Un dels articles més llegits i comentats pels lectors de la revista digital CTXT durant el passat mes de juny va ser el publicat per la seva directora adjunta Vanesa Jiménez, amb el títol força explícit de «La gran dimisión de los lectores» (2-6-22). El punt de partida era la constatació d’una pèrdua sensible de lectors de la publicació, atribuïble en part a les seves característiques singulars vinculades a les vicissituds de l’espai cultural associat al 15-M, però que és un fenomen més general que afecta tota mena de mitjans escrits, des dels més minoritaris als més massius. Aquesta crisi generalitzada de l’audiència estimula la recerca de fórmules de tota índole per intentar recuperar-la, ampliar-la i diversificar-la.

Més enllà de constatar l’evidència de la pèrdua de lectors, Vanesa Jiménez assenyalava el contrast entre l’important increment de lectors assolit durant els mesos de la pandèmia de la covid i el descens continuat observat des de l’inici de la nova situació crítica originada per la guerra a Ucraïna. Un comportament que atribueix a la fatiga provocada per la saturació de notícies negatives i a la necessitat psicològica d’evasió:

«Els perquès d’aquesta dimissió són molts, i alguns de ben obvis. N’estem fartes, cansades de tot. Els darrers temps han estat, en el millor dels casos, una vida a mig gas i ara, ja lliures de la por a la malaltia, ens hem aferrat a un succedani dels Bojos Anys 20 i hem omplert els carrers. Que es facin fotre la inflació, el petroli, Putin i qui convingui. El nostre cervell necessita descans, i el nostre cos, alegria i bellesa. La política tampoc no ajuda a la mobilització. La ultradreta pot entrar en el govern de la comunitat més poblada d’Espanya; la dreta i el seu nou líder flirtegen amb el trumpisme fatxenda de la presidenta de la Comunitat de Madrid, i l’esquerra s’entossudeix a alimentar les lluites fratricides de sempre. Què ens queda? Desertar de la participació política. I això ens porta també a desertar dels mitjans de comunicació.»

PUBLICITAT
Renfe / Somos tu mejor Opción

La crisi generalitzada de l’audiència estimula la recerca de fórmules per intentar recuperar-la, ampliar-la i diversificar-la.

El problema és que aquest replegament individualista suposa un nou pas cap a la desaparició de l’espai comú on és possible la conversa pública sense la qual els mitjans periodístics s’asfixien i, amb els mitjans, la vida democràtica:

«Els mitjans necessitem el comú per a ser i estar perquè la nostra existència només serveix per al món del comú, no per al món dels individus. I si una part de l’explicació de la desafecció actual respecte als mitjans és la pèrdua del nosaltres, el problema és gros. Perquè ens podem inventar un milió de formats, o publicar les millors històries. No servirà de res.»

 

Espectadors passius

Des de dins del mateix espai politicocultural, l’article de Vanesa Jiménez va ser contestat per l’editor Miguel Martín (CTXT, 14-6-22), responsabilitzant de la dimissió dels lectors el procés d’institucionalització del moviment del 15-M que hauria convertit els activistes en espectadors passius que llegeixen, miren i consumeixen coses d’esquerres, però desvinculats de tota participació política que no sigui el vot o l’abstenció.

En un altre registre i fora de l’àmbit de les publicacions minoritàries, Enric González (El País, 26-6-22) feia palesa la feblesa de la premsa en general que avui es mostra incapaç d’enfrontar-se al poder. Una impotència manifestada cruament davant la molt probable extradició de Julian Assange als Estats Units i que González vincula directament a la pèrdua de la força que suposaven els milions de lectors que conformaven el contrapès de l’opinió pública:

PUBLICITAT
Fabriquem oportunitats per al teu futur. Zona Franca de Barcelona.

«Com menys lectors, més sectarisme i més dependència de factors espuris. Com menys lectors, més governs estrafolaris i perniciosos. Amb menys lectors, guanyen els comptables i perden els periodistes. Ho veiem cada dia.»

La crisi de l’audiència lligada a la desconnexió per fatiga, d’una banda, i a la dieta informativa polaritzada en nínxols, de l’altra, està ben documentada en l’últim informe del Reuters Institute (Digital News Report 2022) que analitza exhaustivament les dades del consum d’informació arreu del món i que entre les seves conclusions destaca que:

Enric González fa palesa la feblesa de la premsa en general que avui es mostra incapaç d’enfrontar-se al poder.

«Les nostres dades, de forma preocupant, també evidencien una caiguda històrica de l’interès per les notícies en general. En aquest sentit, descobrir que tant els activistes més radicals com els joves senten que els mitjans no els representen de manera justa serà molt problemàtic per a les empreses que busquen generar connexió amb les pròximes generacions o amb aquells que estan en llocs diferents de l’espectre polític. De fet, una de les dades més sorprenents d’aquest any és la diferència radical en els hàbits dels menors de 25 anys (l’anomenada Generació Z), fins i tot comparats amb els mil·lennistes que els van precedir. Aquests natius digitals són menys propensos a visitar un lloc web de notícies o a comprometre’s amb la informació imparcial, i són més propensos a fer servir les xarxes socials com a principal font de notícies. Profundament connectats, han adoptat les noves xarxes com Instagram i TikTok per a entretenir-se i distreure’s i per a expressar la seva fúria política, però també per a explicar les seves pròpies històries, de la seva manera. Atreure aquestes audiències són tot un repte per als mitjans, majoritàriament integrats per periodistes que consumeixen notícies de forma completament diferent.»

 

Llegir més

Raimon Obiols (L’Hora, 27-6-22) es fa ressò d’aquesta tendència i, tot i entendre la reacció de frustració i impotència que expressen els enquestats, creu que «cal resistir-se a aquesta reacció, perquè la renúncia a informar-se porta indefectiblement a l’abstenció i a la inanitat». El recordatori de l’abstenció registrada a les eleccions legislatives franceses n’és un exemple ben eloqüent:

«A França, en la segona volta de les legislatives del passat 19 de juny, l’abstenció ha estat del 53,77 %. Fa vint anys era del 44 %. El 2012 va ser del 44,60 %. En deu anys, doncs, ha pujat 10 punts. El pitjor és que, en la primera volta de les eleccions, l’abstenció va ser del 75 % entre els joves de 18-24 anys!»

I conclou Obiols que «encara que ens desagradin les coses que estan passant, encara que ens costi entendre-les, la reacció de xiular i mirar a una altra banda és perillosa. Cap operació de cataractes ens aclarirà per miracle la visió dels complicats problemes del present esquerp. Haurem de prestar-hi més atenció, fixar-nos-hi més. Haurem de llegir més, mirar, escoltar més. Si cal, prendre notes. Jo ja he pres la decisió: aquest estiu miraré de fer els deures».

Són els deures que mes darrere mes intentem fer des de les pàgines de política&prosa.