«Quien no la quiera votar en Santa Coloma es que no quiere a la ciudad tampoco», asseverava el presentador de Radio TeleTaxi Justo Molinero en una entrevista a quatre dies de les eleccions municipals on Núria Parlon (PSC) revalidaria el càrrec d’alcaldessa per quarta vegada. La cita, entonada com una màxima inapel·lable, reflecteix el grau de fidelitat de l’electorat colomenc que ha acudit a les urnes per ratificar la majoria absoluta dels dos darrers mandats.

En un país on l’estabilitat política és una rara avis, hi ha qui es pregunta per la fórmula de l’èxit de Parlon. Hi ha qui, en canvi, l’atribueix a dos ingredients bàsics, aliens a l’alcaldessa: el vermell que tenyeix el cinturó metropolità i la falta d’una oposició real. I és que lluny de fer perillar la seva revalidació, la irrupció de Gabriel Rufián com a candidat d’ERC per Santa Coloma ha tingut un doble efecte revitalitzador per a Parlon. Per una banda, li ha servit per reivindicar-se com una «autèntica colomenca», de les que no han deixat mai de banda la seva ciutat. I, per l’altra, ha posat els comicis en el ring mediàtic, revifant-la com una peça a tenir en compte en el tauler polític català.

Durant els tres mandats en què ha ostentat el càrrec, l’alcaldessa ha sabut crear un segell propi sostingut en dos pilars: la proximitat amb els veïns i un nou alè de modernitat, en un moment en què al seu partit se li exigeix una bona rentada de cara. Parlon és de les que «no se’n perd ni una» i no sorprèn que faci acte de presència a un compendi infinit de festes tradicionals, recitals de tots els gèneres i edats, fires gastronòmiques o curses benèfiques. Actes on, a mesura que s’acosta el període electoral, rep un major bany de masses, directament proporcional a l’edat dels seus votants.

Això sí, com molts de nosaltres, pateix d’aquest mal del segle XXI que és l’addicció als telèfons mòbils. Juntament amb aquesta omnipresència, la imatge de dona empoderada i representant de l’ala més progressista del seu partit ha contribuït a fer que se la reconegui com a ambaixadora d’una nova fornada de socialistes. Un rol que ha explotat en aquesta darrera campanya, on lluïa jaqueta de cuir, carmí vermell i cabellera bob, i proferia reiteradament l’eslògan «Santa Coloma està de moda». Les seves xarxes socials són un curiós mirall deliberat de la seva agenda política i les seves aficions, on s’intercalen fotos d’operacions policials o mítings amb concerts de Bruce Springsteen i curses on explota la seva faceta de runner.

PUBLICITAT

Un vol ple d’alts i baixos

Conscient dels cobejats atributs renovadors que representa per al seu partit, Salvador Illa ha abrigat Parlon en aquesta darrera campanya, escenificant la reconciliació del PSC amb l’alcaldessa després d’uns anys en què molts donaven per morta la seva carrera fora de l’àmbit municipal. I és que la trajectòria de Parlon dins de la formació socialista ha estat un vol ple d’alts i baixos. En acabar els seus estudis, amb 23 anys, l’edil es va incorporar a l’Ajuntament de Santa Coloma amb una posició de tècnica i no seria fins una dècada més tard que finalment fes el salt a la política com a regidora del PSC. Però el punt d’inflexió de la seva carrera va arribar de manera accidentada el 2009, amb l’esclat del Cas Pretòria, quan el llavors alcalde Bartomeu Muñoz va ser acusat de corrupció.

Filla d’un camioner de Jaén i una mare catalana d’arrels andaluses, va agafar el timó de l’alcaldia centrant-se en polítiques socials.

D’un dia per l’altre, Parlon, que en aquells moments tenia 35 anys i una filla de dos, va passar a ser l’alcaldessa d’una ciutat de 120.000 habitants. Aquesta irrupció en el poder va suposar el qüestionament de la seva idoneïtat per ostentar el càrrec des d’un primer moment, no només per haver estat regidora d’un alcalde que més tard es provaria com a corrupte, sinó també per haver obtingut la vara de batlle sense passar per uns comicis. Tot i aquesta entrada precipitada, durant els següents anys Parlon s’aniria fent forta a la seva ciutat –passant progressivament de 12 regidors a 14, fins a arribar als 17– i, alhora, en el partit.

Filla d’un camioner de Jaén i una mare catalana d’arrels andaluses, Parlon va agafar el timó de l’alcaldia centrant-se en polítiques socials per a pal·liar la crisi econòmica, mentre esperava que la tempesta de la corrupció amainés. Mandat rere mandat, l’alcaldessa va anar desplegant noves banderes, dins i fora el municipi. Una de les seves senyes d’identitat més recognoscible han estat les polítiques feministes, que a Santa Coloma s’escenifiquen mitjançant el centre de recursos per a dones La Ciba.

Nucli antic i Can Zam

Fora de la ciutat, Parlon es reivindica com a abolicionista i és coordinadora estatal de la Red de Municipios Libres de Trata. Però possiblement, el més destacat del seu mandat sigui el renaixement del riu Besòs i del seu parc fluvial després d’anys d’encapçalar la llista de rius més contaminats d’Europa. Avui dia, aquest antic abocador industrial, on resaves perquè no t’hi caigués la pilota, s’ha transformat en resguard de multitud d’ocells: garses imperials, àguiles calçades, rossinyols, flamencs o puputs, que conviuen envoltats de fàbriques i naus industrials.

A diferència d’Iceta, Parlon era partidària de celebrar un referèndum on decidir l’encaix de Catalunya dins de l’Estat espanyol.

