En l’allau d’imatges històriques que han marcat la formació del nou govern de coalició entre les esquerres, el nomenament de Salvador Illa i Roca com a nou ministre de Sanitat ha quedat en un segon pla, com una peça menor d’una elecció previsible. El socialisme català sempre ha estat representat en els governs centrals d’esquerres, i aquesta vegada tampoc havia de ser diferent. No obstant això, hi ha alguns indicis que no hauríem de passar per alt i que insinuen el volum real que pot ocupar el nou ministre in pectore de Catalunya en l’escena espanyola dels pròxims anys.

D’entrada, Salvador Illa és una de les figures amb més pes intern que el PSC ha enviat com a ministre a Madrid, equiparable al que Montilla, Serra o Lluch havien representat en el seu moment abans d’entrar a l’executiu. A diferència de Chacón, Borrell, Batet o Solé Tura, entre altres catalans, per als qui l’ascensió fou el resultat d’una ministrabilitat generada a l’arena estatal (i, sovint, de la seva proximitat al cap de govern), Illa arriba a l’executiu de Sánchez escollit per raó de la seva autoritat interna a Catalunya, com a representant –i no simple delegat– d’una força territorial clau per al sosteniment de la majoria governamental.

És la primera vegada que un Secretari d’Organització del PSC seu al Consell de Ministres. I com Montilla, Serra o Lluch, aquesta doble lleialtat política comportarà implicacions notables en les relacions entre les dues famílies socialistes i en el seu paper a la política catalana. El resultat d’aquesta operació dependrà, és clar, de com evolucioni el context en el qual es mourà el nou govern, però també hi influirà decisivament la personalitat i l’experiència del personatge. Qui és Salvador Illa?

PUBLICITAT

Renfe / Viaja como piensas
Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.