El claustre neoclàssic del Col·legi de Sant Ignasi de Manresa, edifici que avui allotja el Museu del Barroc de Catalunya, va ser l’escenari on Vespres d’Arnadí sota la direcció de Dani Espasa va interpretar l’oratori de Carles Baguer (1768-1808) El regreso del hijo pródigo, el darrer dels que va compondre el músic que va ser mestre de capella de la catedral de Barcelona. El concert era una de les principals fites del festival Espurnes Barroques i la producció més gran presentada fins ara.

La forma musical de l’oratori o drama sacre era molt popular al segle XVIII fins a començaments del XIX. De fet, les investigacions que porta a terme el musicòleg Lluís Bertran han permès localitzar fins a cinc-cents llibrets impresos a Catalunya, i a Barcelona se’n podien sentir una cinquantena a l’any. L’èxit d’aquesta forma rau en el fet que eren una mena d’òperes sagrades amb històries exemplars i tenien tots els elements dramàtics de l’òpera en el moment d’eclosió de la italiana, sense, però, l’escenificació.

La història del Nou Testament sobre el retorn del fill pròdig està explicada de manera molt domèstica, amb l’ànsia del pare per haver perdut un fill, l’angúnia d’aquest per no saber com serà rebut de tornada a casa, el disgust del fill gran quan veu com és festejat el que havia marxat mentre ell s’havia quedat a fer la feina, i com aquest disgust es converteix al final en benevolència. Tot plegat, adobat amb un impagable dimoni molt enfuriat quan veu que el seu pla fracassa. Àries i recitatius per a tots els personatges i uns airosos cors de pagesos i criats.

PUBLICITAT
Advertisement

Compositor del classicisme, de Baguer coneixem les seves simfonies en diversos enregistraments que demostren l’alta qualitat musical, la qual cosa ha fet dir a més d’un que és el Haydn català. Aquest és el segon oratori de Baguer interpretat en temps moderns. A la primavera del 2019, la Botega d’Òpera de l’ESMUC va presentar a l’església del Pi El Regreso a Barcelona su patria del Dr. Josef Oriol, i dos anys més tard, al Foyer del Liceu, aquest mateix projecte de l’escola de música va oferir l’obertura en versió per a clavicèmbal de La principessa filosofa, l’única referència que s’ha trobat fins ara d’aquesta òpera.

 

Vespres d'Arnadí interpreten l'oratori 'El hijo poródigo' de Baguer al claustre del Museu del Barroc de Manresa. Fotografia Espurnes Barroques / Marc Santaeulària.

Vespres d’Arnadí interpreten l’oratori ‘El hijo poródigo’ de Baguer al claustre del Museu del Barroc de Manresa. Fotografia Espurnes Barroques / Marc Santaeulària.

 

Cosa rara tractant-se de recuperació de patrimoni quan tot s’acostuma a liquidar amb una única representació, era la tercera vegada que Vespres d’Arnadí interpretava El hijo pródigo en públic. La primera va ser fa un parell de mesos a Barcelona, a Sant Felip Neri, església per a la qual Baguer la va compondre, després a la catedral de Tortosa i ara a la capital del Bages. Benvingut aquest inici de normalitat i que duri.

No descobrirem res si diem que avui Vespres d’Arnadí és una de les millors i més interessants formacions d’aquí dedicades a la música antiga, amb una qualitat comparable a la de qualsevol formació de fama internacional de les que omplen sales i concerts gràcies al nom de qui les dirigeix. Amb vint anys de vida, la formació creada per Pere Saragossa i Dani Espasa està ampliant repertori endinsant-se en el classicisme com és el cas de l’obra de Baguer i ho fa amb gran solvència.

PUBLICITAT
Barcelona Districte 4.0. Anticipem el què, el com i l'on de la reinvenció

Espasa dirigia des del clave i l’orgue als dinou músics de l’orquestra. Ho feia amb una gran precisió acoblant a la perfecció la part orquestral amb la vocal. El tenor Juan Sancho era el fill pròdig, mentre els també tenors David Alegret i Roger Padullés eren respectivament el pare i el fill gran. El baríton Ferran Albrich era un dimoni molt potent, i la soprano Mireia Tarragó tenia breus aparicions. El cor, molt ben empastat, era el Francesc Valls que dirigeix Carles Prat.

La interpretació d’aquest oratori va tenir l’acompanyament dels cants dels ocells que anaven a acotxar-se a un monumental arbre a un angle del claustre, però la seva música no va anar en detriment de la interpretació. I es va donar el cas que a Manresa, tot i ser un lloc obert, el so de l’orquestra i de les veus va arribar molt més clar i nítid al públic que no pas quan es va interpretar a Sant Felip Neri. En acabar, el públic va poder degustar uns arnadins, els dolços valencians fets amb carabassa que donen nom a la formació musical.

La recuperació d’El regreso del hijo pródigo ha estat possible gràcies a un projecte liderat per l’Instituto Complutense de Ciencias Musicales i l’edició crítica de la partitura l’ha preparat Bertran, coordinador científic d’aquest institut, amb la col·laboració de Gaston Gilabert i Oriol Brugarolas de la Universitat de Barcelona.

 


El concert es va fer el 7 de juny.