La mort de Franco, el 20-N de 1975, no comportava la desaparició immediata del règim. Per canviar es necessitava temps, mà esquerra i, en determinats casos, enormes dosis de valentia política. La Transició, tal com es va gestar, no va acontentar tothom, però la majoria de la població la va anar donant per bona, o si més no, la va acceptar com la que era possible. La por no acabava de desvetllar-se perquè la dansa dels sabres es mantenia alerta, tal com va quedar patent amb el cop d’estat del 23-F el 1981. Ara que fa 50 anys dels rellevants episodis de la vida política i social espanyola i catalana que van contribuir a construir una nova època, política&prosa inicia la publicació de diferents articles sobre el procés de transició de la dictadura a la democràcia, que s’allargaran durant tot l’any 2026.

En aquest número, Carme Molinero, catedràtica de la UAB i historiadora especialitzada en estudis del franquisme, centra la seva mirada en els esdeveniments crucials per a l’establiment de la democràcia. El jurista i historiador del dret Alfons Aragoneses, incideix al voltant de la Transició amnèsica, o el suposat pacte de silenci entre franquistes i demòcrates, desmuntant alguns dels mites que han perdurat.

Aquells també van ser anys d’efervescència cultural. L’assagista i catedràtic de Literatura Espanyola a la UB, Jordi Gràcia, relata com va marcar en el camp literari la publicació de la novel·la d’Eduardo Mendoza La verdad sobre el caso Savolta, pocs mesos abans de la mort de Franco. I, mentre Franco agonitzava, es produïa la Marxa Verda marroquina al Sàhara espanyol. No seria fins al febrer del 76 que Espanya abandonaria el territori africà. L’historiador Eloy Martín Corrales fa la dissecció del procés de colonització.