No era la primera vegada que passava per una audiència del Congrés, però cap no havia estat com aquesta. Un dia abans de la presa de possessió de Joe Biden com a president, l’economista Janet Yellen es va asseure davant de l’ordinador de casa seva i es va connectar per videoconferència amb una sala semibuida del Senat per ser examinada pels legisladors. La connexió a internet fallava i a estones no se la veia, però Yellen no es va alterar.

«Com a secretària del Tresor, crec que tindré una missió doble: ajudar els estatunidencs a superar els últims mesos de la pandèmia» i, a llarg termini, «reconstruir l’economia de manera que produeixi més prosperitat per a les persones i permeti als treballadors del nostre país competir en una economia global cada cop més competitiva», va plantejar als senadors, molts dels quals també seguien l’audiència des de casa.

El seu marit, George Akerlof, coguanyador del Nobel d’Economia, i el seu fill Robert, professor de la mateixa disciplina, ho veien des d’una altra habitació. «No són només dues persones meravelloses, sinó també dos economistes fantàstics que tenen la capacitat d’opinar de tot. Així que estic acostumada a debatre tots aquests temes a casa, i m’agradaria fer-ho també al Senat», va dir Yellen per acabar la seva intervenció.

Hi havia coses a debatre, és clar, però l’audiència tenia un aire evident de tràmit, com va quedar demostrat pel resultat de la votació final del Senat, 84 a favor i 15 en contra. Famosa per la seva capacitat de forjar consensos allí on ha treballat, després del seu elogiat pas per la Reserva Federal, Yellen ha resultat ser una de les poques figures capaç de posar d’acord demòcrates i republicans, activistes i banquers.

El seu pare, va explicar aquell dia, té molt a veure en la seva visió de la vida i de l’economia, la seva gran passió. Nascuda el 1946 a Brooklyn, Janet Louise Yellen va créixer en una família jueva de classe mitjana. La mare era mestra i el pare, metge. «Els seus pacients agafaven l’autobús des de les fàbriques o des del port, i l’anaven a veure al soterrani, que és on tenia la consulta. Era d’aquella mena de metges que tracten el pacient en tots els sentits. Coneixia les seves vides, si havien estat acomiadats o si no podien pagar.»

PUBLICITAT

Fascinada per les matemàtiques

Els seus pares es van criar durant la Gran Depressió i sempre van ser molt sensibles a les conseqüències de la pobresa. «L’economia es considera a vegades un tema àrid, però sempre he abordat la meva ciència de la mateixa manera que el meu pare abordava la seva: com una manera d’ajudar la gent». Aplicada i fascinada per les matemàtiques, es va graduar amb les millors notes del seu institut de secundària. Seguint la tradició, la directora del diari de l’institut la va entrevistar. Va signar la deliciosa conversa (més aviat monòleg) com a Janet Yellen.

Yellen va ser la primera dona de la història que va presidir la Reserva Federal i una de les poques banqueres centrals del món.

A la Universitat Brown, on va entrar per estudiar Filosofia, va descobrir les Ciències Econòmiques. Va ser amor a primera vista. La disciplina li permetria compaginar la passió per les matemàtiques amb la sensibilitat social, i així entendre millor el món. Es va llicenciar cum laude. Després es va doctorar d’Economia a Yale. Entre els professors que van supervisar la seva tesi hi havia James Tobin i Joseph Stiglitz, dos membres del corrent del keynesianisme, al qual ella també pertany, que defensa la intervenció de l’Estat en l’economia en determinats moments per corregir problemes.

Lluny de deixar-se temptar per les ofertes de feina de Wall Street, el 1971 es va posar a fer classes a Harvard, un període que qualifica de «solitari i descoratjador». Davant de la impossibilitat d’avançar en la carrera acadèmica, el 1977 va acceptar un lloc de treball a la Reserva Federal (Fed). Allí, a la cafeteria de la Fed, va conèixer el seu marit. Un parell d’anys més tard tots dos es van traslladar a Londres per fer classes a la London School of Economics. Després van tornar i es van integrar a la Universitat de Berkeley (Califòrnia).

Yellen i Akerlof han elaborat plegats nombrosos estudis econòmics considerats la base del nou keynesianisme. Els seus treballs han revelat errors en la teoria de l’eficiència dels mercats i han demostrat que els governs i els bancs centrals poden adoptar polítiques econòmiques que millorin la vida de la gent. La parella té un fill, picat també pel virus de l’economia. La flexibilitat del món acadèmic va ajudar-los a fundar una família i prosseguir les seves carreres, ha explicat Yellen, que calcula que el seu marit ha invertit potser més hores que ella a la llar.

El 1994 va demanar una excedència a Berkeley per treballar com a membre de la junta de governadors del Sistema de la Reserva Federal. Va ser tres anys al lloc, fins que el 1997 el president Bill Clinton la va nomenar presidenta del Consell d’Assessors Econòmics de la Casa Blanca. Era la primera vegada que una dona ocupava aquest càrrec, el primer dels sostres de vidre que aquesta dona menuda de talla ha trencat al llarg de la seva carrera.

Anàlisis encertades

El 1999 va tornar a Berkeley i va continuar fent classes fins al 2004, quan va ser nomenada presidenta de la Reserva Federal del Banc de San Francisco. La seva obsessió per les persones i el seu conegut mètode de qüestionar-ho tot i plantejar quines poden ser les conseqüències dels seus errors la van portar a donar l’alerta, abans que ningú, tot i que massa tard, sobre la bombolla immobiliària que s’estava formant a Califòrnia i altres indrets del país.

