• ERC, el partit que devora els seus líders

    La pulsió del grup per sobre l’individu defineix el partit des del seu naixement

  • La guerra cultural

    La confrontació entre faccions que lluiten pel poder sempre ha utilitzat els artistes per convertir-los en ambaixadors ideològics o per obligar-los a exiliar-se

  • Jean-Luc Mélenchon, el cabdill de l’esquerra francesa

    L’exministre socialista, que va deixar el PS el 2008, s’ha convertit en el cap de l’oposició a Emmanuel Macron

  • Colòmbia ha fet història

    Només després dels Acords de Pau de 2016 era possible mobilitzar amplis sectors populars per abanderar i construir un projecte de canvi

  • Eulàlia Vintró: «Que parlin de ‘règim del 78’ m’indigna perquè el ‘règim’, pels que venim de l’època que venim, era l’altre»

  • Joan Ignasi Elena, l’avenç des del PSC a Esquerra

    El conseller d’Interior va crear el moviment Avancem després de 30 anys de militància socialista

  • Gabriel Boric i el dilema de la nova esquerra llatinoamericana

    El nou president de Xile es desvincula, amb condemnes per la violació de drets humans, de governs com els de Nicaragua, Veneçuela o Cuba

  • Quan la política toca fons

    Les maneres d’entendre la política haurien de ser motiu de greu preocupació i objecte d’una reflexió acurada sobre el signe del que ens està passant

  • Les claus de les eleccions presidencials franceses

    La doble volta dels dies 10 i 24 d’abril marcarà un moment important en la remodelació del sistema de partits que es va iniciar amb els comicis de 2017

  • L’error de l’Estatut, la qualitat d’un programa

    La centralitat de l’Estatut en els últims vint anys ha impedit calibrar la potència de l’acció transformadora del govern Maragall

  • Revolucions a l’Amèrica Llatina: més passat que present?

    Està per veure qui pot tornar a projectar una nova utopia col·lectiva que engresqui grans majories sense caure en els paranys autoritaris i patriarcals

  • L’esquerra madrilenya i el gen de l’autodestrucció

    Cal preguntar-se per què les guerres internes no es reprodueixen en els partits de dretes quan tenen la mateixa proximitat amb el poder central