I Trump ho ha tornat a fer! Ha assolit tots els escenaris que els analistes van dibuixar durant la campanya com a prediccions de la nit electoral. Donald Trump ha demostrat que no enganya ningú. Des de jove ha convertit la seva vida en un atac ferotge per aconseguir els seus objectius. Atac i amenaça, com a combinació letal, per atemorir l’adversari sigui empresari o polític.
Fa quatre anys Trump era la novetat, el candidat anti sistema, pujat sobre l’onada del nacionalpopulisme. Brexit, Le Pen, Hongria, Itàlia, Polònia, entre d’altres, formen part d’una coalició que dóna sortida al malestar democràtic d’unes classes impactades per la crisi econòmica i necessita missatges per recuperar la confiança. El lema simplista emocional per poder afrontar un futur incert. America First. Aïllacionisme com a bandera. Make America Great Again. Reaganisme filtrat per la ideologia Alt Right. Feu-me confiança. Sóc la solució. El meu èxit empresarial és la garantia que faré el mateix en el govern.
En aquests quatre anys s’ha pogut comprovar que Trump, com a president, ha estat en campanya permanent cohesionant i consolidant la seva base electoral i convertint la Presidència en una institució desconeguda fins al moment. Una presidència, dissenyada pels Pares fundadors, com l’espai per unir el país, de buscar el consens, el pacte, i governar per a la majoria de la societat.
En canvi, la presidència de Trump s’ha basat a dividir i enfrontar els grups socials, a polaritzar la batalla política i a intentar que el vermell sigui el color dominant. Un exemple, la votació final en el Senat de la candidata per ocupar un seient en el Tribunal Suprem. Barrett només va ser votada pels republicans. És el primer cas en la història de la institució que un candidat no rebi cap vot del partit de l’oposició. És un símptoma de la presidència de Trump.
L’estratègia de campanya dels dos partits ha tingut els efectes esperats. Els demòcrates van dissenyar una campanya en lògica de plebiscit: Trump, sí o Trump, no. Resultat: 10% més de participació que li pot donar la presidència. En canvi, els republicans van fer èmfasi en el contrast entre els dos candidats. Sleepy Joe. Electorat propi mobilitzat i cohesionat.
Trump, a més, ha preparat les seves bases. Primera advertència, el vot per correu és fraudulent. Primera petició, aneu a votar presencialment. Segona advertència, no penso reconèixer la derrota. Segona petició, estigueu preparats per si de cas. Tercera advertència, el resultat el decidirà el Tribunal Suprem. Tercera petició, pareu el recompte del vot per correu fraudulent. He guanyat les eleccions.
Trump està on volia estar. Ja té la imatge del mapa electoral de color vermell. Per tant, em proclamo guanyador encara que faltin molts vots per comptar. Objectiu assolit. La paradoxa vermella em permet iniciar l’amenaça i l’atac per aconseguir tombar el resultat. I ser reelegit.
Problema en l’argumentari: 2020 no és Florida 2000. Són nou estats que estan en el recompte, i no un de sol amb la famosa butlleta «papallona». 536 vots de Florida van decidir una Presidència. En aquestes eleccions estem parlant de seixanta milions de vots per correu. No és exactament el mateix. És cert que per a Trump 536 vots o 60 milions no són un problema per iniciar les hostilitats. I la nit electoral no es tanca fins que un dels dos candidats reconeix la seva derrota. I, de moment, Trump no pensa fer-ho. A més, és el president fins al proper vint de gener.
Algú va dir que si el resultat era ajustat, la nit electoral duraria un mes. Ja falta menys per al 14 de desembre, dia que els compromissaris voten el nou president.
Continuarà.




























































































