Abans de poder donar resposta a la pregunta que dona títol al present comentari seria convenient intentar delimitar el concepte de justícia, qüestió que des d’antic han pretès filòsofs i juristes i en el nom de la qual s’han abocat tantes llàgrimes i sang en guerres cruentes.
D’antuvi, la justícia, encara que ho pretén i a vegades ho aconsegueix per mitjà de principis generals, no es pot afirmar que sigui universal. Cada país té la seva pròpia justícia, basada en valors culturals, religiosos, filosòfics o econòmics. La justícia no és més que la manifestació, a través de la seva estructura i òrgans, del dret positiu de cada país; això és: la justícia interpreta, aplica, resol i executa, a través dels tribunals i jutges, el cos legislatiu aprovat pel govern mitjançant el control parlamentari, almenys en els Estats de Dret, on impera la divisió de poders.
En tal sentit, ja Ciceró, en la seva magna obra Les lleis, posava en paraules de Marc, dirigint-se al seu interlocutor Quint, que «podeu estar segurs que en cap altra mena de discussió no es posen en relleu qüestions més nobles que aquestes: quins són els atributs que l’home ha rebut de la natura, quina capacitat té la intel·ligència humana per a les coses excel·lents, quina és la missió per a la qual hem nascut i hem vingut a aquest món, quin és el vincle entre l’home i els déus, quina relació s’estableix entre ells per naturalesa. Un cop les hàgim exposat, podrem albirar la font de les lleis i del dret.»
Però l’aplicació de la llei escau sotmetre-la al criteri interpretatiu, el que exigeix que algú, amb coneixement d’aquesta, analitzi cada cas concret, conforme a fets acreditats, perquè en resulti la recta aplicació. Aquest mètode s’arrela a Roma, que en els seus primers temps de monarquia va conèixer el sistema més primitiu d’administració de justícia: la realitzada per un grup tancat d’aristòcrates organitzats en una casta inaccessible i investits de poders religiosos. Amb el temps, i en una clara tendència a suprimir privilegis, l’administració de justícia va ser accessible a qualsevol ciutadà lliure, on el jutge es veia assistit per un tècnic en Dret que l’assessorava, de manera que si bé aquell havia de decidir ho feia orientat, la major part de les vegades, pel tècnic, l’autèntic jurista. La següent etapa consolidà ja en la persona del jutge el ciutadà investit d’autoritat com a coneixedor del Dret.
Per al jurista i filòsof Hans Kelsen, la justícia es dona en aquell ordre social sota la protecció del qual pot progressar la cerca de la veritat, i afegia que la seva justícia, en definitiva, era la de la llibertat, la de la pau; la justícia de la democràcia i de la tolerància.
És clar que no hi pot haver justícia sense llibertat. Als estats totalitaris la justícia es confon amb el seu sistema, emmanillada per una ideologia única i imperant, administrada per simples titelles que compleixen la seva missió sense garantia de la seva independència.
Ara bé, sota el meu criteri no es tracta de creure en la justícia sinó de participar-hi i integrar-nos-hi. La nostra concepció de la justícia, més encara, del just i de l’injust, la personalitzem en els jutges, els quals fem blanc de les nostres crítiques sense reparar en la seva difícil comesa i en els mitjans amb què compten.
Ara que són tema de portada gairebé diari els nombrosos casos de corrupció que esquitxen diferents partits polítics, poques veus surten en defensa dels jutges que han d’instruir les causes i dels magistrats que, després, han de dirigir la vista oral i dictar sentència. Es tendeixen a escenificar en els estudis de televisió judicis paral·lels en què els tertulians habituals especulen, cataloguen els inculpats, donant el seu veredicte sense el més petit rubor ni coneixement tècnic, sense haver accedit als centenars o milers de folis que integren l’expedient judicial, sense valorar en conjunt la prova practicada, sense ponderar i interpretar les normes legals en joc ni aplicar els criteris jurisprudencials en la matèria.
Justícia lenta
A més, sovint s’ha posat de manifest que la Justícia és lenta, tant pel que fa a la tramitació dels assumptes com, essencialment, a la seva resolució judicial, considerant els diversos recursos processals existents i que poden encara demorar més la solució final del conflicte.
Existeix, a parer meu, un evident divorci entre la labor judicial i la ciutadania, estat d’opinió que ha estat contrastat estadísticament, a través d’una enquesta realitzada per Metroscopia per al Consell General del Poder Judicial (febrer de 2023), entre els usuaris de l’Administració de Justícia. L’enquesta assenyala el judicial com el més ben valorat dels tres poders de l’Estat, de manera que el 37 % dels enquestats creu que funciona millor que el Poder Executiu, enfront del 23 %, que opina que funciona pitjor; respecte del Poder Legislatiu, el 30 % creu que el Poder Judicial funciona millor i el 22 %, pitjor, mentre que el 23 % i el 22 % creuen que funciona igual, respectivament.
Dels resultats de la citada enquesta cal destacar els següents resultats:
- El 80 % dels usuaris de la Justícia està molt d’acord (39 %) o bastant d’acord (41 %) amb l’afirmació que els jutges estan ben preparats i són competents.
- No obstant això, el 79 % està molt (50 %) o bastant (29 %) d’acord que la Justícia és tan lenta que, sempre que es pugui, és millor evitar acudir-hi.
- El 75 % està molt (45 %) o bastant (30 %) d’acord amb l’afirmació que tots els governs, siguin de la ideologia que siguin, estan més interessats a controlar la Justícia que a proporcionar-li els recursos que necessita per a funcionar de manera ràpida i eficaç.
