Exconvergent crític

Josep López de Lerma va participar activament en el desplegament de la Constitució i en la vertebració política de Catalunya. Durant la seva estada al Congrés dels Diputats (1980-2004) va ser portaveu adjunt del Grup Parlamentari de la Minoria Catalana i vicepresident de la Cambra durant tres legislatures. Va presidir diferents comissions parlamentàries, va formar part de la selecta Comissió de Secrets Oficials i fou ponent de noranta-dos projectes de llei. Protagonista d’excepció d’aquells anys intensos que prioritzaven el desenvolupament del text constitucional i la modernització d’Espanya, sempre va defensar que el catalanisme havia d’intervenir en els assumptes d’Estat, ja fos des de dins del Govern o des de fora. Actualment està acabant la seva tesi doctoral en Comunicació. És autor de Cuando pintábamos algo en Madrid.


 

Un mossèn, Josep M. Plaja, el va convèncer l’any 1976 per entrar a la Convergència Democràcia que feia poc havia fundat Jordi Pujol. L’any següent, el seu nom ja figurava a les paperetes de les primeres eleccions democràtiques per la coalició Pacte Democràtic que integraven CDC, PSC-R, EDC i FNC. Dos anys després, l’any 1979, entrava a l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols on exercí de regidor durant els mandats 1979-1984 i 1987-1991. Parlem amb l’antic professor d’EGB, llicenciat en Dret, ex-vicepresident del Congrés dels Diputats, autor de llibres de reflexió política i de nombrosos articles de divulgació sobre el passat però especialment del present amb la mirada posada en el futur.

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.