No és freqüent que s’interpreti en directe la música de Franz Schubert per a piano a quatre mans ni la seva música religiosa. En la reconstrucció del programa de la primera Schubertíada Hohenems feta en ocasió del seu cinquantè aniversari el lloc que van ocupar al seu moment els pianistes Paul Badura-Skoda i Jörg Demus l’ocupaven l’1 de maig Yaara Tal i Andreas Groethuysen, un duo de pianistes amb un llarg historial d’interpretacions a quatre mans, la qual cosa fa, tal com es va veure, que la seva interacció al teclat sigui impecable i molt gran la complicitat.
Pocs compositors han escrit partitures originals per a dos pianistes en un únic instrument. En general, no han tingut tirada cap a aquest tipus d’obra. Schubert, en canvi, la va explorar i, tot i que aquest apartat del seu catàleg, comparat amb altres, no és molt extens, sí que va experimentar amb les possibilitats que permetia la multiplicació de mans.
PUBLICITAT
Tal i Groethuysen van interpretar dues de les seves obres més conegudes per a aquesta modalitat, la Sonata en si bemoll major D 617, coneguda com la Gran Sonata, la primera de les dues que va compondre, i la Fantasia en fa menor D 940, considerada no només una de les millors obres del compositor austríac per a piano a quatre mans, sinó una de les millors de tot el seu catàleg. Schubert la va compondre i estrenar el 1828, l’any de la seva mort.
La interpretació que va fer el duo de pianistes també va incloure el Rondó D 608, Tres marxes militars D 617 i l’Andantino varié del Divertissement sur des motifs originaux français D 823, però on més es va veure la gran qualitat dels intèrprets va ser en la Fantasia esmentada, amb unes impecables repeticions per part de Tal al moviment final reprenent i variant el primer tema del moviment inicial.
Els intèrprets del concert de música religiosa de Schubert, amb el baríton Konstantin Krimmel, a Hohenems. Fotografia Schubertiade Hohenems
Si aquest recital a la sala Markus-Sittikus no va poder tenir el mateix escenari de fa cinquanta anys que llavors era la Sala dels Cavallers del palau de Hohenems, el concert de música religiosa sí que es va replicar a l’església parroquial de Sant Carles el mateix dia 1. A més de peces breus com un Kyrie o un Sanctus, es va interpretar el Rèquiem alemany D 621, i la més coneguda d’aquest catàleg schubertià, la Missa alemanya D 953 amb el Sanctus que tantes formacions corals tenen al seu repertori.
La cirereta d’aquest concert coral va ser la interpretació del Psalm 92 D 953 per a baríton i cor mixt en què el solista va ser Konstantin Krimmel. Aquest càntic és una de les obres que Schubert va escriure per al cantor i compositor jueu Salomon Sulzer, nascut a Hohenems, considerat el pare de la música sinagogal moderna. Van ser intèrprets d’aquest concert formacions de la regió, l’Orquestra Simfònica de Vorarlberg i el Cor de Cambra de Feldkirch, dirigits per Benjamin Lack.
El 1976 aquest concert el van interpretar el cor infantil de la catedral de Ratisbona i membres de l’Orquestra de St Gallen dirigits per Georg Ratzinger, germà de qui seria el papa Benet XVI. En aquella ocasió el solista va ser Hermann Prey, l’inventor de la Schubertíada de Hohenems.