- A més, el 69 % dels enquestats està molt (34 %) o bastant (35 %) d’acord amb l’afirmació que, amb tots els seus defectes i imperfeccions, la Justícia constitueix la garantia última de la defensa de la democràcia i de les llibertats dels ciutadans.
- El 58 % també està molt (18 %) o bastant (40 %) d’acord que els jutges resolen conforme a la llei per moltes pressions que puguin rebre. El 28 % està poc d’acord i el 10 % gens d’acord amb aquesta afirmació.
- Un 87 % dels enquestats està totalment (59 %) o més aviat (28 %) d’acord amb la idea que els polítics tracten d’influir en el Poder Judicial i controlar-lo. Només l’11 % està més aviat (6 %) o totalment (5 %) en desacord amb aquesta afirmació.
- El 81 % opina que l’actitud del jutge va ser imparcial enfront del 13 % que creu que no ho va ser. El jutge va ser imparcial per al 89 % dels que van guanyar el cas i per al 73 % dels altres.
- Durant la celebració del judici, el 71 % afirma que el jutge va escoltar amb atenció les parts. I, també, els arguments del seu advocat.
- En relació amb la imparcialitat mostrada pel jutge o tribunal, el 80 % diu que confia en la imparcialitat de la sentència, mentre que un 15 % en dubta. El percentatge dels que confien en la imparcialitat de l’òrgan judicial augmenta fins al 93 % entre els que van guanyar el cas i és del 67 % entre els altres.
- En una escala de puntuació de zero a deu, el tracte correcte i imparcial ha obtingut un 7,8; la independència del jutge, un 7,7 i la manera d’actuar del jutge, un 7,2. La confiança de l’usuari en la Justícia abans d’acudir-hi ha obtingut una puntuació de 7.
En resum, podem i hem de creure en la Justícia, pilar bàsic d’un model d’Estat de Dret on impera constitucionalment i legalment la independència dels jutges i magistrats que la imparteixen diàriament a través de les seves resolucions i sentències.
Ara bé, l’actual administració de justícia s’enfronta a tres qüestions de cabdal importància que poden marcar el seu futur immediat i que, per limitacions d’espai, només podré enunciar.
La primera, es refereix al deficient nombre de jutges a Espanya. Segons dades del CGPJ, a Espanya hi ha 5.419 jutges i magistrats, la qual cosa equival a 11,6 jutges per cada 100.000 habitants. Aquesta xifra està per sota de la mitjana europea de 21,2 jutges per cada 100.000 habitants.
D’acord amb el Quadre d’Indicadors de la Justícia de la UE de 2016 presentat per la Comissió Europea, hi ha països del nostre entorn amb ràtios més baixes, com Itàlia (11), Xipre (11), França (10), Malta (9,5), o Irlanda (3,5). En la part més alta de la taula s’hi troben, amb més de 40 jutges per cada 100.000 habitants, Eslovènia, Croàcia i Luxemburg. Quant al nombre d’advocats, i sempre segons el citat estudi, la xifra es dispara: Espanya és el sisè país de la Unió Europea amb un nombre més elevat d’advocats per cada 100.000 habitants, amb un total de 291. La xifra més alta de lletrats es troba a Grècia (388), seguida de Luxemburg (387), Itàlia (368), Xipre (363) i Malta (346). En aquest sentit, resulta curiós que alguns dels països amb menys jutges per habitant, siguin els mateixos que reflecteixen les xifres més elevades de lletrats.
A Espanya hi ha 5.419 jutges i magistrats, equivalent a 11,6 per cada 100.000 habitants, per sota de la mitjana europea de 21,2.
La segona, és l’aplicació de la Llei Orgànica 1/2025, de 2 de gener, de mesures en matèria d’eficiència del Servei Públic de Justícia, que ha comportat la creació i implantació dels nous Tribunals d’Instància, juntament amb l’evolució dels Jutjats de Pau en modernes Oficines de Justícia en els municipis, i es regula, de manera complementària, la implantació d’una Oficina judicial adaptada a aquesta nova organització, tot plegat amb la finalitat d’optimitzar els recursos disponibles, intentant aportar valor a una organització eficient a través de l’especialització, l’homogeneïtat i la capacitat organitzativa.
Implantació de la IA
El tercer i últim element de consideració és la implantació de la IA que, com s’ha posat en relleu, és una eina tecnològica que genera molts riscos, però amb uns components d’eficàcia innegables, en especial per a prendre decisions eficients, tot i que en el pla de l’àmbit de la justícia es pot produir un xoc entre la IA i els drets humans.
Manuel Villoria (Inteligencia artificial y derechos humanos) ha posat en evidència que per molt que avanci la IA és molt difícil que per si mateixa, una vegada dissenyat el seu aprenentatge, arribi a poder prioritzar valors tan complexos com la llibertat o la justícia enfront de l’eficiència, encara que alguns autors (Coeckelbergh, 2023) hagin indicat que també podríem programar les màquines perquè prenguin decisions des de la teoria de la justícia de Rawls (per exemple, afavorint els més febles, d’acord amb el principi de diferència).
Precisament per això, la IA aplicada a la tasca del jutge es presenta, si més no, amb un factor d’incertesa, per la qual cosa cal implementar elements de seguretat, partint de la base que el seu raonament i valoració, inspirats en la clàssica humana ratio semblen, ara per ara, insubstituïbles.






























































































