No sabem quan va llegir per primera vegada Minima moralia de Theodor W. Adorno. Si Gabriel Ferrater hagués acabat la traducció d’aquell assaig, potser el filòsof alemany seria un més dels satèl·lits culturals que fem orbitar al seu voltant. Si Ferrater va ser el primer que va traduir Kafka al català, segurament també hauríem valorat que fos el primer que va traduir Adorno. Però ni va acabar ni tampoc s’han publicat els pocs fragments que va traduir, malgrat que aquí en reproduirem alguns. I potser ni publicats hauríem buscat les dues mencions secundàries que es poden rastrejar a Noticias de libros. La primera, el 1963 en un informe redactat per a Rowohlt; la segona, en un informe adreçat al seu germà Joan que va escriure poques setmanes abans de suïcidar-se. Si ara imagino un sentit per a la seva traducció d’Adorno és perquè he llegit Gabriel Ferrater i la política, un dels dos assaigs que integren el volum que acaba de publicar Jordi Ibáñez Fanés. Paga la pena comentar-lo.

El segon informe de lectura, el de 1972, és sobre Literatur und Veränderung d’un tal Dieter Wellershoff. Ni idea. Ferrater no recomana traduir-lo perquè tot allò que diu sobre la ideologia de la literatura popular i el sistema literari ja hauria estat dit. Ho ha dit Eco, ho havia dit Orwell i també Adorno. «Ja Adorno ens havia explicat que cada dia és més difícil d’ésser d’avantguarda perquè el burgès ha descobert la tàctica d’aplaudir sempre.» Allò que vol dir, em sembla, és que l’avantguarda no pot exercir la seva funció disruptiva quan ha quedat integrada al sistema cultural capitalista. La primera menció a Adorno de què tenim constància la va fer a Hamburg, informant sobre l’assaig Black ship to hell de l’escriptora Brigid Brophy. El llibre importa poc. «Está lejos de ser un libro ameno, y sus posibilidades de obtener un éxito de ventas son nulas.» Però ara que llegeixo l’informe amb Adorno al cap, el resum de Ferrater se’m fa més interessant.