Anar a la lluna i caure al segle XV

Hi ha viatges sorpresa, viatges exòtics, viatges barats o viatges d’última hora, però cap de tant extraordinari com els que va emprendre el senyor Matej Broucek que va anar primer a la lluna i després al segle XV. I tot en una nit. Aquesta història fora del comú l’explica l’òpera satírica poc representada de Leos Janácek Les excursions del Sr. Broucek, que el Festival de Bregenz ha programat a la Grosser Saal, la sala gran de l’auditori, en una producció impecable des de tots els punts de vista que ha comptat amb un intèrpret d’excepció, el tenor Peter Hoare, en el paper protagonista.

En un món on la vulgaritat és arreu, des de la Casa Blanca fins a qualsevol racó, magnificada ad infinitum per les xarxes socials, és d’agrair una òpera com aquesta en la que Janácek pretenia justament això, posar en relleu la mediocritat i mesquinesa de persones com el seu protagonista, burgesos sense cap altre interès a la vida més enllà de passar l’estona a la taverna traguejant cerveses i menjant salsitxes.

Aquesta és la cinquena òpera del compositor txec i la seva creació va ser força complicada. Basada en dues novel·les satíriques de Svatopluk Cech, Les excursions del Sr. Broucek a la lluna i Les excursions del Sr Broucek al segle XV, Janácek va trigar gairebé deu anys a acabar-la. El principal problema que va tenir va ser el del llibretista. De fet, hi van intervenir set i encara un vuitè que era el mateix compositor. Estrenada al Teatre Nacional de Praga el 1920, va ser la seva única òpera que no va tenir el seu debut a Brno.

El senyor Broucek, cognom que vol dir ninot, però també escarabat, és un burgès amant de la cervesa, propietari d’uns pisos que té llogats. Els altres personatges són el pintor Mazal, la seva enamorada Málenka que és la filla del sagristà, aquest servidor de la catedral, el taverner i un jove. Una nit en què ha begut més cerveses del compte, Broucek es veu embolicat en una història amb la noia, indignada per les infidelitats de Mazal. Davant de la confusió, el propietari decideix anar a la lluna a viure una vida més tranquil·la. Però ai las! Allà i viuen una colla d’artistes preocupats per l’estètica més que no pas pel menjar o pel beure que, en canvi, són els únics afanys de Broucek. Així acaba el primer acte.

Peter Hoare (Broucek) i veins en una escena de ‘Les excursions del Sr. Broucek’, al Festival de Bregenz. Fotografia d’Anja Koehler

Al segon, Broucek ha viatjat al segle XV, a Praga, durant l’aixecament hussita contra el Sacre Imperi Romà on és considerat un espia perquè el seu txec modern xoca amb l’antic que parlen els revoltats. Allà les discussions no són sobre estètica, són sobre qüestions teològiques que encara interessen menys al protagonista. Condemnat a morir cremat dins d’un barril, es desperta dins d’un bocoi després d’una trompa monumental. Els personatges que ha trobat en els seus viatges no són altres que els seus veïns. I fatxenda i alhora covard, es fa passar per un heroi davant del taverner.

Musicalment, el compositor fa servir motius molt breus per a les parts cantades amb tessitures molt altes i més properes al recitatiu. Reserva la melodia per a les instrumentals. Fa un ús de la música de valsos, però amb un sentit irònic, trencant-los o deformant-los, una mica com va fer Richard Strauss a Der Rosenkavalier. La segona part és ben diferent. Hi ha molts corals hussites a més de l’ús de l’orgue.

Onze cantants es reparteixen els papers que de fet són triplicats. Però el protagonista absolut és el tenor Peter Hoare en el paper de Broucek. Especialista en òpera del segle XX, al Liceu el vàrem veure fent de Mortimer a Lessons in Love and Violence de George Benjamin, però també pot cantar el Mime wagnerià amb gran encert perquè a més d’una molt bona veu, sap donar tota la teatralitat que cal als seus personatges com és el cas en l’òpera de Janácek.

La soprano Tatev Baroyan en el triple paper de Málinka, Etherea i Kunka, va exhibir una veu potent amb uns aguts ben esmolats. El tenor Mihails Culpajevs (Mazal, Blankytny i Petrik) també va cantar els tres personatges amb una gran solidesa. El baix-baríton Karoly Szemeredy va ser un bon sagristà a la terra, a la lluna i campaner al segle XV. L’Orquestra Simfònica de Viena i el Cor Filharmònic de Praga sota la direcció del txec Robert Jindra, actual director musical de l’Òpera Nacional txeca, van superar amb nota tots els molts esculls de la partitura.

Una escena del segon acte de ‘Les excursions del Sr. Broucek’, al Festival de Bregenz. Fotografia d’Anja Koehler

L’excel·lent interpretació musical de l’òpera excursionista va tenir la seva contrapart en la també excel·lent posada en escena que firmava Yuval Sharon. De segur que no és una òpera fàcil de muntar. La sàtira a vegades fa caure en l’astracanada. No és el cas. D’entrada, mentre sonava l’obertura, unes imatges dibuixades de Praga, molt poètiques, ja marcaven el to del que seria la producció plena de bons i eficaços recursos teatrals gràcies a l’escenografia de Jon Bausor que també firma el vestuari.

Al primer acte, la casa de Broucek de gairebé sis metres es converteix en un coet que arriba a la lluna amb el protagonista a dins. Els personatges que troba allà dalt són tan eteris que no tenen ni forma movent-se dins d’uns prismes. Tot el contrari del que troba al segle XV. De la llum lunar es passa a la foscor del món subterrani dels rebels hussites vestits amb draperia del moment històric.

Les òperes que el festival programa a la Grosser Saal sempre tenen molt interès per ser desconegudes o poc representades als grans teatres, i sempre molt ben interpretades com va passar, per exemple ja fa temps amb Hamlet de Franco Faccio. O amb Mose in Egitto de Rossini. L’any passat va ser Oedipe de George Enescu. Aquest any, Les excursions del Sr. Broucek és molt més estimulant que La Traviata monumental programada a l’escenari a l’aire lliure.

Dèiem que no és una òpera freqüent als escenaris. Tanmateix, l’any passat la Staatskapelle de Berlín amb Simon Rattle a la batuta i amb la direcció escènica de Robert Carsen la va representar en coproducció amb el Teatro Real. Esperem amb candeletes veure-la a Madrid i si la protagonitza Peter Hoare com també va fer a la capital alemanya, doncs encara amb més ganes.