Vivim en un moment de gran desordre global. Aquest és el clixé que es repeteix constantment cada cop que un esdeveniment internacional irromp amb força i ocupa les portades de la premsa generalista: ja sigui perquè Donald Trump sacseja l’aliança transatlàntica pactant amb Putin el futur d’Ucraïna, per la minsa influència de la UE en l’escenari global o per la reconfiguració geopolítica de l’Orient Mitjà arran de la devastadora campanya d’aniquilació d’Israel sobre la Franja de Gaza després dels atemptats del 7 d’octubre de 2023.

Tanmateix, aquesta convulsió global i el canvi de l’ordre internacional que percebem amb total claredat no són fenòmens recents. No assistim a una crisi puntual, sinó a la consolidació de noves dinàmiques internacionals i geopolítiques que, combinades amb les lògiques polítiques internes dels Estats, estan configurant un nou paradigma. Un paradigma que posa en qüestió qualsevol ordre polític basat en la democràcia, els drets humans, el respecte a la legalitat o el multilateralisme, i que amenaça d’enterrar alguns dels avenços polítics més transformadors assolits per la humanitat.

Aquest llarg procés de reconfiguració geopolítica i de mutació socioeconòmica a les societats occidentals és analitzat brillantment per Andrea Rizzi al seu assaig La era de la revancha. El periodista i analista de política internacional situa l’inici dels canvis que avui vivim a les primeres dècades del segle XXI, identificant tres dates clau de desembre del 2001, en les quals es van produir esdeveniments que, amb el pas del temps, han erosionat l’ordre polític i econòmic internacional establert després de la Guerra Freda. Un ordre que Francis Fukuyama va arribar a definir als anys 90 com «el final de la història».

Els fets que van marcar aquest punt d’inflexió van ser l’entrada de la Xina a l’OMC, la fallida del gegant energètic Enron i la decisió del govern de George W. Bush de retirar-se del Tractat sobre Míssils Antibalístics. Aquests esdeveniments van iniciar transformacions profundes que, segons Rizzi, han desembocat en La era de la revancha: un món desigual i commocionat on les forces motrius de la història estan impulsades per la ira acumulada –tant per part dels Estats com de les classes socials– contra l’statu quo.

PUBLICITAT

Tendència autocràtica oriental

Aquest nou escenari, doncs, es caracteritza per dues grans tendències interconnectades. La primera es relaciona amb el declivi de l’ordre liberal internacional de postguerra i el desafiament autoritari que potències com Rússia o la Xina estan duent a terme. Aquesta tendència autocràtica oriental, tal com l’autor la defineix, té com a objectiu geopolític reconfigurar l’ordre internacional existent per mitjà del qüestionament de l’entramat de valors, lleis i institucions que han regit les relacions internacionals durant dècades, erosionant el multilateralisme i el respecte a la legalitat internacional. Un món on regnin els més forts, on retorni la llei de la selva, i on els poderosos, els Estats amb més força, no tinguin cap limitació en la persecució dels interessos nacionals, geopolítics i de l’extensió de les seves zones d’influència. La invasió russa d’Ucraïna és el millor exemple d’aquesta dinàmica, però també tota la política d’influència que la Xina fa anys que du a terme a molts indrets del món.

Reconfigurar el multilateralisme nascut després de la Segona Guerra Mundial per adaptar-lo a la realitat actual és una necessitat urgent.

L’altra gran tendència històrica que dona forma a l’era de la revenja és l’ascens del nacionalpopulisme i la crisi a la qual estem assistint a la major part de les democràcies consolidades del món. L’arribada al poder de líders com Donald Trump, Jair Bolsonaro, Santiago Abascal, Marine Le Pen o Narendra Modi representa una amenaça directa per a la democràcia, ja que es basen en la polarització, l’autoritarisme i la destrucció de mecanismes institucionals que garanteixen la separació de poders i els drets fonamentals.

Tanmateix, el que és important aquí és el que l’autor assenyala com les causes de l’ascens d’aquestes formacions: un malestar econòmic i social provocat per anys d’increment de la desigualtat econòmica, per l’acumulació de riquesa i poder en mans d’uns pocs i per la percepció subjectiva d’un món canviant en què allò que era sòlid es desfà sense que els ciutadans puguin fer-hi res. Això genera una sensació de greuge que afecta aquells perdedors d’un sistema econòmic global, internacional. On la tecnologia té cada dia un major impacte, on existeix un seguit de grups socials beneficiats per aquestes dinàmiques, i uns altres de perjudicats que es revolten contra el sistema optant per unes opcions, els nacionalpopulistes, que tot i que discursivament diuen defensar els seus interessos, el que fan és aplicar les receptes contràries.

