Fotografies de Xavier Jubierre

Sembla distòpic que a algunes parts del món (poques) ens queixem sovint de l’excessiva tecnologia que ens envolta en el nostre dia a dia i, fins i tot, arribem a tenir debats sobre els possibles perills que pot comportar, mentre que en altres, encara hi ha una manca tan evident de certs avenços tecnològics bàsics.

La falta de recursos com l’accés a l’aigua o l’electricitat fa que la vida de milers de persones arreu del món sigui enormement diferent de la vida que tenim a Occident, i això s’evidencia amb força en el cas de les dones i els infants. Segons un estudi de l’Organització Mundial de la Salut i UNICEF fet en 25 països de l’Àfrica subsahariana les dones destinen almenys 16 milions d’hores diàries a la recol·lecció d’aigua potable, quasi el triple que els homes.

PUBLICITAT
Advertisement
El pulmó del món, en perill. Una dona amb la seva neta a una maloka (cabana comunitària tradicional) a l'Amazònia colombiana.
Els pobles indígenes. Les comunitats indígenes són el 6 % de la població mundial, però representen el 19 % de les persones extremament pobres. A la imatge, una dona cuinant a la selva de Panamà.
La dona africana, el motor de la família. Una dona massai carrega llenya a Tanzània.
Sense accés a la tecnologia més bàsica. Una dona amb els seus fills i filles renta la roba en un riu de Sri Lanka.
Explotació sexual. Una adolescent que ha fugit del seu pare que la volia prostituir, en un petit poble del nord d’Etiòpia.
Tot carregat al cap. Trenta anys després del genocidi, Ruanda és un dels països més pròspers del centre d’Àfrica, però en una part molt important de la població el rol de les dones continua sent el tradicional.
Deformacions corporals. Una dona de l’ètnia Samburu, del nord de Kènia, amb les orelles perforades.
L’accés a l’aigua potable. Unes dones de l’Índia recullen aigua i es renten en una font pública.
El comerç global. Unes venedores en un mercadet de Cambodja.
L’aliment bàsic de la humanitat. Al Vietnam el 41 % de la superfície cultivable està dedicada a l’arròs.
Àsia, la gran indústria mundial de la roba. Un taller tradicional de teixits a Laos.
L’explotació infantil. Es calcula que al món treballen 218 milions de menors. A la imatge, una empresa de ceràmica al Nepal.

A més, les dones en la majoria de països guanyen de mitjana entre el 60 i el 70 % del sou dels homes, segons el portal de dades de gènere del Banc Mundial, sobretot per les feines de poca productivitat a les quals es dediquen i per les tasques domèstiques no remunerades en què inverteixen el seu temps.

També existeix l’evidència que les dones en situació de pobresa són més vulnerables als riscos naturals, un fet que està demostrat des de fa anys, però que actualment, amb les alteracions que provoca el canvi climàtic, és més present que mai. Això vol dir que les dones i els menors tenen més probabilitats de morir durant els desastres que els homes, segons un estudi publicat en una de les revistes més prestigioses de geografia.

Així doncs, podria semblar que l’emancipació de les dones passa per deixar de dedicar-se exclusivament a les tasques domèstiques i de cures. Aquest ha estat el cas de la majoria de progressos feministes als països occidentals, però no tots els corrents feministes creuen que aquesta fórmula serveixi arreu del món.

D’entrada, perquè a la majoria de països occidentals les dones blanques heterosexuals compartien moltes opressions i demandes. Però, aquestes no eren universals, com bé ho van posar de manifest les feministes negres de la tercera onada a finals del segle passat. Per això, no podem veure les dones de les fotografies com un conjunt homogeni sense tenir presents les experiències i les formes de viure individuals que tenen a les seves respectives societats. Per a cadascuna hi ha d’haver un camí emancipador.