El primer any del segon mandat de Trump ha provocat sorpresa entre els observadors. Potser més per la intensitat i l’acceleració de les seves decisions que no pas pel seu contingut. Cal acceptar que no ens acabàvem de creure com a factible tot el que havia promès durant la seva campanya electoral. Ara veiem més clar que no hi ha més límit a les seves decisions que l’oposició radical que puguin confrontar, sigui de la part del Congrés, dels tribunals, dels mitjans, de les organitzacions ciutadanes, de les autoritats locals, etc. Igualment, la seva acció exterior només quedarà frenada o atenuada si hi ha altres Estats o instàncies internacionals que se li oposin. Anirà temptejant la força d’aquestes oposicions: quan aquesta força sigui feble, el seu projecte no tindrà aturador —legal o d’altra mena— que el pugui neutralitzar. Exclusivament per un afany de poder absolut i arbitrari, propi d’un sàtrapa o d’un sultà d’altres èpoques?
No ho penso. Per entendre Trump, cal ampliar el focus de l’observació i tenir en compte altres actuacions produïdes simultàniament amb les seves decisions institucionals. Aquestes actuacions ajuden a definir un paisatge més complet del que està passant, amb intervenció visible de Trump i del seu entorn o sense. Sense pretensió de marcar un ordre d’importància, apunto cinc centres d’atenció que van apareixent en la informació periodística, però que solen tractar-se per separat.
PUBLICITAT
En primer lloc, la pugna pel control de les denominades «terres rares», minerals que constitueixen la base de la tecnologia industrial de la digitalització. Alguns dels territoris on es localitzen aquests minerals són objecte de disputa armada o de contenciós legal: per exemple, els països del Sahel, Ucraïna, el Congo-Ruanda o Groenlàndia. Les grans multinacionals de la mineria s’hi posicionen, a redós de la presència militar dels EUA o dels seus aliats i en previsió dels seus acords amb aquests països.
L’expansió progressiva de les monedes electròniques està generant un potencial de poder financer que escaparia a la fiscalització dels Estats i al poc que hi resta de control democràtic.
En segon lloc, l’expansió progressiva de les monedes electròniques està generant un potencial de poder financer que escaparia a la fiscalització dels Estats i al poc que hi resta de control democràtic. Trump i la seva gent han invertit en aquesta cripto-economia i, simultàniament, l’han alliberada de límits i controls per facilitar la constitució d’un sistema substitutiu o paral·lel a l’actualment existent.
El complex militar-industrial
En tercer lloc, els Estats han cedit o cedeixen a empreses privades l’elaboració i l’actualització del software necessari per a gestionar serveis militars, d’intel·ligència, comunicacions, energia, transport, salut, dades administratives, etc. Són aquests actors privats —cada cop més concentrats en poques mans— els qui dissenyen i executen les actuacions fonamentals de les institucions públiques, amb marges mínims de transparència i de rendiment públic de comptes. Una tendència ja iniciada fa temps s’ha accelerat ara amb l’administració Trump.
En quart lloc, l’impuls desbocat al rearmament dels Estats està elevant exponencialment la densitat del «complex militar-industrial» que el general-president Eisenhower ja havia denunciat com un risc a mitjans del segle passat (1961). Les empreses del sector militar s’han anat concentrant i estan atraient les inversions dels grans grups financers en previsió dels rendiments immediats i a llarg termini que se n’esperen. La retòrica i les pulsions bel·licistes de Trump constitueixen un suport essencial per a aquestes maniobres del nou «complex militar-industrial-financer» del segle XXI.
Finalment, cal retenir la progressiva concentració dels mitjans de comunicació, convencionals i digitals, arreu del món. Aquesta concentració repercuteix doblement sobre l’opinió pública perquè condiciona el seu accés a la informació i perquè configura els seus hàbits culturals i recreatius. En comptes de fomentar l’intercanvi plural i matisat d’arguments en la conversa pública, els algoritmes han potenciat l’estímul emocional i la polarització. Trump s’ha proposat limitar la pluralitat de conversa amb pressions administratives i financeres, alhora que personalment es manifesta com un expert en la dinàmica de la manipulació informativa i la polarització.
Aquests cinc espais d’actuació —geopolítica de les «terres rares», finances digitals, gestió privada de les prestacions públiques, reforçament del complex militar-financer i control de la informació— dibuixen un teló de fons en el qual se situa amb més precisió la significació de Trump a mitjà i llarg termini. No sabem ara si el resultat de les eleccions parlamentàries d’aquest 2026 li serà o no favorable. O si el Tribunal Suprem voldrà o no frenar els intents del trumpisme de forçar límits constitucionals. Poden temperar o agreujar la incidència històrica de Trump, però, en qualsevol cas, ens cal ampliar el focus de la valoració i tenir present aquest teló de fons de l’actuació de Trump si volem entendre la seva transcendència.