Aquesta és la gran hipnosi –fonamentada en el paper de les xarxes socials, la desinformació i el control dels tecnooligarques de l’esfera pública– de la qual parla Rizzi en el llibre: com les classes més desafavorides a molts països occidentals donen cada cop més suport a aquelles opcions polítiques que amb artificis discursius basats en el nacionalisme, el racisme o la tradició són culpables de la seva situació social i econòmica.

Rizzi, tanmateix, no només ofereix una anàlisi profunda d’aquestes dinàmiques, sinó que també construeix un autèntic mapa interpretatiu que connecta fets històrics amb les tensions polítiques, econòmiques i socials del present. Però el seu assaig va més enllà del diagnòstic: també planteja possibles estratègies per evitar un descens irreversible cap a un ordre internacional revengista. Un ordre dominat per potències autoritàries, oligarques egòlatres i moviments nacionalpopulistes, on la democràcia es deterioraria gradualment i els drets humans es convertirien en simples declaracions buides.

PUBLICITAT

Desmantellar la democràcia

Ara bé, la solució no pot ser únicament resistir i defensar un statu quo que, en gran part, és responsable de la situació actual. Els canvis necessaris per mantenir un ordre internacional i domèstic equilibrat, basat en la democràcia, la legalitat i els drets humans, requereixen una transformació profunda a escala social, política, econòmica i ecològica. Sense aquesta transformació, el trencament de les bases socials i econòmiques de la democràcia continuarà alimentant la política revengista, de la qual l’extrema dreta –tant política com econòmica– s’aprofita per intentar desmantellar la democràcia. Així mateix, la desigual distribució del poder en l’àmbit global i la hipocresia d’Occident han permès a les potències orientals erigir-se en defensores de la causa del Sud Global, mentre reconfiguren un nou ordre basat en la llei del més fort.

Davant d’aquest escenari, Rizzi proposa algunes línies d’actuació per contenir aquesta onada reaccionària i construir un sistema internacional més just i funcional. Una de les claus és la redistribució del poder a escala global mitjançant la reforma de les principals institucions multilaterals. Això implicaria donar més pes a potències consolidades com la Xina i a països amb un gran pes polític, econòmic i demogràfic, com l’Índia, Indonèsia o el Brasil, que actualment no tenen una representació adequada en organismes clau com el Consell de Seguretat de l’ONU, el Fons Monetari Internacional o el Banc Mundial. Reconfigurar el multilateralisme nascut després de la Segona Guerra Mundial per adaptar-lo a la realitat actual és una necessitat urgent.

L’altra gran línia d’actuació passa per una reforma dels sistemes econòmics i socials que garanteixi una major protecció social a aquells sectors socials que són més colpejats per uns xocs econòmics, tecnològics i geopolítics que tenen un impacte negatiu en les seves condicions de vida i benestar material. Un New Deal o una reforma de l’estat del benestar per al segle XXI poden ser solucions per garantir una cohesió social, econòmica i política a les democràcies occidentals que eviti la temptació nacionalpopulista. Acabar amb el malestar social, real o percebut, és la millor recepta per evitar el deteriorament democràtic.

Andrea Rizzi La era de la revancha Barcelona: Anagrama, 2025 184 pàg.

Recuperar una guia moral

La tasca, sens dubte, és titànica. Exigeix rebel·lar-se individualment i col·lectivament contra tendències tan poderoses com l’autocratització, la polarització i la confrontació no és fàcil, però el futur encara no està escrit. La indiferència és la millor aliada del declivi, mentre que la capacitat d’acció humana –tant a escala personal com col·lectiva– pot alterar el rumb de la història com ha succeït molts cops.

Per evitar haver de reconstruir un nou ordre des de les cendres de l’actual, cal actuar abans que sigui massa tard. Rizzi ens insta a recuperar una guia moral i política basada en valors transformadors, que permeti girar el timó cap a una transició justa i equilibrada. Fixar un nord al qual tots puguem arribar de la mà d’una brúixola moral i ètica que eviti les tendències històriques que vivim amb l’objectiu d’assolir un futur fonamentat en la prosperitat compartida, la cooperació internacional i el respecte mutu entre Estats i societats. L’esforç, per més titànic que sigui, com diu Andrea Rizzi, val la pena.