Els mitjans de comunicació recullen episòdicament la paradoxa entre l’omnipresència social del sexe i un sostingut declivi del desig sexual entre les generacions més joves. El consum precoç i creixent de pornografia, la multiplicació de les plataformes digitals de cites o la comoditat de la masturbació s’apunten entre les causes –sovint contradictòries– de la disminució –quantitativa i qualitativa– del sexe en parella.

Aquesta abstinència estadística –després, cada cas és un món– semblaria només afectar la pràctica, perquè en altres àmbits l’interès es manté i, fins i tot, s’incrementa. Així, si prenem la llista real de llibres més venuts, descobrirem que Megan Maxwell encapçalava amb contundència el rànquing. Sota aquest pseudònim anglosaxó s’amaga en realitat l’espanyola María del Carmen Rodríguez del Álamo (Nuremberg, 1965), amb més de cinquanta títols a mig camí entre la novel·la romàntica i l’erotisme més explícit.

Lluny de l’exquisidesa amb què s’embolcallava la històrica col·lecció «La sonrisa vertical» i amb unes dones que ja no són simples ombres de ningú, les xifres parlen de deu milions de lectores –públic bàsicament femení tant a llibreries com a biblioteques– i més de cinc milions d’exemplars venuts. A les llistes de ficció de primers de setembre, per exemple, Maxwell ocupava la primera, l’onzena i la vintena posicions i mantenia vives gairebé un centenar de referències entre els diferents formats (butxaca, lots, promocions…) de les seves principals sèries. Del seu darrer títol, ¿Y a ti qué te pica? en tres mesos ha superat els vint-i-tres mil exemplars. Encara amb camí per córrer abans d’igualar els més de noranta mil de Pídeme lo que quieras o els setanta mil de Melocotón loco.

Aquestes actualitzacions picants de la clàssica novel·la rosa o sentimental no només es mouen a través del mercat tradicional, ni es limiten al públic adult. Així, molts d’aquests fenòmens es vehiculen a través de l’autopublicació i de plataformes en línia com Wattpad, amb un impacte que s’estén a les adolescents. Sense aquesta penetració tecnològica no s’entenen èxits com el de Mercedes Ron (Buenos Aires, 1994) amb la seva trilogia Culpables, o la rellevància d’alguns d’aquests textos, per la seva –a voltes explícita, a voltes implícita– càrrega eroticosexual, en la definició de rols de gènere, en la creació d’expectatives sexuals i en la maduració de les nostres joves.

El sexe antic

Tanmateix, l’interès per llegir sobre sexe no és exclusiu. Sense necessitat de recórrer a clàssics encara suggeridors com Sexo y poder en Roma de Paul Veyne (Paidós, 2010), trobem a les taules de novetats alguns títols interessants i pertinents. Precisament, un d’aquests nous llibres pren el títol de l’historiador francès com a subtítol i aposta per un explícit Cunnus (Desperta Ferro, 2023), amb una coberta rotunda deguda al geni de l’artista castellonenca Paula Bonet. La historiadora de l’antiguitat i especialista en gènere Patricia González Gutiérrez, autora al mateix segell del previ Soros. Mujeres en Roma (2021), basteix una aproximació a partir de cinc grans temes: el cos i el desig, el substrat polític, la sexualitat visible, el matrimoni i la religió.

PUBLICITAT

Conscient dels apriorismes i anacronismes regnants entre el públic general, González s’encarrega de fixar d’entrada tres premisses: el món romà com una constant bacanal és un miratge simplificador, sovint allò que destaca en el registre arqueològic i documental és l’extraordinari i no el fet quotidià, i el sexe poques vegades és només sexe… i sovint és poder. En paraules seves: «El sexo en Roma no era un diálogo, sino un monólogo. Se basaba en el poder, siempre era una relación entre un superior y un inferior, entre una persona activa y una pasiva». Aquest element passiu podia ser un esclau, una dona, però mai un individu de ple dret perquè, a diferència de l’ètica sexual aristocràtica grega, les relacions entre adults i joves no eren un element socialment acceptat.

