Editors a la frontera

El sector editorial no s’havia vist mai tan amenaçat com ara pels cants de sirenes a favor del que és nou. Semblava que els cants sorgien de l’evolució tecnològica i en l’àmbit editorial hi lliscava el següent dilema: col·laborar amb els canvis tecnològics o resistir-s’hi. Pensàvem que la irrupció de tecnologia digital aplicada al món del llibre ens situava a la frontera entre el vell món dels llibres en format físic i els nous llibres en format electrònic. Des dels anys vuitanta del segle passat, quan es va constatar que el procés de la globalització seria imparable, ens vam veure assetjats per l’imperatiu d’adaptar tota la cadena de valor del llibre als canvis tecnològics.

Quantes vegades en simpòsiums, conferències, debats i assajos s’ha debatut sobre el futur del llibre. L’evolució tecnològica era la gran qüestió que podia afectar el vell ordre editorial. Fins fa quinze anys, consideràvem que la frontera entre el nou i el vell es debatria en funció de l’evolució dels artefactes digitals i el seu impacte en la indústria del llibre. No obstant això, la qüestió que ens col·loca de nou a la frontera entre el vell ordre editorial i el nou que està sorgint està motivada per un factor més decisiu encara que el tecnològic: el canvi de la condició humana.

La nostra manera d’estar en el món està canviant a conseqüència del canvi climàtic, la covid–19 que ha provocat el confinament global, la dependència dels algoritmes, els grans avenços científics, la robòtica, el posthumanisme amb el seu món de pròtesis tecnològiques, la neurociència i la biogenètica. Aquests aspectes situen de nou els editors, una vegada més, a la frontera entre el vell i el nou, però espero que en aquesta ocasió el factor de resistència als canvis sigui cada vegada més estèril i difús.

Un home nou

Estem situats a la frontera definitiva. En un dels costats hi continuem veient i sentint repicar els campanars que va descriure Marcel Proust a Du côté de chez Swann a principis del segle XX evocant la presència encara no escindida de la realitat; i en l’altre costat hi veiem l’avenç imparable de la robòtica, les comunicacions, la globalització, els algoritmes, els sensors, els drons, la nanotecnologia, el 5G i la ciència. El seu camp de força està provocant el canvi de la condició humana. L’evolució del sector editorial i el seu futur dependrà de saber advertir com operen aquests canvis en la societat, com l’estructuren socialment, culturalment i econòmicament.

La romàntica idea que, en cas de naufragi, és millor emportar-se un llibre que un dispositiu electrònic està arribant a la fi. L’observació d’Umberto Eco declarant en 1996 que «si naufragues en una illa deserta, un llibre pot ser molt útil, un ordinador no» ja no té sentit. Ens enfrontem al fet que en pocs anys es podran llegir els llibres en suport electrònic sense por de quedar-nos sense bateria per a continuar llegint-los fins al final dels temps. Però el més important no serà la fiabilitat i robustesa tecnològica, sinó que l’home que haurà naufragat serà diferent del que hauria estat a finals del segle XX.

És un home nou amb una mentalitat diferent. Ja ara podem observar un canvi de mentalitat i un ús diferent dels elements culturals que li són propis a l’home actual per a defensar-se d’una solitud que, molt probablement, no sofriria en una illa deserta. Mentre no es descobreixi una vacuna contra la covid-19, el tirà virus afectarà l’educació, la sanitat, el consum cultural i les seves formes d’expressió. Aspectes com les llibertats, la intimitat i la privacitat, tan afectats ja per la mineria de dades i els algoritmes, ho seran encara més, i modificaran la visió que tenim de nosaltres mateixos. El canvi climàtic que està obligant els països a construir una agenda verda per a afrontar el futur afectarà les indústries culturals que no siguin sostenibles des del punt de vista ecològic.

Estem davant d’un canvi profund que està afectant l’esfera de les creences, del paper de la ciència, de la confiança en la democràcia, de la identitat individual, de la seguretat i de la demografia. Tots aquests aspectes ens situen com a sector a la frontera, en aquest punt decisiu en el qual sentim una força exterior que ens impulsa a creuar-la. Cada vegada estem més a prop de comprendre que la fase de transició en la qual ens trobem està a punt d’acabar, encara que es mantingui uns anys més.

Defensar la literatura

La qüestió central que subjau en tots aquests canvis, en advertir com opera i afecta en la societat i en la cultura, és saber quin aspecte substancial ha de ser preservat per part dels editors perquè la seva funció no acabi diluint-se. Aspectes com la creació literària, la producció, la distribució, la promoció, la difusió o el nou estatus del lector han de ser defensats i posats de nou en valor. La qüestió central de l’activitat editorial que s’ha de defensar és continuar fent costat a aquells autors i obres capaces de mostrar el seu particular món a través de la literatura. La literatura sorgeix dels escriptors i els lectors llegeixen les seves obres i no a l’inrevés. L’essència és la literatura, per sobre d’altres aspectes de la cadena de valor del sector editorial. Per a defensar-la, es fa imprescindible recuperar el paper de prescriptors culturals capaços de generar un vincle honest amb els lectors.

És tornar a recuperar la paraula «autor» des de la seva arrel, quan els antics romans donaven als generals que conquistaven noves terres el títol d’auctor —el que augmenta. Ser a la frontera avui implica saber que acabarem creuant-la i que l’única manera de fer-ho és preservant el paper de la literatura perquè continuï sent un atribut de la condició humana, de la nostra manera d’estar en el món; una forma que ja està canviant.

Aquest text va ser redactat a petició de la Fundació Formentor per ser presentat en el marc de les Converses literàries de Formentor 2020.