Quan surti a la llum aquest article, és possible que ja sapiguem qui governarà a Espanya, si el bloc de l’esquerra o el de la dreta. Imaginem que el PP guanya i ha de governar amb Vox, que ha obtingut bons resultats electorals. Passats uns dies, des de la constitució del Govern presidit per Alberto Núñez Feijóo, un representant de Vox és nomenat nou ministre de Cultura. Imaginem que una de les seves primeres actuacions com a ministre de Cultura és fer públic que no es renovaran una sèrie de convenis i ajuts econòmics signats a productores, artistes, fundacions culturals i professionals del sector, argumentant que és necessari reduir despeses, que assumeixen altres prioritats culturals i que s’inicia un procés de reflexió dirigit als espanyols perquè s’adonin que en l’anterior etapa la cultura a Espanya tenia un marcat biaix ideològic que ha de ser modificat.

Encara que es tracti d’una ficció, ja que no puc preveure què passarà en els pròxims mesos, es basa en actuacions que han iniciat PP i Vox des que governen junts a diferents comunitats i municipis. Per a moltes persones, aquest tipus d’actuacions són un acte clar de censura; no obstant això, si mirem amb atenció la suspensió de l’obra Orlando, de Virginia Woolf, per part de la regidoria de Cultura de Valdemorillo (Madrid), la retirada de la projecció de la pel·lícula Lightyear de la seva programació del cinema d’estiu perquè inclou un petó entre dos personatges femenins, la retirada de l’obra Muero porque no muero de Paco Becerra de la programació dels Teatres del Canal, que va recolzar Gonzalo Babé, portaveu a la Comissió de Cultura durant la passada legislatura, considerant-la «una obra tan nociva com esperpèntica», veiem que hi ha alguna cosa més que posar en marxa mecanismes polítics per censurar i evitar que la gent pugui veure, escoltar o llegir obres que, de totes maneres, podrà fer-ho en altres llocs o formes de distribució i exhibició.

Per llegir l'article complet fes una subscripció de pagament.