Més enllà de les excepcions puntuals, la sexualitat era molt menys privada i es feia present a l’espai públic i al mateix llenguatge. Ara bé, tampoc cal entendre totes aquestes manifestacions de genitals o totes aquestes referències sexuals com evidències de precocitat, procacitat i concupiscència. Alguns d’aquests elements eròtics responien a usos i costums culturals, socials i religiosos no necessàriament vinculats amb pràctiques sexuals. En aquest sentit, resulten un gran complement a la lectura la generosa reproducció de pintures, estàtues i objectes provinents de museus i col·leccions d’arreu del món romà.

En paraules de Purificació Mascarell, «potser les dones estan decidint més lliurement que mai sobre el seu destí. Sobre què volen en la vida i com ho volen».

Sense la necessària contextualització per part de González podríem caure en l’error d’entendre grafits o pintures com la norma i no l’excepció. Així, malgrat que entre l’oferta del famós bordell pompeià s’incloïen serveis masculins o la pràctica del cunnilingus –ambdós per un preu de dos asos–, cap de les dues habilitats –com tampoc la dona encavalcada sobre l’home… una postura molt més cara pel seu caràcter transgressor– eren habituals i, al contrari, la seva pràctica servia com a acusació denigradora en la discussió pública.

Coherent amb el seu plantejament inicial, Cunnus també inclou apartats sobre medicina –dels afrodisíacs als anticonceptius–, la institució matrimonial –on les mostres excessives d’afecte eren vistes amb sospita i on el sotmetiment al cap de família era absolut– o les transformacions lligades a la irrupció del cristianisme i una nova mirada sobre el sexe. La sexualitat se’ns apareix així com una forma d’entendre millor aquella societat, ja que a través seu podem «tender puentes con nuestro pasado, comprender dinámicas y dar espacio a esos ámbitos tradicionalmente excluidos de lo que se ha considerado la historia con mayúsculas».

El sexe medieval

Amb idèntic objectiu, la britànica Katherine Harvey ha publicat Los fuegos de la lujuria. Una historia del sexo en la Edad Media (Ático de los libros, 2023). Novament de la mà d’una historiadora –membre del blog sobre història de la sexualitat Notches [www.notchesblog. com]– disposem d’una aproximació que, sense renunciar a l’erudició –tot i que a l’edició espanyola les notes hagin desaparegut–, fa un esforç de divulgació per desmentir preconcepcions –com ara l’omnipresència de la violència, la religió i la incontinència– i per fixar un relat més ajustat a les pràctiques del període i als seus significats.

Resulten especialment interessants els apartats dedicats als coneixements cientificoteològics. Harvey repassa els debats sobre la importància de la virginitat, els dubtes sobre la fisiologia i el plaer femenins, les teories respecte del misteri de la concepció o els debats pel que fa a la castedat imposada als religiosos. És, sens dubte, en els detalls sobre les resistències de certs capellans a abandonar les seves parelles o els enterraments conjunts de parelles homosexuals on es fa evident com resulten de perjudicials els apriorismes per comprendre el passat.

Una quàdruple negativa

Tot i que moltes diferències són evidents –el pes de la moral cristiana, la manca de coneixements mèdics o l’organització estamental–, també es fa present com resulten de contemporànies algunes de les experiències, dubtes i problemes descrits. En aquest sentit, Harvey insisteix com certs capteniments suposadament medievals i superats continuen vigents en bona part del món: l’angoixa de la infertilitat, la persecució de les sexualitats alternatives, la promoció de l’abstinència en determinats països, l’auge de les reconstruccions d’himen en d’altres i la persistència de les violències sexuals.

I és que passen els anys i passen les èpoques, però la sexualitat segueix oferint-nos una excel·lent aproximació a les respectives societats. Tampoc és casual que siguin dues historiadores, atès que la sexualitat –des del sexe pur passant per la maternitat, l’aparellament, la prostitució o les seves derivades jurídiques– impacta directament sobre la vida de les dones. Ho hem vist recentment amb moviments com el 4B, amb què les sud-coreanes han llençat, fartes de la cultura patriarcal, una quàdruple negativa: no a les cites, no al sexe, no al matrimoni i no a la criança dels fills. En paraules de l’escriptora valenciana Purificació Mascarell, «potser les dones estan decidint més lliurement que mai sobre el seu destí. Sobre què volen en la vida i com ho volen». Allò que les seves avantpassades romanes i medievals no van aconseguir.