com a cap altra regió d’Europa», amb una inversió de 1.500 milions d’euros. El president andalús també va paralitzar el promès projecte d’autovia directa Huelva-Cadis perquè afectava el parc nacional de Doñana. Tanmateix, quatre anys més tard d’anunciar la «revolució verda», el Parlament andalús va aprovar el 12 d’abril de 2023, amb els vots del PP i Vox, la tramitació de la proposició de llei per legalitzar els regadius en l’entorn de Doñana. Es va fer en forma de proposició de llei per evitar els informes científics i per anar més de pressa.

Va assegurar que aquesta seria la legislatura «de l’aigua» i va prometre «una revolució hídrica com a cap altra regió d’Europa», amb una inversió de 1.500 milions d’euros.

El PP havia decidit al principi de la legislatura aparcar la proposició de l’ampliació de regadius, que havia decaigut en el mandat anterior per l’avançament electoral, però Vox va tornar a registrar-la i Moreno s’hi va sumar per por al creixement de l’extrema dreta a Huelva. L’endemà, el president de la Junta va justificar l’ampliació de regadius per «afrontar un problema que afecta centenars de famílies». «No he enganyat ningú», va assegurar. L’assumpte, però, va desfermar una enorme polèmica entre la Junta, els ecologistes, el Govern central i la Comissió Europea (CE), que, almenys en tres ocasions, ha advertit al Govern andalús dels perills que corre el parc.

«Ni una sola vegada el Govern d’Espanya ens ha cridat i ara té una província encesa, tots els agricultors encesos. Un parc no es defensa amb les posicions en contra dels seus veïns», va dir Moreno el dia de l’aprovació, assenyalant que no tem les sancions europees. «Els explicarem les coses de manera correcta perquè no caiguin en les falsedats que estan abocant des del Govern d’Espanya», va afegir. La Junta defensa que la proposta no afecta l’aqüífer del parc perquè només permet que els agricultors obtinguin aigües superficials, no subterrànies. El Govern central discrepa i assegura que no permetrà aquest «atropellament», i la CE respon que el pla de regadius pot «infringir» les lleis mediambientals europees i pot tenir «efectes desastrosos» a Doñana.

«No vindrà ningú d’un àtic de la Castellana a dir-nos què hem de fer», va replicar el 13 d’abril Moreno a la ministra Teresa Ribera, que, en una entrevista a La Sexta, el dia abans, havia tractat el president andalús de «senyoret arrogant» que fa «un dany immens a Andalusia i a Doñana». I per acabar-ho d’adobar, en una entrevista a Onda Cero (19-4-2023), Moreno va posar Catalunya pel mig. «Si això fos Catalunya, estaria actuant exactament igual el Govern?», es va preguntar.