L’actualitat política i el calendari musical han coincidit a l’hora de l’estrena al Liceu de Lessons in Love and Violence, de George Benjamin, una òpera sobre el resultat devastador de la relació entre un monarca i el seu amant, relació que porta el primer, al desistiment de les seves responsabilitats. L’òpera és la tercera del músic anglès que ja s’ha convertit en el compositor més reconegut i més representat del segle XXI des que va estrenar la seva primera òpera fa quinze anys.

Lessons in Love and Violence va ser acollida amb un gran èxit de la crítica, i també del públic que en les sis representacions que es van fer omplia l’aforament disponible del teatre de la Rambla el qual, a causa de la pandèmia, ha quedat limitat a la meitat que en aquest cas és la gens menyspreable quantitat d’un miler de butaques.

Si algú es pregunta si té algun sentit fer òpera nova avui, en ple segle XXI, aquestes Lliçons demostren que el té tot i no només perquè avui i aquí ens remet a una de les crisis més profundes de la democràcia espanyola. Té sentit si es fa des d’uns plantejaments ètics i no només estètics als quals es limitava l’òpera més tradicional.

L’obra que s’ha vist al Liceu i que el 30 d’abril arribarà a Madrid, està basada en la història d’Eduard II d’Anglaterra que va regnar vint anys, del 1307 al 1327, negligint les seves responsabilitats de govern per dedicar-se als plaers més costosos amb el seu favorit, Piers Gaveston. La noblesa, veient que l’empobriment del regne posava en perill la seva classe va ordir un complot per liquidar Gaveston, i fer abdicar el rei, que va morir potser també assassinat, a favor del seu fill Eduard III.

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.