És el mes d’abril, en un arrossar del delta de l’Ebre: el pare i els dos fills escampen les llavors amb força dins del fang –a la llunyania es distingeix el mar– mentre senten el pessigolleig als peus dels cucs i els mosquits; és al costat de casa seva, i, assegudes en dues cadires que han tret de la cuina, la mare, vestida amb un jersei blanc i una faldilla per sobre els genolls, i la filla petita, que du un barret de palla lligat al coll perquè el sol no li colri les galtes de vermell, escolten amb indolència «el soroll que fan els camins de pedra quan pica molt el sol, tot desfent-se i tot trencant-se a poc a poc, i els insectes assedegats, amagats entre les males herbes, i els ocells cantaires refugiats als arbres grogosos i el xup-xup de l’aigua quan la remous».

De sobte, però, la simplicitat essencial de la rutina d’un dia de primavera es trenca amb el crit d’una veu que arriba de lluny per infondre’ls a l’ànim «llàstima i por»: és un home que corre cap a ells com si el perseguissin, movent els braços amunt i avall i amb una escopeta penjada a l’esquena, i que només s’atura quan es llança a sobre del pare dient «amaga’t amaga’t fuig fuig» a la vegada que dispara al cel a pesar que l’arma no està carregada, com si volgués «protegir-lo d’una mort invisible».

Viñas té la capacitat d’extreure en cada episodi el màxim del mínim a través d’un fet, d’algun gest, del pensament dels protagonistes.

El visitant és un home pertorbat per la por viscuda durant la guerra: de cop i volta, el soroll i la fúria irrompen en la fluència natural de les coses de la vida, i la mesura del paisatge, la constància de la feina al camp i les relacions amistoses i familiars es trenca a causa de les intimitats de les tragèdies que els personatges guarden al seu interior; amb la mateixa velocitat, però, després de la desventura, i com si no constituís cap sorpresa per ningú, els batecs inconsútils de la vida, el goig i la plenitud de cada dia, tornen a ordenar el lloc i el temps: el pare aconsegueix asserenar l’amic i se l’emporta a l’interior de la casa, amb les dones; els fills, mentrestant, es treuen la roba bruta, es renten la cara i els peus amb l’aigua estancada, s’asseuen sota la figuera a descansar.

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.