Eren joves, eren guapos i gaudien treballant junts. Isabel Steva, Colita, fotografiava molt de prop a qui retratava i aquesta era precisament la distància en què millor es movia Joan Manuel Serrat, rondallaire d’emocions properes més que cantant.

A finals dels 60, ella era una jove fotògrafa que rebia els encàrrecs de retrats per a les portades de discos i fotografies promocionals d’Edigsa, la discogràfica catalana de la Nova Cançó i que va llançar la carrera de Serrat. De les sessions professionals amb el cantautor en sorgiria l’amistat. Serrat se sent còmode amb Colita i Colita gaudeix retratant Serrat. «Porque nos divertíamos, porque nos reíamos, porque me salía bien», explica la fotògrafa en una entrevista enregistrada fa uns anys per a Canal Sur Televisión.

I és veritat. El resultat és bo. Molt bo. Hi ha complicitat en tots els retrats que Colita fa a Serrat durant dècades d’amistat. Hi ha humor i molta humanitat. Es pot comprovar a les imatges de l’àlbum, fotografies conservades a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona fetes per a discogràfiques i mitjans de comunicació; però també fotografies personals, amb familiars o amb amics.