Les seves anàlisis encertades van cridar l’atenció de Washington i el 2010 va ser nomenada vicepresidenta de la junta de governadors de la Fed, lloc des del qual va defensar la necessitat de polítiques monetàries expansives i va alertar dels riscos de la desocupació de llarga durada. La seva carrera nacional no havia fet més que començar. El 2013, amb la crisi financera encara en els últims espeternecs, el president Barack Obama la va nomenar presidenta de la Reserva Federal després de renunciar a un altre candidat molt més polèmic, Lawrence Summers. Els republicans la van rebre igualment amb desconfiança.

A diferència del que passa amb el Banc Central Europeu, la missió del qual es limita formalment a tenir a ratlla la inflació, la Fed té un mandat doble: estimular la creació d’ocupació i controlar els preus. Els conservadors temien que Yellen es dediqués massa al primer aspecte i poc al segon, i, amb Obama a la Casa Blanca, això donés peu a polítiques massa intervencionistes per al seu gust.

Yellen va defensar que, al seu entendre, la Fed havia fet massa poc al principi de la crisi per donar suport a l’economia. Al final va ser confirmada per 56 vots a favor i 26 en contra, un marge 10 punts més estret que el del seu predecessor, Ben Bernanke. Yellen va ser la primera dona de la història que va presidir la Reserva Federal i una de les poques banqueres centrals del món.

PUBLICITAT

Reducció històrica de l’atur

Els republicans no s’equivocaven. Al mateix temps que Yellen retirava la xarxa de seguretat llançada al sector financer al principi de la crisi, va donar prioritat a la creació d’ocupació. Va tancar el seu mandat amb una reducció històrica de l’atur. El seu llegat inclou la introducció en el debat bancari d’indicadors sobre la desigualtat. La seva gestió va ser aplaudida pels dos grans partits dels Estats Units. El diari conservador The Wall Street Journal la va acomiadar amb nota.

Acomplert el seu mandat de quatre anys, Trump es va saltar la tradició i va privar Yellen d’un segon mandat. El febrer del 2018, va ser rellevada per Jerome Powell. Ben coneguda per la seva fermesa, en alguna ocasió l’economista no es va saber contenir quan li van preguntar pels intrusos comentaris del president sobre les decisions de la Fed. Però Yellen, fàcilment recognoscible per la mitja cabellera grisa i les jaquetes de colors amb les solapes apujades entre la marea de vestits negres que domina el món de les finances, s’ha mantingut al marge de la política i s’ha bolcat en la recerca des de la Brookings Institution. Les seves opinions no han deixat mai de cotitzar cap amunt: en els últims anys, ha guanyat set milions de dòlars fent discursos a Wall Street.

El president electe Biden va garantir que la seva elecció per dirigir el Tresor agradaria a tothom. Quan es va filtrar que la persona triada era Yellen, es va entendre què volia dir. La senadora Elizabeth Warren, per a qui el sector progressista del Partit Demòcrata reclamava el lloc de secretària del Tresor, va celebrar el nomenament. És «llesta, dura i amb principis» i com a presidenta de la Fed «va plantar cara als grans bancs», va reconèixer.

«Una elecció excel·lent», va coincidir Gary Cohn, expresident de Goldman Sachs i exconseller econòmic de Trump. «L’experiència, el coneixement, el judici i la personalitat de la doctora Yellen la converteixen en una persona singularment qualificada per a aquest paper», van dir vuit ex-secretaris del Tresor, quatre demòcrates i quatre republicans, en una carta al Senat en la qual demanaven que la confirmessin com més aviat millor.

El 26 de gener, Yellen es va convertir en la 78 secretària del Tresor dels Estats Units i la primera dona al capdavant del departament des de la seva creació el 1789. «L’economia no és només una cosa que apareix en els llibres de text. Pot ser una eina potent per corregir errors del passat i millorar la vida de les persones», va dir en convertir-se en una més dels 84.000 empleats del Tresor.

Evitar molt de sofriment

L’audiència al Senat va transcórrer sense sobresalts. Al cap i a la fi era la quarta vegada que els legisladors examinaven l’economista. Alabada per gairebé tots com una mà ferma, segura i pragmàtica per treure els Estats Units de la crisi econòmica provocada per la pandèmia, els membres de la comissió d’assumptes econòmics van mantenir, no obstant això, una discussió animada amb Yellen.

Les tesis d’aquesta economista keynesiana xoquen amb el zel estalviador que, ara que Trump ha deixat la Casa Blanca, el seu partit ha redescobert de sobte. Yellen està convençuda que és el moment de gastar «sense estar-se de res» per evitar danys permanents a l’economia, una cosa semblant al que defensa la Fed, i fer tot el possible per arribar fins als més desfavorits.

«Sense més accions, ens arrisquem a tenir una recessió més prolongada i dolorosa, ara, i amb cicatrius a llarg termini de l’economia, més endavant», va avisar als senadors. Li preocupen especialment els treballadors «amb ingressos més baixos», els més exposats, com els pacients que veia el seu pare a la consulta mèdica de Brooklyn, que uns dies podien pagar i uns altres no. «Espero que quan els economistes girin els ulls enrere per contemplar la pandèmia, arribin a la conclusió que les accions del Congrés van ajudar a evitar molt de sofriment.»