Aquest article és la continuació i posada al dia del que vaig publicar el 17 de juny del 2024 a la revista política&prosa: L’OPA del BBVA al Banc Sabadell.
El temps d’anàlisi i autorització de les comissions reguladores és necessàriament llarg i, cinc mesos, atesa la complexitat de la informació requerida, no sembla excessiu. Efectivament, aquest és el temps que ha trigat la Comissió Nacional del Mercat de la Competència (CNMC) en emetre el seu dictamen sobre l’OPA del BBVA al Banc Sabadell.
El seu criteri és el més rellevant, atès que recomana passar a la segona fase —com sembla el més raonable, lògic i aconsellable—, de manera que el desenllaç de l’operació no tan sols s’allargarà sinó que apareixeran els “condicionants” que la faran definitivament possible o no.
Què ha canviat en aquests cinc mesos?
El BBVA va oferir una prima del 30% en accions quan va formular la seva oferta. El mercat ha anat descomptant esdeveniments i ara la prima és del 3%. Així, les accions del B. Sabadell han pujat un 12%, mentre que les del BBVA han baixat un 11%.
PUBLICITAT
L’entorn geopolític també ha canviat substancialment. El 70% dels beneficis del BBVA provenen de mercats emergents, i el 44% del marge brut procedeix del negoci mexicà, molt sensible als recents processos electorals a Mèxic i als Estats Units. Així, el peso ha caigut un 18% des de les presidencials mexicanes i ho continua fent amb força arran de la victòria de Trump.
Independentment d’aquests nous elements, que no deixen de tenir la seva rellevància, el problema de base continua sent el mateix, com descrivia en el meu article del mes de juny.
Hi ha un problema clar de competència. No es tracta tant del nombre d’oficines, que està molt concentrat en certes zones geogràfiques, sinó de concentració en el tipus de clients pimes, especialment als territoris de Catalunya, País Valencià i Astúries.
Perquè el “crèdit a pimes” es tracta d’un producte molt especialitzat, que singularitza tant el BBVA com el Sabadell, que han atresorat una gran experiència en aquest segment del mercat. És, a més, un producte escàs, que no depèn directament de la implantació granular de les oficines bancàries, perquè les empreses es desplacen fàcilment per aconseguir una bona oferta de finançament específic. Una bona anàlisi per conèixer la concentració no passaria, doncs, per llegir els codis postals, sinó el pes del crèdit per client i estudiar amb quants bancs treballen les pimes.
PUBLICITAT
Tot això deu haver tingut en compte la CNMC per decidir passar a la segona fase, a fi de poder concretar quines mesures estableix per donar sortida a l’OPA.
Sembla evident que el model que cal seguir no és el cas CaixaB-Bankia. En primer lloc perquè es tractava d’una fusió entre “generalistes”/banca universal en abundant competència, no especialitzats en pimes, dispersos al territori, i, a més, Bankia venia d’una crisi que feia possible i aconsellable la recerca d’un “cavaller blanc”.
Els arguments de tipus general que apuntava al meu anterior article continuen vigents. En un mercat tan regulat no té sentit pretendre una operació no desitjada si pot erosionar un bé general com és un mercat en competència que atén col·lectius dels que caldria tenir cura, especialment en determinats territoris.
Perquè el pes de la prova no l’han d’aportar el 50,1% dels accionistes del B. Sabadell, en funció dels seus interessos, quan es tracta d’organitzar un mercat que doni servei a col·lectivitats molt més grans. I que, a més, poden fins i tot no ser clients del banc. I quan gairebé tota la societat civil (fins i tot política) s’ha manifestat contrària a l’operació.
Després de cinc mesos, en vista de les circumstàncies ambientals, potser el Consell del BBVA hauria de repensar el moviment i deixar sense efecte l’oferta.
Perquè en passar a la Fase II, a més d’allargar el període d’interinitat per als dos bancs, no es fa res més que endarrerir la decisió en haver d’ajustar-se a les condicions que estableixin Competència i el Govern. Que poden no encaixar, ni interessar el Consell del BBVA, com ja ha reconegut un portaveu del mateix banc.
