Exconvergent crític

Josep López de Lerma va participar activament en el desplegament de la Constitució i en la vertebració política de Catalunya. Durant la seva estada al Congrés dels Diputats (1980-2004) va ser portaveu adjunt del Grup Parlamentari de la Minoria Catalana i vicepresident de la Cambra durant tres legislatures. Va presidir diferents comissions parlamentàries, va formar part de la selecta Comissió de Secrets Oficials i fou ponent de noranta-dos projectes de llei. Protagonista d’excepció d’aquells anys intensos que prioritzaven el desenvolupament del text constitucional i la modernització d’Espanya, sempre va defensar que el catalanisme havia d’intervenir en els assumptes d’Estat, ja fos des de dins del Govern o des de fora. Actualment està acabant la seva tesi doctoral en Comunicació. És autor de Cuando pintábamos algo en Madrid.

PUBLICITAT
Renfe / Viaja como piensas

 

Un mossèn, Josep M. Plaja, el va convèncer l’any 1976 per entrar a la Convergència Democràcia que feia poc havia fundat Jordi Pujol. L’any següent, el seu nom ja figurava a les paperetes de les primeres eleccions democràtiques per la coalició Pacte Democràtic que integraven CDC, PSC-R, EDC i FNC. Dos anys després, l’any 1979, entrava a l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols on exercí de regidor durant els mandats 1979-1984 i 1987-1991. Parlem amb l’antic professor d’EGB, llicenciat en Dret, ex-vicepresident del Congrés dels Diputats, autor de llibres de reflexió política i de nombrosos articles de divulgació sobre el passat però especialment del present amb la mirada posada en el futur.

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.