A més, les dones en la majoria de països guanyen de mitjana entre el 60 i el 70 % del sou dels homes, segons el portal de dades de gènere del Banc Mundial, sobretot per les feines de poca productivitat a les quals es dediquen i per les tasques domèstiques no remunerades en què inverteixen el seu temps.

També existeix l’evidència que les dones en situació de pobresa són més vulnerables als riscos naturals, un fet que està demostrat des de fa anys, però que actualment, amb les alteracions que provoca el canvi climàtic, és més present que mai. Això vol dir que les dones i els menors tenen més probabilitats de morir durant els desastres que els homes, segons un estudi publicat en una de les revistes més prestigioses de geografia.

Així doncs, podria semblar que l’emancipació de les dones passa per deixar de dedicar-se exclusivament a les tasques domèstiques i de cures. Aquest ha estat el cas de la majoria de progressos feministes als països occidentals, però no tots els corrents feministes creuen que aquesta fórmula serveixi arreu del món.

D’entrada, perquè a la majoria de països occidentals les dones blanques heterosexuals compartien moltes opressions i demandes. Però, aquestes no eren universals, com bé ho van posar de manifest les feministes negres de la tercera onada a finals del segle passat. Per això, no podem veure les dones de les fotografies com un conjunt homogeni sense tenir presents les experiències i les formes de viure individuals que tenen a les seves respectives societats. Per a cadascuna hi ha d’haver un camí emancipador.

Per llegir l'article complet fes una subscripció de pagament.