Tot i la seva progressiva consolidació a la ciutat, durant els mandats de Parlon veïns i oposició han reiterat el seu desacord amb el consistori entorn de dos debats històrics del municipi. El primer, la reforma del nucli antic, on els plans de l’Ajuntament xoquen amb la voluntat d’alguns veïns que volen evitar demolicions d’edificis històrics i la construcció d’un macroedifici de 13 plantes (sí, a Santa Coloma també hi nien els voltors!). La segona, els usos del parc de Can Zam, on s’arrosseguen 45 anys de lluita veïnal per un parc més verd i frondós.

I juntament amb les dues patates calentes enquistades a la ciutat, com a la majoria de grans municipis de l’àrea metropolitana, la seguretat ha copat una bona part de les crítiques de l’oposició, que durant els darrers anys han acusat Parlon de manca de resposta davant l’augment de robatoris amb violència i de les ocupacions. Crítiques a les quals ella ha intentat donar resposta a través de la creació, el 2020, d’una unitat policial dedicada a «prevenció i repressió de la delinqüència».

Duel per presidir el PSC

Mentre que a Santa Coloma es consolidava com l’alcaldessa que havia de renovar la ciutat, Parlon agafava embranzida dins del PSC fins al punt que, amb la marxa de Pere Navarro el 2014, veus rellevants del partit la van voler propulsar per a ocupar la secretaria general. Després de molta especulació, Parlon va fer un pas enrere a favor de Miquel Iceta, que encara ens havia de regalar aquell ball eufòric al pur estil de Freddie Mercury.

PUBLICITAT

Però el duel per presidir el PSC no va tardar a arribar i, finalment, el 2016 Parlon es va presentar contra Iceta a unes ajustades primàries on el socialista sortiria reelegit com a primer secretari amb un 54 % dels vots. El seu principal desacord sorgia al voltant del que en aquell moment batejaven com «el conflicte català». A diferència d’Iceta, Parlon era partidària de celebrar un referèndum –amb garanties constitucionals, recordava a tots els actes públics i entrevistes– on decidir l’encaix de Catalunya dins de l’Estat espanyol. O, més concretament, on reconèixer la plurinacionalitat de l’Estat.

L’escassa diferència de vots en aquestes primàries va fer palesa la fragmentació del partit i va plantar la llavor d’unes divergències que s’anirien agreujant durant els següents anys. Paradoxalment, aquest nou rumb del PSC que proposava Parlon i que seria el seu distintiu per plantar cara a Iceta, era rebut per una part del seu electorat colomenc amb un cert escepticisme i fins i tot titllat com a «massa independentista», tal com li retreia un veí en una entrevista al diari Ara l’any 2016.

El punt d’inflexió de la seva carrera va arribar de manera accidentada el 2009, amb l’esclat del Cas Pretòria.

Tot i aquesta derrota, el camí de Parlon encara no s’estancaria i el 2017 Pedro Sánchez la va integrar en la seva nova executiva com a secretària de Cohesió i Integració, en una mostra d’agraïment pel seu suport davant de la pugna amb Susana Díaz. Hi havia el presentiment que l’alcaldessa aixecaria el vol cap a altres indrets polítics i els colomencs ja ensumaven que, com ho havia fet anteriorment Manuela de Madre, era qüestió de temps que deixés la plaça de la Vila pel Parlament o, fins i tot, el Congrés dels Diputats.

En contra del 155

Fos quina fos la seva agenda personal, el cert és que aquest salt no es va produir. El motiu principal va ser un dels episodis més sonats de la seva carrera política: la seva dimissió de l’executiva del PSOE com a conseqüència directa del vot de la formació a favor de l’aplicació del 155. Aquesta decisió, llegida com a mostra de dignitat per uns i com a suïcidi polític pels altres, va congelar dràsticament el seu ascens i va minvar exponencialment la seva visibilitat en el partit. Tampoc no va ser casualitat la tria de la seva substituta en el càrrec: l’alcaldessa de l’Hospitalet de Llobregat, Núria Marín, que passaria a ser la nova nineta dels ulls del PSC.

Després d’uns anys relegada a un segon pla, els canvis que Parlon exigia al PSOE i al PSC semblen haver arribat amb els indults als líders independentistes per part del govern de Pedro Sánchez i la tria del «reconciliador» Salvador Illa com a primer secretari del PSC. En plena davallada dels socialistes i amb unes eleccions a la vista, la revalidació de la seva majoria absoluta la torna a situar com una figura a tenir en compte en l’escena política catalana. És fàcil d’observar el simbolisme que li atorguen els seus rivals. Tot i que des d’ERC sabien que Rufián no tenia res a fer en aquestes municipals, eren conscients que l’única manera de guanyar terreny a l’àrea metropolitana era plantar cara als bastions socialistes, d’on Parlon n’és tot un emblema.

Fa uns anys que La Calòrica revisita ‘Els Ocells’ d’Aristòfanes per preguntar-nos què està passant amb la democràcia posant-nos en el plomatge de les aus. En aquesta sàtira, la classe obrera l’encarna una família de quatre coloms catalans d’arrels andaluses que protagonitza una escena costumista digna d’una ciutat com Santa Coloma, batejada per l’au més proletària. Com a l’obra, a la perifèria també tenim una fauna digna d’observar amb prismàtics, a la qual ara cal sumar una àguila amb pell de gavina que torna a sobrevolar Badalona. Però tornant al Besòs, després del passat diumenge (28- M) sembla que s’albira una au fènix preparada per fer el salt. Caldrà seguir-ne la trajectòria.